LA LLEGENDA DEL DESTERRAMENT A L'INFERN

Al principi dels temps, quan la Terra va ser creada, Déu va desterrar la Temptació del Paradís. La Temptació, en forma d'una serp sense potes, va buscar un lloc on viure-hi mentre el seu antic millor amic, el Fènix, va ser convertit en missatger celestial de Déu per haver-se resistit a la tempació de menjar el fruit prohibit que la Temptació oferia a tots els animals i l'acceptaven. Després d'un temps va trobar una cova i s'hi va endinsar. Al cap d'uns anys de travessar la llarga cova per dins, va trobar un lloc que semblava ser el Centre de la Terra, un lloc ple de foc i molt calentó. Aquell lloc era el que després anomenarien Infern. Mentrestant, Adam i Eva anaven creant descendència.

Uns segles després, dos amics anomenats Miquel i Llucífer jugaven amb Pegàs, el cavall alat de Déu. Miquel l'acariciava i Llucífer li estirava la cua. Després que Déu va engendrar Adan i Eva i els deixés lliures pel Paradís, ells dos el van trair. Així que, ell no va crear més éssers sinó que es limitava a controlar-los. Sobre tots els que més estimava. Ells dos eren fills directes del Fènix. Miquel havia nascut de les seves plomes (cosa que li donava ales) i Llucífer va néixer del seu foc (cosa que li donava una llarga cua calenta). Passaven els anys i seguien sent amics però, tot i així, Llucífer estava estrany. Cada nit somniava que una entranya serp el convidava a temptar. Era molt irreal.

Quan es van fer grans, Déu els hi va permetre, com havia permès amb Adán i Eva, tenir descendents. Miquel va agafar tot el vent que va poder i, amb una gota d'aigua del riu Jordà, va formar diferents éssers amb ales que va anomenar àngels. Mentrestant, en Llucifer va agafar pedres provinents de la Muntanya del Calvari les va cremar amb el seu foc. D'allà van sortir éssers amb cua, igual que Llucifer, i que van ser anomenats dimonis.

Quan van ser adults, Miquel i Llucifer seguien sent amics però no era el mateix que abans. En Miquel oferia coloms als humans perquè els fessin servir com a missatgers. En Llucifer estava gelós d'ell perquè Déu li havia regalat a Pegàs pel seu vint-i-cinquè aniversari mentre a ell li va regalar un ou molt gran (però, un ou). En Llucifer no parava d'esperar que sortís alguna cosa de l'ou. Ell, igual que en Miquel, també es dedicava a la seva feina. Però ell no oferia coloms sinó que els oferia diners a qui en volia. Va ser llavors quan va començar la desigualtat social. Ell i els seus dimonis oferien diners als rics i patates als pobres. A més a més, els temptava a robar i guanyar més diners del que tenien.

Quan en Llucifer pensava llençar l'ou, va ser quan es va obrir. D'ell en va sortir una bèstia marina amb banyes i cua i amb un ullals llarguíssims i unes urpes afilades. Ell va pensar que el nom de Leviatà li esqueia molt bé. A més a més, aquell ésser descomunal treia foc per la boca i això li encantava a en Llucifer.
En Llucifer va anar creant esperits malignes a partir de les ànimes dels humans per destruir Miquel. Desde el naixement del Leviatà, ells dos es van començar a odiar. Un estava gelòs de l'altre i l'altre no soportava les males passades que li feia amb el seu Leviatà.

Quan Déu es va assabentar del que feia Llucifer amb la gent humana, va pensar que seria bo desterrar-lo, però l'estimava tant que no ho va fer. Però quan els seus dimonis van amenaçar a Sant Pere, el porter del Cel, perquè en lloc de deixar entrar la gent al Cel li oferissin a ell, Déu va bramar de ràbia i va expulsar del Cel a Llucifer i els seus dimonis. Va pensar que les cavernes on havia anat a parar la Temptació seria un bon lloc. Així que va enviar a tots els dimonis a aquell lloc tan fosc i calent que va ser anomenat Infern. El Leviatà va ser enviat a les aigües del Pacífic i es va dedicar a destruir vaixells.

En Llucifer, ara anomenat Satanàs, i els altres dimonis no podien anar al Cel mai més però anaven a la Terra a temptar els pastors perquè els seguissin fins a les cavernes de l'Infern. Tot va seguir igual fins que Maria es va casar amb Josep i va tenir un fill. Satanàs va ser vençut per un nen, encarnació de Déu a la Terra, anomemat Jesús.