La Jungla (La Jungla III)

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

En aquell època d'aferrisada lluita per l'audiència televisiva, semblava que tot s'hi valia, tot podia ser possible. En el programa El Más d'Antena 4, rera el fals argument d'un estudi sociol·lògic, buscava els homes i les dones més increïbles del país.
Un exemple: el més guapo o guapa, el més intel·ligent, la dona amb els pits més grossos, l'home més treballador, etc.
En aquesta fantàstica dinàmica de recerca pseudosociol·lògica i sensacionalista, l'Efraïm va decidir provar sort. A la convocatòria de la recerca del millor perdedor, del millor inútil, del millor fracassat, del millor malastruc, de l'home amb el currículum laboral més impresentable de la història, s'hi presentaren centenars i centenars d'homes i dones que volien figurar entre els més mediocres i volien entrar a formar part dels gloriosos anals de la història de la mediocritat. La competitivitat va ser molt dura ja que hi havia molt inútil suelto en aquell plató de televisió. Els directius del programa no varen desaprofitar la magnífica oportunitat per fer una mica de negociet, vull dir, de marketing, i de seguida va sortir la revista oficial del programa amb els quaranta principals inútils. També es va crear una pàgina web especial i un disc amb les cançons del programa, amb una marcada i confessada tendència per la cançó superficial d'estiu reventa discoteques amb coreografia patètica inclosa. Era fantàstic! Va ser fantàstic!
L'Efraïm estava entre els deu primers. Ell era un autèntic lluitador, un autèntic supervivent de la jungla laboral. En el seu brillant currículum infumable hi constaven cursets de guitarra espanyola per correspondència, cursets de com cuidar bonsais, cursets de com fer un currículum vitae mínimament decent i també un curs de preparació a les oposicions per a conserge de la temible administració pública. Havia fet de pizzero, de missatger, repartidor de publicitat, comercial estafaventes immobiliàries, enquestador de carrer, enquestador telefònic torracollons, de jardiner, d'escombriaire temporal, de telefonista en una empresa d'estafes de telemàrqueting, fins i tot havia treballat de teleoperador en una nova i condemnada companyia de telefonia fixa amb preus super barats que no se'ls creia ni sa tia! També havia fet de reponedor en los mejores supermercados i de caixer en un hiper. Ah! Me n'oblidava! Fins i tot havia fet de conserge d'acomodador en un teatre i d'home taquilla en un cinema multisales.
La gamma era àmplia i variada. Això sí, totes les feines ultratemporals, eventuals, circumstancials havien estat sempre gestionades per competents empreses de serveis i sobretot per competents empreses de treball super temporal.
Ell havia sigut una víctima perfecte d'aquestes meravelloses empreses. El seu futur era incert. I no sabia on acabaria treballant la pròxima setmana. Ell era un explorador nat de la jungla laboral.
L'emoció estava al límit: qui seria el brillant guanyador d'aquell concurs de perdedors?
La televisió en qüestió, vull dir, Antena 4, va organitzar un gran gala estiuenca per escollir els tres millors energúmens laborals. La gala estava acompanyada per l'obligat passi de models Miss Trinaranjus i amenitzada per èxits super efímers del moment com la cançó de l'estiu titulada La polvora. Hi havia un jurat super competent format per experts analistes de les empreses d'estafes temporals.
L'Efraïm patia ja que el seu competidor, l'Antonio, havia treballat en un restaurant de menjars ultraràpids d'hamburgueses saboroses, d'amanides ràncies i d'entrepans de sobrassada SuperMallorca i a sobre en torns rotatius i això provocava que l'Antonio pogués guanyar molts més mèrits que ell. La lluita era certament dura i aferrissada ja que el tercer finalista, en Juanma, havia treballat de mosso en els millors magatzems, de paleta, de cambrer i fins i tot havia explotat el seu cos en una agència de publicitat i el màxim que va conseguir fou fer d'extra en un curt gore alternatiu. I també va sortir en un anunci d'aspirines antigripals. Atxíss!
Finalment, després d'una llarga i penosa deliberació, el jurat va pronunciar solemnament el nom del guanyador: "el guanyador és l'Efraïm González."
No s'ho podia creure! El gran trofeu era seu! Per uns segons es va sentir immensament feliç i durant unes quantes setmanes va estar sortint a la premsa rosa i va intentar viure del cuento. Si més no, ho intentaria i si no ho aconseguia, sempre podia tornar a la terrible jungla laboral.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

77748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!