Cercador
La història d'en Pep Filgut i la Minimontesa
Un relat de: Josep Filgut Vila- Compartir:
Aquesta història, la d'en Pep Filgut, comença on moltes altres històries acaben.
Ahir dimecres l'Allerap i en Pep Filgut es van acomiadar. Feia molta calor. El dia abans van tatuar-se al baix ventre, sota mateix del melic i a tot color, una bombona de gas butà. Disseny exclusiu. Només el lluirien ella i ell. És com un símbol, com si compartissin alguna cosa secreta. Van pensar que els serviria per a unir-los mes enllà de la distància que els separi.
I tot plegat no ha estat res. Només un breu amor i promeses de fidelitat, malgrat la distància que els separarà. La llàgrima mal dissimulada que cau en el moment menys adient, i una estranya sensació de cremor als baixos que de ben segur acompanyarà al Pep per acabar d'amargar la seva pobra existència durant una bona temporada.
El moment del comiat el cel va enfosquir per culpa de l'eclipsi de sol. Era molt tard i l'Allerap quasi que perd el bus. Només van poder fer-se una abraçada i un últim peto, sense dir res. Tant es val. En Pep tenia un nus a la gola que li ho hauria impedit. I tampoc sabia massa bé que dir-li.
Tot ha passat molt ràpid. Massa ràpid. Ahir, immediatament després del comiat, en Pep va notar una sensació absurda. Era com si les persones que coneixia, les coses habituals del seu voltant, els objectes, els carrers, tot hagués canviat. Aparentment tot era igual, però alguna cosa fallava. La percepció que res no era com abans era molt forta.
En un primer moment va pensar que la separació tan brutalment sobtada de la dona que en aquells moments més s'estimava i desitjava, l'havia afectat massa. L'absència de l'Allerap influïa en el seu ànim fins al punt de veure-ho tot diferent. Fins i tot va pensar que potser cauria en una depressió....
I per tot plegat en Pep ha decidit anar al psicòleg. Decididament hi anirà un dia d'aquests.
Perquè avui no hi podrà anar. Aquest dijous és un dia difícil. Ha de presentar-se a una entrevista amb el cap de recursos humans d'una empresa i, si res no falla, avui mateix començarà a treballar.
En Pep Filgut condueix la seva Vespa per una de les vies principals que el duen a la ciutat. Va molt atabalat pensant en l'Allerap, en el comiat, en el que li hauria pogut dir i no li va dir, i com se'n sortiria en el seu primer dia de treball. Avui no ha sonat el despertador i és molt tard. Tardíssim.
- Sóc un imbècil! Ara només faltarà que hi hagi cua al semàfor d'entrada pel pont de l'oest.
En Pep dirigeix la Vespa com una fletxa en direcció cap al pont. El pont està ple de cotxes. La cua avança molt lentament.
- Merda de dia! Quina cua que hi ha! Avui la Vespa s'haurà de lluir. Els hauré de demostrar qui soc fent filigranes entre les fileres de cotxes.
Travessa com un llamp per un pas de vianants i es llença a tot gas, Vespa avall, cap al centre de la ciutat. Passa el primer semàfor en ambre, el segon en vermell i al tercer semàfor s'ha d'aturar. Un agent de la Policia Local el barra el pas.
- Posi la moto damunt de la vorera, pari el motor, baixi i comenci a ensenyar-me tota la documentació de la moto i el seu carnet de conduir -li diu el policia amb cara de no haver esmorzat.
- La mare que em va parir......! -remuga en veu en veu baixa- Ara si que faré tard! Només em faltava això! -adreçant-se al policia- Escolti senyor Guàrdia....
El policia el talla i diu... - De Guàrdia res. Policia Local al seu servei.
- Gràcies per la puntualització senyor Policia. -inspira a fons i continua dient- Miri, no voldria que això que li vaig a dir li soni com una excusa barata....
- Doncs no m'ho digui! -el talla el Policia Local, amb cara d'estar-se impacientant.
- Bé, però al menys faci el favor d'escoltar-me abans de posar una sanció.
- Jo no he d'escoltar res, i vostè el que ha de fer és treure la documentació de la moto i el seu permís de conduir -diu el Policia, amb un gest evident d'enrabiada i amb un to de veu autoritari i desagradable.
En aquell punt en Pep veu molt clar que amb bones maneres no aclarirà res, però la idea de passar una bona estona ensenyant els papers i deixant que el Policia li posi una o dues multes, el fa perdre la paciència.
- Escolti'm, vostè no té dret a tractar-me d'aquesta manera, perquè....
- De quina manera? -crida el Policia mentre avança de dret cap al Pep amb pas segur i decidit- Digues home.... De quina manera no tinc dret a tractar-te? T'has sentit ofès amb alguna cosa que t'he dit? O potser no portes els papers de la moto en regla? I l'assegurança?
El Policia es col·loca al seu davant, tant prop, que en Pep sent perfectament l'olor de cafè descafeïnat amb sacarina que li surt de la boca. El seu to de veu és cada vegada més dur i agre. En Pep veu que no se'n escaparà. I també pensa que hauria hagut de renovar l'assegurança de la moto que va vèncer fa més de tres mesos.
El Policia el pressiona amb les preguntes...
- Sap vostè que si l'acuso de resistència a l'autoritat, el puc portar detingut a la central de Policia? Sap vostè que puc fer que el fitxin, si encara no ho està, i que l'acusin d'obstrucció a la justícia? Sap que saltar-se un semàfor en vermell és una falta molt greu?.
- Precisament d'això volia parlar amb vostè, jo crec que no m'he saltat cap.......
- Calli i deixi'm parlar! -brama el Policia- No li repetiré cap vegada mes! O m'ensenya la documentació de la moto i el seu permís de conduir o se'n penedirà tota la vida.
En Pep només cal que reflexioni durant uns instants per entendre que, tal i com està el panorama, tant és que tingui l'assegurança o no, o que hagi passat el semàfor en groc o en vermell. El Policia Local està clarament decidit a omplir la llibreta de les denúncies.
- A més, tombant i girant, ja he fet tard a la feina. I tot just el primer dia. Quin desastre...!! -En aquest punt en Pep perd tot els papers i contesta amb males maneres..
- Dispensi senyor Policia, però no li penso ensenyar res, ni documentació ni ósties! Si vol veure alguna cosa m'ho haurà de prendre per la força, si pot,..... O..... potser..... potser si que li ensenyaré alguna cosa...... una cosa que segur ningú li ha ensenyat mai.
En Pep pensa que no pot perdre res que ja no hagi perdut.
- Molt bé, estigui atent i li ensenyaré "les meves documentacions" -li diu amb un to de veu irònic que passa totalment desapercebut per al Policia.
En Pep camina amb premeditada parsimònia cap a la Vespa. S'atura i encén una cigarreta amb molta lentitud. Inspira una primera calada, reté uns instants el fum i l'expulsa lentament.
El Policia es va impacientant cada vegada mes. De sobte, en Pep Filgut es gira un altre cop de cara al Policia. Es descorda el cinturó, es descorda els botons dels pantalons, s'agafa els pantalons i els calçotets, se'ls baixa fins als genolls, fa uns moviments amb el maluc a fi de donar mes plasticisme a l'improvisada escena, i li diu al Policia mentre li ensenya els testicles i el penis oscil·lant en un perfecte i compassat moviment circular en el sentit de les agulles del rellotge...
- Aquesta és la documentació de la moto i el rebut de l'assegurança.
Tot seguit es gira d'esquena i, mentre mostra al policia el cul en tota la seva esplendorosa plenitud, diu:
- I aquest és el meu permís de conduir. Espero que tot sigui correcte i em deixi marxar.
En Pep Filgut està d'esquena al policia mentre es puja els pantalons i es corda el cinturó. Se sent bé. Sent com una espècie de frescor als genitals que el reconforta i una mena d'alliberament i calma interior que el relaxa. Ja s'ho val, perquè el cor li batega molt accelerat. No està acostumat a fer coses així, però pensava posar-ho en pràctica algun dia des que ho va veure fer a un dels germans Gallagher. De fet, és la primera vegada que ho fa, i n'ignora les conseqüències.
Que tindrà conseqüències, això és segur. Per un instant en Pep Filgut pensa que el policia reaccionarà amb violència i li donarà un cop de porra al cap o ves a saber on.
Llavors es gira ràpidament de cara el Policia i veu que l'agent treu de la butxaca del gec un bloc de notes i un bolígraf i que escriu amb rapidesa alguna cosa en un paper.
- Uf..... Menys mal, només em posarà unes quantes denúncies -pensa en Pep Filgut- Veig que la idea d'utilitzar la violència en forma de porra no li ha passat pel cap. Al menys que me les posi rapidet ....!
- Tingui senyor.... -el policia allarga la mà i li entrega el paper.
- Si necessita alguna cosa, si mai té algun problema o li posen alguna denúncia, truqui a la central i demani per mi. El meu nom és Tell Alam. Per cert, el tatuatge és d'allò més original. És la primera vegada que veig una bombona de butà amb aquest color taronja tan viu i tan real.
En Pep Filgut somriu embadocat i esmaperdut. - Gràcies, és un disseny exclusiu.
Agafa el paper i mira el que hi ha escrit. Es el nom del Policia i el número de telèfon de la central de Policia de la ciutat.
- Caram, que estrany. No m'ha posat cap multa.
Dirigint-se al Policia - Dispensi, que puc marxar, doncs?
- I tant. M'hauràs de dispensar, però fins que no t'has baixats els pantalons no m'he donat compte del meu error. I un consell: pren-t'ho amb calma d'ara endavant. -li contesta el Policia amb un to de veu paternalista i educat.
En Pep Filgut no entén res del que passa. - Es increïble! -pensa... - Segur que s'ha begut l'enteniment aquest paio. I es diu Tell Alam?
- Vaja, aquest nom em sona molt, m'és familiar..... Potser ell m'ha reconegut i no ha volgut fer-me un lleig.... Bé... em sembla que val més que me'n vagi ben rapidet, no sigui cas que s'ho repensi i s'acabi malament tot això.
Es dirigeix a la Vespa, dona un tomb a la clau del contacte, pitja el botó vermell i engega el motor a la primera. Puja, es posa el casc, li fa al Policia una salutació de comiat amb el cap, i arrenca a tot pistó cap al centre de la ciutat, sense posar l'intermitent i sense respectar el pas de vianants que hi havia cinquanta metres mes enllà.
- Ara veurem que em diuen a la feina.... -pensa mentre condueix mecànicament cap a l'adreça de les oficines principals de l'empresa. - Segur que no puc fer ni el període de prova. I tot per culpa d'aquest mamon de Policia.
En Pep Filgut arriba a tota velocitat al davant de l'edifici de Aixif, S.A. , aparca damunt de la vorera, es treu el casc i camina ràpidament cap a l'interior de l'edifici fins plantar-se davant del mostrador de recepció.
A les oficines de la ETT li van dir que el primer dia s'havia de presentar al cap de personal, i que després de l'entrevista, li assignarien un lloc adient a la seva formació.
Es dirigeix a la recepcionista i li pregunta on cau el departament de personal.
- Agafi l'ascensor i baixi fins el soterrani 5é -li diu molt amablement la recepcionista, mentre el mira amb un somriure d'orella a orella.
- Caram! Si totes les treballadores d'aquesta empresa son tan amables, en comptes d'un treball serà un plaer -pensa en Pep Filgut mentre pitja el botó del soterrani 5é. L'ascensor baixa, i aprofita per arreglar-se els cabells.
- Això del casc és un fàstic. M'estic quedant calb i mai puc anar ben pentinat..... Espero que el cap de personal s'empassi l'argument del Policia com a justificació del retard. No sé..., tinc la sensació que em falta alguna cosa. A veure, que m'he deixat... Ho porto tot, el carnet, el contracte,..... No ho sé. Segur que em fa falta alguna cosa. M'ho noto..... El cos m'ho diu....-
L'ascensor s'atura i s'obren les portes. En Pep Filgut es troba davant d'una sala molt espaiosa, sense columnes, plena de taules amb gent treballant i amb una llum ambiental vermellosa. Una bafarada d'aire molt calent el colpeix la panxa, el baix ventre i la cara. Tot és molt pulcre i ordenat. Tothom treballa en silenci. Només se sent el fil musical.
- Óstia! quina música ambiental més bona. -pensa en Pep Filgut mentre sona -"Cuando salga la luna" de "Los Puntos"-.
Sense pensar-s'ho es dirigeix ràpidament a la primera taula que veu. Un noi amb un vestit blau marí, una camisa de color blau cel i corbata a quadres vermells, verds i blaus li pregunta: - que el puc ajudar en alguna cosa?
- Si. Hauria de parlar amb el cap de personal. Es que m'incorporo avui a la feina....
- La trobaràs al final de la sala. La porta on posa Cap de Recursos Humans -respon amablement el noi, mentre continua treballant.
- La? Només em faltava això! A veure si serà una dona... Amb la mala llet que tenen, ja em puc acomiadar de la feina -pensa en Pep Filgut mentre es dirigeix cap al final de la sala. - Soc un desgraciat. M'hauria hagut de posar el vestit nou. Al costat d'aquests treballadors, semblo un drapaire. I quina calor que fa aquí dins!
Quan es troba davant la porta, truca dos cops amb el nus dels dits.
- Passi! -respon amb energia una veu femenina.
En Pep Filgut obra la porta.. - Amb el seu permís...
- Tanqui la porta si un plau -li diu una dona rossa amb un vestit dues peces de quadre venecià molt elegant. Du el cabell recollit al darrera, amb un llaç daurat. Porta les ungles de les mans pintades de color perla d'ivori, igual que les ungles dels peus.
Sembla estrangera, potser del nord d'Europa, i és molt prima, però l'expressió de la seva cara es una barreja de determinació i duresa a parts iguales. Està asseguda darrera d'una gran taula plena de petites muntanyes de papers ben apilades, i amb un gest del cap indica al Pep que segui a la cadira. En un extrem de la taula hi ha un portaretrats amb una fotografia d'ella al bell mig d'una parella de gossos de companyia, d'aquells petitets que tenen el pel tot ple de rínxols de color negre.
En Pep Filgut dona un ràpid cop d'ull al seu voltant. Un despatx molt agradable, amb una finestra d'alumini lacat de color blanc, i unes cortines blanques darrera mateix de la cadira on seu la cap de personal. A través de les cortines s'entreveuen unes resplendors blaves i vermelloses. Tots els mobles són funcionals i de fusta de color blau cirera. En un racó del despatx hi ha un aparell d'aire condicionat portàtil i una barbacoa d'acer inoxidable amb uns quants saquets de carbó vegetal.
- Amb la calor que fa aquí dins, no sé com cony els poden quedar ganes de cuinar amb la barbacoa - pensa en Pep.
- Vostè dirà senyor.....
- Filgut, Pep Filgut -contesta amb esverament.
- Amb la cara de mala llet que fa aquesta dona, ho tinc clar.... -pensa en Pep- I això que encara no sap qui soc!
- Miri, porto una carta del cap de la ETT i el meu carnet d'identitat, tal i com........-
- Ja fa una bona estona que l'esperem, senyor Filgut. Que no li van dir que en aquesta empresa comencem a treballar a les 9:00? -el talla la cap de personal amb un to de veu agre.
- Veurà, té tota la raó, però venint cap aquí, un policia m'ha fet aturar per posar-me una.........
- Un petit favor, Sr. Filgut. -el talla la cap de personal- Per un moment faci un esforç, posis al meu lloc, i digui'm: que pensaria vostè d'una persona sense feina que, fent tard el primer dia, té la barra i la poca imaginació de posar una excusa tan vulgar com la del policia que li ha posat una multa...?
- Be, té tota la raó del mon -replica en Pep- però el pitjor de tot es que és cert. Quan venia cap aquí, un policia m'ha fet aturar i em volia...
- Molt bé, Sr. Filgut. Ja veig que vostè em deu prendre per ximple. Accepto que un policia l'ha fet aturar i li hagi posat una multa. D'acord. M'ho crec. Llavors me la deu poder ensenyar... -li diu la cap de personal amb to de burla.
- Es cert. Li podria ensenyar si me l'hagués posat, però el mes bo del cas és que no ho ha fet. -respon en Pep.
En aquell mateix instant, en Pep Filgut reconeix que ja ho té tot perdut. Ha quedat com un mentider sense dir cap mentida, però com li pot explicar el que ha passat? I si li ho explica, s'ho creurà?
- Miri Sr. Filgut, o m'ensenya la multa o ja se'n pot tornar cap a casa immediatament. A aquesta empresa no en volem de gent com vostè. No volem mentiders que, a mes, son tan ineptes que ni les mentides que diuen són creïbles....
De sobte en Pep recorda que el policia li ha donat un paper amb un nom i un número de telèfon.
- Esperi... -mentre busca el paper a la butxaca dels pantalons- miri, de multa no me'n ha posat cap, però m'ha donat això.... -en Pep allarga la mà i deix el paper damunt de la taula. La cap de personal agafa el paper i el llegeix.
- Ja veig... I vostè vol que em cregui que en Tell Alam l'ha fet aturar i després l'ha deixat marxar sense posar-li cap multa? Per desgràcia conec bé aquest policia i sé que això és impossible..... Senyor Filgut, s'ha acabat la meva paciència. Ja se'n pot anar cap a casa. La seva carrera en aquesta empresa ha finalitzat abans de començar. I per cert...... Com ja deu suposar, passaré uns informes pèssims al cap de la seva ETT i a l'oficina del l'INEM. Li garanteixo que si cobra actualment alguna prestació, la deixarà de cobrar.
En Pep Filgut es queda blanc com un paper de fumar. Per culpa del policia ha perdut aquesta feina. Però de fet, quina classe de feina era? A l'INEM només li van dir que seria una feina d'acord amb les possibilitats del seu currículum. No podia ser gran cosa, doncs. Fa una calor aclaparadora i du la camisa i els pantalons xops de suor.
- I si faig un últim esforç i li explico la veritat? De fet, ja m'ha acomiadat, o sigui que en pitjor situació que aquesta no puc quedar.... Es clar que si he d'explicar la veritat, tampoc quedaré en una bona situació. En el millor dels casos em prendrà per un exhibicionista...... Ostia, això és un galimaties sense solució! Però...., perdut per perdut.... Ho intento!
Dirigint-se a la cap de personal.. - Escolti, ja sé que li semblarà increïble però el policia no m'ha posat cap multa, precisament perquè jo li he ensenyat una cosa....
La cap de personal se'l mira de dalt a baix, molt fixament, i amb expressió d'avorriment i mal karma.
- Si un plau, cregui'm! és cert!...., i si vostè no fos una dona li explicaria amb pels i senyals quina cosa li he ensenyat, ........ Bé.... No és exactament una cosa, sinó una posició d'equilibri dinàmic del meu ........
- Miri Sr. Filgut -talla amb duresa la cap de personal- Li dono cinc segons per sortir del meu despatx. Si no ho fa, trucaré a seguretat i el faran fora a bufetades. Ha pogut entendre el que li he dit, Sr. Filgut..?
En Pep Filgut se sent injustament maltractat. El cor li batega amb força. Fa una calor tremenda. Un núvol de ràbia continguda li passa pel davant del seu front i el cap li roda. Nota el desig d'alguna cosa. No sap el que, però el cos li demana alguna cosa. Potser té set. Deu ser per culpa de la calor. Nota que el baix ventre li crema.
I de sobte pren una determinació. Ara ja ho veu clar.... Si la cap de personal no el deix explicar amb paraules el que ha passat amb el policia, li explicarà amb fets. Amb els cinc segons que li ha donat d'ultimàtum n'hi ha de sobres.....
Ràpidament es descorda el cinturó, els botons dels pantalons, s'agafa els pantalons i els calçotets, se'ls baixa fins als genolls, repeteix els moviments pelvians que tan bon resultat li han donat amb el Policia, i li diu a la cap de personal, mentre li ensenya els testicles i el penis en un perfecte i suau moviment circular en el sentit de les agulles del rellotge...
- Miri, això és el que li he ensenyat al policia. Ho compren ara? Pot entendre que em faci vergonya explicar-li a una dona el que realment m'ha passat?
De sobte, la cap de personal s'aixeca de la cadira i camina ràpidament cap en Pep Filgut mentre li diu:
- Perfecte..... Preciós..... Impressionant.... I el tatuatge també Es molt bonic. I quins colors més vius.... M'acceptarà una disculpa Sr. Filgut? Si ho hagués sabut abans, no li hauria fet passar tot aquest tràngol..... Segui, Sr. Filgut, segui...... per favor... Em sap molt de greu haver-lo tractat així, amb tant poca consideració. Soc
una imbècil. Hauria agut d'intuir que si en Tell Alam no li va posar cap multa, havia de ser per una raó de pes.
En Pep Filgut sent una mena de frescor als genitals que el reconforta i apaivaga una mica la calor que té. Quan acaba la sessió d'exhibició, es corda els pantalons i seu a la cadira de davant de la taula. Està sorprès. No entén res del que passa. La cap de personal, en comptes d'enfadar-se, li demana disculpes. Es el segon cop que ensenya els genitals a algú en una situació compromesa i se'n surt be.
- Dec tenir un membre viril singular o simpàtic........ I també li agrada el tatuatge.... -pensa en Pep Filgut- Aquesta dona és capaç d'admetre'm de nou a la feina! Segur! A veure si ara resultarà que ensenyar les pilotes a la gent em porta bona sort....
La cap de personal continua dient:
- Miri Sr. Filgut, li proposo una cosa..... Vostè oblida aquest desafortunat incident i, a canvi, li ofereixo un contracte de direcció amb seixanta mil euros d'indemnització en cas d'acomiadament. Tindrà dret a un cotxe a càrrec de l'empresa, Visa per les despeses de representació, un bon grapat de "stock options", i un sou de cuatre mil euros bruts al mes, fàcilment superables en funció de la seva gestió. Que li sembla? li agradaria treballar de....... de...... Que li semblaria ser el director regional de vendes? Si ho troba bé, ara mateix faig que li preparin el contracte.
En Pep Filgut ja no entén res. Té massa calor i els moviments pelvians han fet que suï encara mes l'entrecuix i la camisa. Du tots els cabells suats. Necessita beure alguna cosa, ........ Aigua, Plim, conyac.... El que sigui... No està en condicions de pensar.....
