La lluna està trista

Un relat de: uriolet

La lluna plora, està trista,
els núvols l'envolten intentat ocultar les seves llàgrimes,
Avui no és el seu dia i ningú no ho sap.

A la terra la vida segueix sense preocupacions,
A ningú l'importa perquè se sent així.
Sembla un dia qualsevol,
Però no,
avui se sent sola.

Sent com la gent vol tornar a veure sortir el Sol,
Ningú l'escolta.

Les seves mirades són buides i les seves paraules sordes,
Perquè ningú no li fa cas?
Segueix plorant ignorada pels demés,

Necessita ser escoltada i estimada,
No és el que tot el món vol?

seguiré esperant que la lluna torni a somriure,
Perquè avui està trista, sola i oblidada


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de uriolet

uriolet

1 Relats

0 Comentaris

808 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc estudiant de química, per tant no sóc molt ric en paraules però sí en pensaments i idees,si algú llegeix el que escric m'estarà veient per dins.

Últims relats de l'autor