LA LLISTA

Un relat de: Birdiem1
Moltes vegades, des de jove, he fet llistes, per saber que fer, quina opció trigar, avantatges, inconvenients, es millor això o l'altre?, faig o no una cosa...
A la butxaca porto l'última de totes, ja ho tinc tot fet, crec, es prou curta per acabar-la tant aviat. Fico la mà dintre dels pantalons, intento agafar-la, però esta ben endintre i em costa. Ja la tinc, la trec de la butxaca i la desplego sobre els meus genolls, esta mullada i no es pot llegir algunes de les coses
1) Demanar perdó. A massa gent he fet mal durant la meva vida, amics, coneguts, família, desgraciats. Molts s'ho mereixien, als pocs que he trobat els hi he demanat perdó, potser alguns s'han sorprès i ho han acceptat, molts altres no han volgut saber res de mi, m'han recordat lo fill de puta que soc, el mal que els he fet, i com me he divertit fent-ho.
2) Pagar els deutes que encara tinc. Quant acabi amb la llista marxaré per sempre d'aquí, i com no vull deixar res darrera he pagat tot el que dec, tant es si ho he pagat amb diners, o he tornat els favors que dec. Ara ja estic net per continuar el meu camí sense cap rèmora del passat. Fins ara no he pogut ratllar-la de la llista, l'últim deute, o ha sigut un deure i un favor?, ha sigut el més difícil de complir, però ja està fet.
Busco a les butxaques un bolígraf, no trobo cap.
3)Deslliurar-me de tot el que no vull. He passat a veure el Pare Jaume, ens coneixem de petits, es l'únic cura amb el que he pogut parlar ens els últims anys, no parlem a l'església, no em vol confessar, no vol salvar la meva ànima, sap que no te salvació. Les nostres converses sempre han sigut amb una mica de Whisky, i amb música dels 70 i 80 sonant en el seu equip de música, sobretot blues, parlant d'ètica, de les persones, de poesia, de qualsevol cosa abans que de religió i de perdó. Una vegada amb va dir que sabia a que em dedicava, però que també em trobava més a prop de Deu que molts dels seus feligresos, que amagaven els seus pecats per el que dirien a la societat d'ells.
Li he deixat la meva col•lecció de LPS, molts ja els té, la meva biblioteca, i un sobre tancat, que obrirà quant jo hagi marxat, amb un mandat per vendre el meu pis i fer servir la meitat del que tregui en ajudar a la gent de la seva parròquia, amb l'altre ja sabrà on enviar-ho.
Sembla que la llista ja està, he acabat el quart punt, el que més m'ha costat, ha valgut la pena, no hi era al principi, quan he apuntat tot el que tenia que fer abans de marxar, però una vegada acabat, també he acabat el punt dos.
No ha sigut cap favor, no he demanat perdó, es un regal que he fet, potser no soc tan mala persona, potser si soc un cabró, però hi ha un tipus de cabró que mai he suportat, aquell que es pensa superior als altres i abusa de les dones i dels nens per el seu plaer i demostrar el seu domini.
S'ha defensat com la fera que era, ho demostren els dos trets que tinc a la panxa, però he pogut fer la meva tasca, li he tallat el coll i s'ha dessagnat al terra, mentre els borbolls sortien hi barrejaven la seva sang amb la meva.
Com no trobo el llapis mullo el meu dit a la sang de la meva camisa blanca i esborro el nom d'aquest fill de puta.
Em recolzo a la paret, trec els meus auriculars i escolto "In Hell I'll Be In Good Company". No se quan temps feia que no somreia, tampoc se si realment estic fent-lo, o només es per el dolor que tinc, quina pau sento ara, crec que no marxaré només tancaré els ulls i continuaré escoltant la canço.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Birdiem1

1 Relats

0 Comentaris

170 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor