La inesperada realitat (Part 1)

Un fred diumenge d'Abril…
-Corre Elsa, corree!- va dir l'Alicia.
-Ja ho faig Alicia!- respongué l'Elsa.
- Oh no! Un penya-segat! Atura't Elsa!- cridà l'Alicia
-AAAAAH!-l'Elsa cau pel precipici- Alicia!
-Noo! Elsa!-amb un intent d'aturar a l'Elsa, n'Alicia cau juntament amb la seva companya.
DOS DIES ABANS
(A una escola, d'un poble d'Asturies, a la classe de biologia...)
-Bon dia alumnes, avui us vaig a comentar un treball que haureu de fer aquest cap de setmana, en parelles, que vaig a formar jo, anireu a algun lloc on hi hagi diversitat de plantes i escollireu dos exemplars. Amb les plantes que heu elegit fareu una petita exposició parlant d'elles, podeu dir: el seu clima adequat, com són les fulles, el seu nom científic, etc. Doncs comencem, Aitor amb Gemma, Clàudia amb Estela, Elsa amb Alicia...-va dir la professora.
-Espera, espera, que he d'anar amb l'Elsa? No, es pot canviar de company?-interrompí l'Alicia.
-No Alicia, has d'anar amb qui t'ha tocat- respongué la professora.
(L'Elsa i l'Alicia no es duen bé, abans eren molt amigues, però es varen enfadar i van deixar de parlar-se. Després de la classe van parlar per organitzar el treball).
-A veure, jo el dissabte no puc quedar, així que quedam el diumenge a les 12.30 davant la botiga de la "Caren", d'acord?-va dir molt aspra l'Alicia.
-Bé, allí estaré, jo sé una banda on podrem trobar moltes espècies vegetals, si hi estàs d'acord hi podem anar- contestà l'Elsa amb bona educació.
-Perfecte, ens veim el diumenge.- acabà la conversació l'Alicia.
(Varen passar el divendres i el dissabte i va arribar el diumenge. L'Elsa va arribar puntual, mentre que la seva companya tardà 10 minuts a arribar. Una vegada juntes...)
- Per fi has arribat! Anem, el camp està per allí.-digué l'Elsa amb una mica d'alegria.
-Ho sent, m'he adormit. Anem, com més aviat acabem això millor- respongué l'Alicia.
-Perfecte!
(Una vegada ja al camp)
-Elsa, no escoltes sorolls?-començà conversació n'Alicia una mica espantada.
-Sí, és cert, no et preocupis, segur que serà algú passejant -intentà tranquil·litzar-la n'Elsa.
-Oh, oh, Elsa, aquells homes duen armes... i ens han vist! Corre Elsa, corre! -va exaltar l'Alicia.
-Ja ho faig Alicia!- respongué l'Elsa.
- Oh no! Un penya-segat! Atura't Elsa!- cridà l'Alicia
-Aaah!-l'Elsa cau pel precipici- Alicia!
-Noo! Elsa!-amb un intent d'aturar a l'Elsa, n'Alicia cau juntament amb la seva companya.
(Les dues nines van caure a l'aigua i varen descobrir que hi havia una platja secreta davall les roques)
-Mira! Anem allí, pareix que és l'únic lloc on podem anar...- digué l'Elsa.
-Sí, anem.
(va arribar la tarda i es feia de nits, l'Elsa i l'Alicia continuaven a la platja sense saber que fer. L'Elsa desesperada per sortir d'allí començà a mirar-ho tot fins que va trobar una estranya porta enmig de dues roques.)
-Mira Alicia, hi ha una porta l'obrim? He tocat i no ha obert ningú...
-Sí, anem...-respongué amb entusiasme.
(La porta estava oberta així que van entrar. La casa estava molt bé i algunes coses els hi semblaven molt familiars. El primer que van fer va ser anar a la cuina a menjar. Una vegada sense gana, decidiren canviar-se de roba, ja que encara estava una mica remulla. En arribar a l'habitació van veure que tota la roba, les sabates, tot, era igual que la seva...)
-Elsa! Això és igual que el meu vestit, i la camiseta, i el pantaló també! Com pot ser? -al·lucinà l'Alicia.
-Mare meva, la meva també està aquí..., anem a mirar per la casa a veure què trobam...
(Les dues van anar per tota la casa fins que varen veure una porta que pareixia dirigir-se al soterrani van baixar i es van trobar a dues noies idèntiques a elles)
-Hola, com potser això estic somiant? Elsa pessiguem... Son igual que nosaltres!
-Santa mare, com és això possible qui sou? Les nostres bessones? Algú disfressat?
Una broma?
-Algun dia havia de passar...- va dir una de les "Bessones".
Totes quatre varen parlar una mica fins a l'hora que havien d'anar-se'n. Van quedar en tornar-se a veure un altre dia i aclarir la situació. Aquell màgic lloc tenia una altra sortida, sortia a la "casa del terror".
Una vegada allí l'Elsa i l'Alicia es varen acomiadar, sense saber que aquella seria possiblement l'última vegada que parlarien, ja que, l'Elsa en arribar a casa va rebre la trista notícia del fet que havia de mudar-se d'aquell poble per motius de treball del seu pare.
L'Alicia va pensar a intentar tornar a aquell lloc, però per por de no saber com sortir o de no trobar la porta no es va atrevir i ningú més va tornar a entrar allí mai més.
Mireya Alcalá Tur