La inesperada realitat (Part 2)

LA INESPERADA REALITAT (Part 2)
(Deu anys enrere, dues noies durant un treball de biologia, varen descobrir una cosa que les va deixar realment impactades: dues noies exactament iguals a elles. Després de moltes pujades i baixades, malentesos i aclariments, veritats i mentides, inconvenients i avantatges, cada una va prendre el seu camí.)
Una tarda de dissabte al maig, al vell poble asturià, hi havia una reunió d'alumnes del 98. Ja a la reunió els vells companys es saluden i es conten les seves vides. Parlen de la seva família, del treball, dels amics... Fins que arriba el moment en el qual n'Elsa i l'Alicia, les velles amigues es troben de nou.
-Deu meu! Elsa! Com has canviat! Els anys t'hi han sentat bé, eh! - Digué n'Alicia.
-Tu no et quedes enrere, eh Alicia - li respongué n'Elsa-. Com has estat durant aquests deu anys?
-Doncs molt bé la veritat, recordes al Jaume? Tres mesos després d'haver-nos separat tu i jo em va demanar sortir i ara estem casats des de fa un any i estem pensant en tenir fills dins d'uns quants anys - informà n'Alicia-.
-Ostres! Que bé! M'alegr molt per vosaltres! Doncs jo segueix sense parella i mira, estic genial! Ara estic treballant de mestra de biologia aquí a l'institut on vàrem estudiar nosaltres -seguí n'Elsa-.
-De veres? Jo ara he acabat la carrera d'investigadora de fenòmens estranys-va dir emocionada n'Alicia-. Ei! Que et sembla que quedem per anar a la cafeteria del poble aquest dimarts? Així seguim parlant.
N'Elsa va assentir amb entusiasme davant la seva proposta.
Aquell dimarts quan varen quedar, varen seguir parlant de les seves vides fins que començaren a parlar del cas que va ocórrer fa deu anys i varen acordar que tornarien a aquella casa que encara hi seguia abandonada per tornar-hi a anar a la casa que varen trobar fa anys.
Quan varen quedar per anar a la casa abandonada…
-Doncs aquí hi som- digué n'Elsa amb una mica de nerviosisme-. Que? Hi entram?
-Anem-hi! - respongué n'Alicia amb el mateix estat que la seva amiga.
Les dues travessaren la porta però es varen dur una sorpresa: era una casa abandonada normal i corrent. La casa d'aquelles dos altres noies no hi era. Es varen estranyar molt així que després d'una estona pensant, varen decidir anar al penya-segat on va succeir tot.
-Provem una altra vegada?- Va preguntar n'Elsa
-Som-hi - confirmà n'Alicia.
Les dues dones anaven molt preparades. Davall del penya-segat hi havia un vaixell que havien llogat per a l'ocasió per si, quan saltessin, no hi hagués res. A més a més duien vestits de neoprè per més seguretat. Començaren a provar de trobar la casa quan varen estar completament segures. Després de diversos intents i ja cansades de no trobar res, tornen a pujar al penya-segat.
-No hi ha manera. Què hi ha de diferent? L'edat? No ho crec - Va dir ja estressada n'Alicia.
-Doncs no ho sé, però ja m'estic cansant de semblar bamba al llançar-me mil voltes per aquest ridícul penya-se... -n'Elsa para de parlar quan el peu li rellisca i cau al buit- AHH! ALICIA!
-NO! ELSA!- Cridà n'Alicia en un intent fallit de rescatar-la.-
Tot dues caigueren a la mar. Quan sortiren a la superfície varen descobrir que havien aconseguit el que havien estat intentant des de fa més de mitja hora. La porta havia aparegut. Ambdues varen nedar el més ràpid possible cap a la petita platja amagada que hi havia allí i en quant s'aixecaren, es dirigiren ràpidament cap a la porta.
-Atura't! Estàs segura d'això? - Va dir amb inseguretat n'Elsa
-Hem estat esperant això durant molt de temps. Em vols dir que ara et penedeixes? - Va dir amb una mica d'empipament n'Alicia.
-No! Vull dir, sí, una mica, però anem-hi de totes maneres - respongué n'Elsa-.
Juntes varen entrar a aquella casa. Tot estava de la mateixa manera que la darrera volta i es preguntaven si aquelles noies que varen trobar seguirien allà, però no hi sentien res. Varen investigar per tota la casa fins a anar al soterrani. Varen baixar i quan varen arribar, van encendre les llums. Es varen trobar una cosa totalment inesperada: dos esquelets! En veure-ho es dirigiren ràpidament cap a la sortida però va ser massa tard. Les havien deixat tancades.
Mai més les varen tornar a veure.
Lucia Noguero Díaz.