La llibertat dels titelles

De vegades tinc la sensació d'estar vivint en un món manipulat, com si les preteses llibertats de les quals gaudeix una part (més petita del que creiem) de la població fossin una espècie de bena col·locada davant els nostres ulls amb l'objectiu d'impedir que mirem cap amunt i vegem els fils que ens governen.

Les llibertats de les quals "gaudim" ens permeten asseure'ns a la taula a menjar mentre en la televisió se succeeixen tota classe de catàstrofes, a petita o gran escala: desaparicions, violacions, atemptats, accidents, guerres "preventives", destruccions i reconstruccions hipòcrites, farses, excuses per a poder envair països... enganys en definitiva. Amb només prèmer un botó, el rostre famolenc d'un nen, les imatges del conflicte Israel-Palestina, els plors, les morts i tots els drames humans que s'escampen de llarg a llarg d'aquest món, es transformen en el to cantarí d'un concurs de preguntes i respostes o en el frívol succeir-se d'un noticiari del cor. I les sensacions d'indiferència o d'impotència són cada vegada més terribles.

Hi ha vegades que a través de la bena que em cobreix els ulls, com a tot el món, entreveig els fils que em mouen. Entreveig aquests fils i penso com va ser d'injust el repartiment quan es va fer: es van repartir unes quantes creueres de fusta a les quals tots estem lligats, i aquestes creueres han anat a parar a les mans equivocades. Són mans que ens obliguen a representar papers ingrats sobre l'escenari que han fet per a nosaltres.

Ens diuen com devem vestir-nos, com devem parlar, què devem fer, quines idees ens deuen guiar. Què és políticament correcte (bonica definició de la paraula hipocresia).

Són aquests titellaires aquells que creen guerres, fams, màfies i nacionalismes. Són aquells que ens enverinen amb fanatismes religiosos, amb promeses de paradisos que no existeixen, amb somnis de països de Mai Més; qui es lucra amb la nostra funció. Però som titelles, mentre no siguem capaços de veure amb claredat, més enllà dels fils, la mà de qui els mou.

Si a aquests titellaires no els interessés que mig món s'enfrontés amb l'altre mig, o que nacions senceres es morissin de fam, o de qualsevol malaltia, o que països que no tenen diners per a escoles o hospitals entressin en guerra amb el país veí, fent un impressionant desplegament d'armament per al qual sí han tingut pressupost, faria temps que viuríem en aquest món que més d'un somiador ha imaginat.

Pensem en qui maneja els fils quan sapiguem d'un nou atemptat. O d'una nova guerra, o d'una nova epidèmia.

Pensem en qui es beneficia de tot això. Potser algun dia vegem més enllà dels fils.

O potser hàgim nascut per a titelles.