La iniciativa del mirall

Davant meu una figura
belluga, copia, observa i reprodueix
tots els meus tics i moviments.

Té la meva mateixa gràcia,
la mateixa força, idèntic el gest,
em copia fins i tot lletjors i badades.

I, de sobte, es rebel·la.

No li convenç la meva postura
i me'n fa, tota burleta, caricatura.

Després pren la iniciativa
i em comença a suggerir
un bellugar nou, un altre respir.

Món desconegut on és el mirall
qui marca el ritme, i al seu davant
sóc jo qui segueixo, com puc, la pista
al meu reflex, que és generós
fins a proclamar la revolució
sols per regalar-me un nou ventall
de balanceig lleuger, d'ondulació lliure.

Potser em quedo somrient i feliç
però no sé, del mirall, a quin costat visc.