- D'acord, em sembla molt bé. On he de firmar?
- Aquí. Es un precontracte. Demà signarà el contracte definitiu. A més, avui li dono el dia lliure. Ja ens posarem en contacte amb els caps de la seva ETT per dir-los que ja l'hem fitxat.
- Està molt bé. Estic molt content, però crec que no m'ho mereixo jo tot això...... -diu en Pep mentre camina cap a la porta de sortida del despatx. - Per cert.... Em podria explicar a què es dedica aquesta empresa?
- Fem sistemes de refrigeració, fred industrial i fil musical. Tenim la patent d'un mètode per refredar la cervesa de barril fins a set graus més freda que la competència. Això a l'estiu és molt important i a més, els clients dels establiments de venda de begudes alcohòliques són molt sensibles a la temperatura de sortida de la cervesa. Si li sembla, Sr. Filgut, quedem aquí a les oficines demà al matí a les 9:00. Aniré amb vostè a fer la primera visita al Bar-Restaurant "Bar Petit". Es troba a la zona del port. Li hem de vendre l'aparell de refredar cervesa, l'aparell de l'aire condicionat i el fil musical de tretze canals amb so "estereofònic surround" i certificació THX. Es el mes gran que tenim! El de sis canals ja no el fabriquem..... Bé, però tot això ja ho anirà veient....
- Conec el "Bar Petit", he passat alguna vegada per allí. Sembla un restaurant de molta categoria.. -diu en Pep Filgut, sense tenir ni idea de com és el local, però volent fer-se l'interessant....
- Es una merda de restaurant -respon la cap de personal- però amb els nostres productes canviarà la seva clientela.
Allargant la mà en senyal de comiat..... - Fins demà Sr. Filgut. Per cert, soc una mal educada..... No li he dit el meu nom. Tingui la meva tarja. Em dic Anik Llub. Es un nom i un cognom molt comú a Roquetes de Mar i a Vallbona de les Monges. Jo, a partir d'ara mateix, et tractaré de tu.... Et diré Pep.... Què et sembla...? Naturalment tu també em pots tractar de tu i dir-me Anik.... Es tal com em diuen els amics.
En Pep Filgut agafa la tarja de visita i s'acomiada ràpidament.
- Fins demà doncs, Anik. I tranquil·la, que no tornaré a fer tard.
En Pep Filgut surt del despatx, i travessa la sala ràpid com un llamp. Té molta calor.... Està tot suat, l'entrecuix li crema. Té ganes de beure alguna cosa,..... No sap el que....... L'ascensor està aturat, puja dins, pitja el botó -0- i surt a la planta de recepció.
- Fins demà -li diu a la recepcionista, mentre corre cap al carrer- Osti, a la fi l'airet fresc... Quina merda d'oficina. I això que es dediquen a instal·lar aire condicionat..... Doncs, que collons! en podrien posar a baix.! Necessito beure alguna cosa! Me'n aniré al "Bar Petit" i em prendré l'esmorzar i un refresc allí mateix. Així veuré que tal pinta el negoci i demà l'Anik no m'agafarà amb els pixats al ventre.
Pep Filgut agafa la vespa i marxa carrer avall en direcció cap a la zona del port.
Quan arriba davant de la porta del Bar-Restaurant "Bar Petit" deix la Vespa al costat d'una furgoneta Volkswagen, molt vella i rovellada, amb matrícula alemanya i pintada amb motius psicodèlics.
Semblava que el propietari l'hagués pintat amb els colors més vius que va trobar, però ara, al cap dels anys ja es veien molt descolorits i apagats. Unes cortines ronyoses i estripades no deixen veure massa bé que hi ha a l'interior. El pneumàtic dret del davant no té aire i està tot brut de pixarades de gos.
En Pep Filgut entra dins al local. Es pràcticament buit. Només hi ha una taula amb cinc noies joves que s'intercanvien apunts mentre fumen una cigarreta darrera de l'altra. Riuen, eructen sorollosament i prenen cafè amb gel.
A la barra hi ha un tipus assegut d'esquena a la porta d'entrada. Du una llarga cabellera al mes pur estil rasta de Jamaica, de color vermellosa i aparentment molt bruta. La camisa i els pantalons son del mateix color, un color brut entre gris fosc i negre. Du penjada a l'esquena una bossa de colorins feta de punt de creu i ganxet. La bossa també està molt bruta, com a "enganxifosa". Les sandàlies que du, no estan menys brutes i gastades que la resta de la indumentària. Fa una mica de pudor de suor.
A un extrem de la barra hi ha una gran gàbia d'ocells i un lloro de color verd i blau a dins. El lloro no diu res. Sembla que dormi.
En Pep marxa amb pas decidit cap a la barra mentre nota que les noies se'l miren. El local és realment penós. Sembla un tuguri de port. Només hi falten les putes. El terra del local és molt antic i rònec, fet de rajoles d'un color grafitós i vermell, en combinació amb petits rombes blancs. Hi ha set o vuit taules amb els peus de ferro i el sobre de marbre esgrogueït amb vetes grises.
La barra és llarga, de fusta repintada mil vegades de color verd fosc, i porta marbre blanc-esgrogueït amb vetes grises a sobre. Al darrera de la barra a la part de la dreta, hi ha un moble repintat també del mateix color verd fosc que la barra i uns prestatges negres, antics i ronyosos.
Tres ampolles de Campari, una de Cynar mig plena, una de Soberano, una de Doble W , una de Licor 43 encara per a encetar, una de Gin Rives, una de rom Pujol, una d'Anís Castellana, una de licor de menta que gairebé no en queda, i una de Veterano, omplen els prestatges negres. Tot tan deplorable que sembla fet expressament.
