La lluna

Curt conte per a mainada, per explicar en les llargues nits d'hivern prop de la llar de foc.
Idea original d'en Ferran de Montagut.

********************************
El conte diu així:
Hi havia una vegada una família que vivia en una cabana en el bell mig del bosc i cada nit com es de suposar si no hi havia núvols sortia la lluna, en un bosc mes que a les ciutats la lluna es mes maca, i quant es plena inclòs fa mes llum que en altres llocs:
En aquell bonic reconet de mon, hi havia una llegenda explicada any rera any, generació rera generació que deia, o deien les àvies que si hom mira la lluna plena fixament en una nit serena d'aquelles que la lluna fa aquella meravellosa claror... Ella absorbeix a la persona que se la mira fixament sia mainada, persona gran o animaló.
Un jorn el vailet de la cabana d'aquell bell bosc, guaitava pels vidres de la finestra de la seva habitació i de prompta veié una gran claror i com es de suposar era la lluna que del d'arrera una alta muntanya treia el nas, era d'aquelles poques llunes boniques que surten una vegada al mes, era una lluna plena, era d'aquelles llunes que tal ment dona la sensació de que son tant grans que fins hi tot sembla que toquin al terra. Nítida esplèndida era d'aquelles que explicaven les àvies per fugir esparverat si la mires fixament, donava una claror que fins i tot semblava de dia i heus aquí que el nen observa que a fora hi havia el seu gat el Fèlix que no parava de mirar fixament la lluna, però clar el gat res d'allò que explicava l'àvia ell en sabia fou llavors quant el vailet anava a sortir per treure el gat del lloc on estava mirant aquella maca lluna i en aquell precís instant els seus pares i àvia el cridaren per anar a sopar i li digueren que tenia el menjar a taula i que l'esperaven, ell com que era un vailet molt obedient donà mitja volta i s'encaminà a la taula a sopar amb el pares i l'àvia, mentre sopava no va comentar res de gat, ni de la lluna, va sopar apressa i corrents per tal d'anar a treure el seu gat el Fèlix del bosc i de davant la lluna i entrar-lo a dins la casa, dons tenia por de que la lluna l'absorbís. Tal fet i tal dit, quant acabar de sopar s'encamina com un llamp a la porta de la cabana i sols d'obrir-la va veure que el gat Fèlix el seu gat ja no hi era, no era en el lloc on ell l'avia vist abans de sopar ni la lluna tampoc, va entrar de nou a la cabana i sens comentar res amb ningú va agafar una llanterna i va tornar a sortir al bosc amb l'intento de trobar el seu gat el Fèlix, el buscà per arreu el cridava Fèlix, Fèlix... I ca el gat Fèlix no el va contestar no hi era, cansat de buscar i buscar va entrar de nou a la cabana i com que estava cansat es ficar al seu llit a la finestra no hi havia ni porticons ni cortina i ell no va voler mirar per ella, sols es ficà al seu llit i va tancar ven fort els seus ulls i va procurar de dormir. Però al sortir l'alba a punt d'ella el vailet es despertà i sortí a fora sens fer cap fresa per no despertar als seus pares ni a la seva àvia que dormien com angelets.
Al sortir a fora va veure sorprès que on a la nit anterior hi havia estat el gat Fèlix hi havia com una gran taca d'un color blanc groga de lluna que agafava molta part del bosc, fins on arribava la seva mirada, i va quedar esparverat, ell! Això no ho havia vist mai, per ell va ser una terrible experiència, sols os diré que el vailet al gat Fèlix no el va trobar mai mes, i sempre mes va creure que la lluna aquella tant enorme, tant maca i tant gran l'havia absorbit al seu gat Fèlix.
I vet aquí un gat i vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos.

********************
Conclusió: El vailet mai s'havia llevat a trencar d'alba i el que va veure fou realment la rosada que deixa el bosc i camps de conreo esblanqueïts per la blancor de las gelades matinals, no fou res mes, però ell sempre va creure que fou la lluna la que havia absorbit el seu gat i que aquella blancor groga que feia de mantell tot el bosc, era part de lluna que havia quedat presa d'amunt la terra al emportar-se el seu gat el Fèlix, i així, ell quant va ser vell ho va anar explicant al igual que l'explicaren a ell de net amb net.
Fi Autor: En Ferran de Montagut, escrit avui nit 17/18, de Maig 04, hora dotze i deu nit en el meu lloc de treball Fonda Siqués (Cal Parent SL) de Besalú. E-mail: demontagut@yahoo.es fnaspleda@hotmail.com barondemontagut@terra.es