La Mantis

De dins la boira acolorida ella et mira, la Mantis.

Del cel cauen homes i una escuadra d'avions anuncia l'holocaust.

Ella és un insecte, un ésser de cor glaçat i armadura, sense tendresa, sense ànima, sense pietat.

Potser amaga la dalla que arrenca la vida, mentre et clava el seu ull blanc de cendra i dol.

Per què et mira fixament, inexpresiva?

A quin mon et vol arrossegar?

Què et vol prendre?

La destrucció es aquí, certament.

Però fixat: la Mantis te el cap amb forma de cor. Tal vegada misteriosament estima.

I si no, aprofita que la seva armadura es un maniquí.

Tornat-hi.

Clava-li un sabatot de taló d'agulla i al cap un barret de Micky Mouse!