La cafetera té la pinta de fer bon cafè. Damunt de la cafetera uns quants gots de vidre que s'eixuguen amb l'escalfor, i una gerra de test amb la inscripció 'Bote' amb lletres daurades d'estil gòtic.
A l'esquerra de la barra hi ha un mostrador amb els vidres molt bruts i algunes mosques que l'envolten. Dins del mostrador hi ha un plat amb un tros de truita de patates, una safata d'alumini rectangular plena de petxines en suc, una safata a mig omplir de calamars a la romana i un pebrot verd escalivat que penja dins un gerro de vidre transparent ple d'olives arbequines.
A sota dels prestatges negres, hi ha un forn microones amb la porta mig oberta, brut i amb el greix que li regalima porta avall. Damunt mateix del mostrador de les 'tapes' hi ha un gran bastó cilíndric de considerable diàmetre amb una inscripció feta amb pintura negra que diu "Qui la fa, l'ha de pagar".
- Doncs vaja una merda de local. Per voler fer-me el xulo he quedat com un imbècil quan li he dit a la Anik que coneixia el restaurant i que semblava de categoria. -pensa en Pep Filgut mentre busca amb la vista al cambrer.
- Tinc una set que em moro i el cambrer no hi és. -es dirigeix a l'home de la barra- Perdoni, que sap on és el cambrer?
L'home de la barra aixeca el cap lentament i mira de dalt a baix en Pep Filgut. Té la cara molt morena, arrugada i cremada pel sol. Du una llarga barba vermellosa bruta i descuidada. Deu tenir uns cinquanta anys, però ben portats.
- El cambrer soc jo -li diu amb un to avorrit- Desitja prendre alguna cosa? Un refresc Potser? Vol un Plim? Sap que el Bar Petit és l'únic local de la zona del litoral català on encara tenim i servim Plim?
- Quina sort que tinguin Plim! -respon amb sarcasme en Pep- Però de moment, només vull una cervesa ben gran i ben freda, si us plau.
L'home s'aixeca del tamboret amb parsimònia i busca a l'interior de la barra. Agafa una gerra de dos litres, la posa sota el sortidor de cervesa i deix caure la mà amb desgana a la palanca, mentre la cervesa surt a tota pastilla pel broc del sortidor.
- Que parla el lloro? -pregunta en Pep mentre va a l'extrem de la barra on hi ha la gàbia- Bon dia, bon dia.... Lloro bonic.... Lloro bonic.... -li diu en Pep Filgut al lloro. Ni cas. El lloro no te ganes de parlar. Està quiet i mig endormiscat dins la gàbia, damunt d'un bastó travesser. O el lloro és molt gros o la gàbia molt petita.
En Pep Filgut torna cap al centre de la barra i de sobte el lloro parla.
- Atoidi... Atrepsed... Atoidi... Atrepsed... Atoidi... Atrepsed... Atoidi... Atrepsed...
- Óstia, que cony diu?. No s'entén res del que diu. Vaja una joia de lloro... -pensa en Pep Filgut mentre agafa la cervesa que el cambrer li ha deixat al bell mig del mostrador.
- Que en prendrà una altra? -li pregunta el cambrer- Perquè si en vol una altra ja li poso ara. Així em podré quedar assegut a l'altra banda de la barra xerrant amb vostè.
- Quina jeta que té aquest paio! -pensa en Pe
p Filgut.
- Si que en prendré una altra. Es que tinc molta set avui.. A més, fa molta calor en aquest local, no troba? I la cervesa no surt gaire freda....
- Calor? Doncs que vol que li digui.... -respon el cambrer mentre omple una segona gerra de dos litres de cervesa- Jo sóc de Villanueva, província de Jaen, i allà sí que fa calor de veritat. A l'estiu fins i tot, la gent mor de calor, encara que també n'hi ha que moren d'accident de circulació i de migranyes.
- Vaja, vostè es de Jaen? Així doncs, potser es el propietari del restaurant?
- Si senyor. Em dic Teka Puetle, per a servir-lo a vostè -li diu el cambrer-propietari mentre deix la segona gerra de cervesa damunt la barra.
- Molt de gust senyor Teka Puetle. Jo em dic Pep Filgut.-li diu mentre fan una encaixada de mans- és seva la furgoneta amb la roda punxada que hi ha aparcada fora al carrer?
- Si senyor. Es la meva segona residència -diu Teka Puetle mentre seu al costat d'en Pep Filgut- I aquest és el meu lloro. Es com si fos el meu fill, però sense braços. Es diu Butifarra i no és gaire parlador. Fins i tot és molt estrany que li hagi dit alguna cosa......
- Home...., si que m'ha dit alguna cosa, però no sé que ha dit. No l'he entès.
- Es clar que no l'ha pogut entendre. A no ser que parli txec. El vaig anar a comprar a Slany, una petita ciutat de la República Txeca. Li ha dit Atoidi... Atrepsed, i em sembla que això vol dir "fes-te fotre" en txec. Ja el dispensarà, però els animalons... ja se sap...
- Vaja, que simpàtic -pensa en Pep mentre buida mitja gerra de cervesa d'un glop- Ostres, quina set que tinc. Es bona aquesta cervesa. -li diu a en Teka Puetle.
- Es cervesa Pilsen. També de la República Txeca. De fet em sembla que la fabriquen a Slovakia, però els txecs la compren a granel, l'envasen i la comercialitzen. Es una bona cervesa i compleix els tres requeriments que jo demano a qualsevol cervesa que hagi de ser consumida al restaurant Bar Petit.
- I quin són aquests tres requeriments? -pregunta encuriosit en Pep.
