La imatge del Natzarè

Dos religiosos unitaris anaren a Alger i es van albirar amb els esclaus que havien de redimir. Eren tants que no eren prous els diners que havien rebut per a pagar tant rescat. Un dels captius va dir que a casa d'un ric sarraí es guardava una bella imatge de Jesús Natzarè. Aquesta era objecte de profanacions. Els religiosos van anar a veure's amb el posseïdor per proposar-li que vengués la imatge.
- Quant ens demanes per ella?
- Tanta plata com pesi, contestar.
- Pare, digué un, si rescatem la santa Imatge no ens serà possible dur-nos captiu algun.
- No t'apuris, Déu proveirà. Mana que portin la Imatge i una balança.
El sarraí cridà a dos esclaus i poc temps després portaven la santa imatge i la balança, que van sostenir amb dos pals en terra.
- Afanya la teva plata, cristià.
El trinitari va buidar la seva bossa de monedes de plata en un dels plats de la balança, de la qual cosa va riure el moro, dient:
- Encara que posis deu vegades més, no tens bastant.
- Posa la Imatge en els altres platerets, va dir el trinitari. Déu proveirà.
Els esclaus van posar la Imatge en la balança, i el moro es va quedar lívid.
- Lleva plata, cristià!, digué tremolant, Lleva plata!
El trinitari va començar a treure els seus diners i a llevar plata i més plata, però la balança no es movia.
- Lleva plata, cristià!, repetia el sarraí.
El trinitari llevava plata, fins que no va quedar més que unes monedes equivalents a una pesseta. La balança continuava tocant a terra per la part de la moneda.
- Lleva plata, per vida d'Al·là!, repetí desesperat el sarraí.
El religiós va llevar la darrera moneda i, llavors, la balança es va quedar en el fidel. La Imatge no pesava gens. El sarraí, mut, no donava crèdit als seus ulls.
- Pren aquesta figura, gos cristià, va dir, teva és.