- Molt senzill. La cervesa ha de ser emmagatzemada durant tres mesos i tres dies en uns barrils de fusta de bubinga i de roure, a parts iguales. Després ha de ser envasada amb barrils d'alumini o ergal lleuger, però que siguin hermètics, i finalment, i aquest és el més important dels requeriments, els barrils han de ser transportats rodolant per a terra i en una nit de lluna plena i, sobretot, sempre seguint els moviments circulars en el sentit de les agulles del rellotge. Aquest és el sentit de gir de l'univers metafísic.
- Està molt bé tot això.... -diu en Pep mentre buida d'un glop la primera gerra de cervesa- Es així, amb petits detalls com aquest, com es puja un restaurant de categoria.
En aquell instant les noies s'aixequen de la taula i van cap a la sortida del restaurant.
- Adéu. -en Pep les saluda. Les noies es giren i riuen per sota el nas mentre surten del local- Vaja, no hi ha res com ser jove i bonica. -comenta en veu alta en Pep.
- Ja arribarà la seva hora, es faran velles, grasses i arrugades, i jugaran a futbol amb aquests pits tan ferms i ben posats que llueixen ara.... -diu Teka Puetle.
- Es clar, però encara els queden uns quants dies per què els passi això. Al menys, mes dies que a nosaltres....
- Això segur que si. -diu Teka Puetle mentre treu una capsa de l'interior de la bossa de colorins feta de punt de creu i ganxet que porta penjada a l'esquena- ¿que fuma vostè, senyor Filgut?
- Doncs no, no fumo. Però no em molesta gens que fumin al meu voltant -respon en Pep mentre d'un glop buida fins la meitat l'altra cervesa.
- Sap, senyor Filgut? Jo només fumo marihuana. Es l'herba més sana que hi ha al mon per a fumar. Però sempre vaig amb un compte exquisit a l'hora de fer-me el canut. Es molt important que, un cop ben preparada la barreja, quan es tanca el paper, s'enrotlli en cercles seguint el sentit de les agulles del rellotge. Es una qüestió d'energia universal. Es el sentit de gir dels nostres chakras en harmonia amb el gir de l'univers. Ho entén Sr. Filgut?
En Pep Filgut fa un gest afirmatiu amb el cap. El cert es que no entén res. I al cap de vall, el que no pot comprendre es per quina raó caldrà venir demà amb l'Anik a aquesta merda de local. Decididament no val la pena. L'amo és un imbècil. Es nota d'una hora lluny que abusa de les substàncies psicotròpiques. Ben segur que això li ha afectat al cervell. El local és la cosa mes deplorable que ha vist mai, i el que menys necessita aquest tuguri és un refrescador de cervesa o un aparell de fil musical.
- El que no li aniria gens malament és un aparell d'aire condicionat -pensa en Pep-. Amb la calor que fa aquí, i la cervesa que he d'anar a pixar, no puc posar ordre a les meves idees.
- On son els lavabos? -pregunta en Pep.
- Al final de la barra, la porta de l'esquerra.... -li diu Teka Puetle, mentre encén una magnífica trompeta de marihuana.
En Pep se'n va al lavabo, entra dins i el colpeix a la cara una fortor, barreja d'àcid úric, amoníac i latrina, que quasi el fa vomitar.
- La mare que va parir al Teka Puetle dels collons. Quina pudor! En comptes de xerrar amb els clients, podria netejar els lavabos de tant en tant. Demà al matí abans de venir li diré a la Anik que no val la pena perdre el temps en aquest antre de mala mort... -pensa mentre orina i surt ràpidament del lavabo. Teka Puetle està fumant tranquil·lament assegut al tamboret de la barra.
- Bé, me'n he d'anar.. -diu en Pep Filgut.
- Com? Ara vol marxar?.... No home no... quedis una estona mes, per favor. No acostumen a venir gaires clients a aquestes hores, i així em farà una estona companyia. A més, el convidaré a un licor grec molt especial. Es casolà i el fa la meva família.
En Pep s'acaba d'un glop la segona cervesa. - Ho sento, però he d'anar a....
- Insisteixo..... Si us plau, Sr. Filgut, no pot marxar sense haver provat el meu licor grec. Està elaborat seguint una vella tradició i la meva família és una de les poques famílies de les illes gregues que coneix el secret de l'elaboració.
- La mare que el va parir al collons de hippie -pensa en Pep mentre diu- D'acord, em quedo una estona mes, però només una.....
- Molt be, no se'n penedirà. -li diu en Puetle mentre treu de sota la barra una garrafa de vidre de color verd. Agafa la gerra buida de cervesa i la comença a omplir d'un licor fluorescent de color verdós tirant a taronja.
- Escolti... que no em va dir que vostè va néixer a Villanueva província de Jaen? I ara em vol fer creure que la seva família és grega.....?
- Es que fa aproximadament quinze anys que els meus pares van anar a fer un creuer pel mediterrani. Era un viatge per celebrar les seves noces d'argent. El vaixell es va avariar i van haver de desembarcar a Creta. Els va agradar tant el lloc que s'hi van quedar. Diuen que s'assembla molt a Torres, un poble de la província de Jaen, no gaire lluny de Villanueva. Es van integrar molt en l'ambient, la religió i la cultura de l'illa. Fins i tot ja saben fer gelat de iogurt amb festucs.....
En Pep, mentre escolta la història de la família d'en Puetle, mira amb incredulitat el color del licor i la gerra de cervesa que ja és plena fins a dalt.
- Però, que s'ha begut l'enteniment? No m'ho puc beure tot això, collons! n'hi ha massa!
- Vinga home, vinga. Té molt poca graduació i passa molt bé. A més és molt bo per a la salut física i mental. Pensi que els meus pares l'han fet amb una premsa de vi que gira en el sentit de les agulles del rellotge.
- Tornem-hi amb les agulles del rellotge -pensa en Pep Filgut mentre beu un petit traguet del licor verd-fluorescent-. Ostres, doncs no està gens malament..... Es bonet aquest licor, però cony, em sembla que té molta graduació......
Torna a beure, aquest cop un traguet més llarg, mentre el lloro arrenca a xerrar sense aparentment cap motiu...
- Sentit agulles del rrreeeellotge,..... Sentit agulles del rrreeeellotge.
- Vaja, és ben bo aquest licor. Vostè tenia raó -li diu en Pep a en Puetle-. I el lloro, tan simpàtic com sempre, ara diu no sé que del sentit de les agulles del rellotge....
- I el lloro té tota la raó -diu Teka Puetle mentre continua fumant la trompeta de marihuana.- L'objectiu últim de l'energia universal és fer que les coses girin en el sentit de les agulles del rellotge.
Pep continua bevent licor i escoltant. Cada cop veu les coses més tèrboles i el restaurant comença a girar al seu voltant sense que pugui esbrinar si gira en el sentit del rellotge o no.
- Crec que m'he passat bevent cervesa. I després aquest licor ho acabarà d'adobar tot -pensa mentre apura les últimes gotes de licor de la gerra-.
- Si tot el que fem -continua Puetle- segueix el sentit de les agulles del rellotge, tot ens sortirà bé. Tot anirà amb harmonia. Es important recordar-ho. L'univers sencer depèn d'una cosa tan senzilla com això. L'energia positiva universal gira al voltant de nosaltres en el sentit de les agulles del rellotge.
- Ep, això no és gaire correcte. Crec que l'únic planeta del sistema solar que gira sobre ell mateix en el sentit de les agulles del rellotge és Venus. La resta de planetes, Terra inclosa gira a l'inrevés del sentit de les agulles del rellotge. Que me'n diu d'això, eh? - pregunta en Pep amb to burleta.
- Això Es el que diuen els científics. Però ells no en saben res d'aquesta saviesa mil·lenària. Els científics i els astrònoms estan molt equivocats. I, a més, tampoc creuen en la telecinèsia, ni en la cartomància, ni en la reencarnació, ni en l'onanisme...
- Es a dir..., que em vol fer creure que vostè sap millor que els astrònoms com funciona l'univers i com giren els planetes..... -qüestiona divertit en Pep.
- Doncs si. Ells no la coneixen l'energia positiva universal. En canvi, nosaltres la podem copsar i canalitzar a traves dels chakras. Però cal tenir-los oberts, entrenats i ben nets.
N'hi ha que no se'ls renten, però la higiene dels chakras Es molt important. I no pensi que és senzill tot plegat... No tothom els pot dominar els chakras. Només som uns quants deixebles els que dominen la tècnica del mestre coreà Fhak Agar. Fan falta moltes hores de meditació transcendental abans de començar a dominar aquesta tècnica mil·lenària.
- Aquest paio està com una regadora -pensa en Pep mentre busca un lloc on agafar-se fort. El bar òrbita al seu voltant cada cop a mes velocitat.
En Puetle continua explicant amb entusiasme poc dissimulat.....
- Amb l'energia universal ben canalitzada es poden fer moltes coses. Des de curacions de malalties venèries i malalties que afecten a la capacitat psicomotriu dels nadons, fins a carregar piles de nou volts o bateries d'automòbils. Si està interessat en totes aquestes qüestions, el millor que pot fer és uns cursets que s'estructuren en diversos nivells. Només fent el primer curset, és a dir, el primer nivell, ja podrà fer curacions a traves de la canalització de l'energia universal mitjançant la imposició de les mans. No li puc explicar rés mes. Si l'interessa, haurà de fer els cursets.
- Es increïble.... -remuga en veu baixa en Pep Filgut- ara aquest penjat mitja-merda de hippie em deu voler vendre un curset de sanació i parapsicologia per correspondència....
- Però tot això son practiqués molt perilloses pels qui no tenen experiència prèvia -continua explicant en Puetle-. L'energia positiva es converteix en negativa només canviant el sentit del gir. Es per això que és molt important seguir sempre el sentit de gir de les agulles del rellotge en les curacions i meditacions transcendentals que fem durant tota la nostra vida. Fins i tot els mantres que diem, han de seguir el sentit de gir de les agulles del rellotge...
En Pep sent a Teka Puetle que parla, però no compren res del que diu. Escolta les paraules, però no entén el seu significat. Vol sortir d'aquest local putrefacte. El fum del canut de marihuana el molesta i el fa tossir. El bar gira en torn seu cada cop a mes velocitat. En un esforç per semblar amable i educat, es posa dret i diu.. - Està molt bé això que explica, senyor Puetle, però si em disculpa, me'n he d'anar. Es molt tard i tinc un munt de coses per a fer....
- D'acord Sr. Filgut, però tingui sempre present tot això que li he dit. L'energia positiva és la que produeix el gir en el sentit de les agulles del rellotge. A més, deixi'm insistir en el fet que crec que li convé fer aquests cursets de sanació, obertura i neteja de chakras, i meditació transcendental, per què si el fes.....
- Molt bé, senyor Puetle, molt bé.... Ho recordaré i li agraeixo l'interès, però, jo en la pràctica quotidiana, ja procuro fer girar les coses en el sentit de les agulles del rellotge... -diu en Pep Filgut mentre intenta trobar les claus de la Vespa, buscant dins de les butxaques de la cassadora.
- Això no és possible... -replica en Puetle- Sense el seguiment dels cursets d'iniciació i sense aplicar la tècnica del mestre Fhak Agar, ningú pot fer girar res en el sentit de les agulles del rellotge.... Al menys correctament. I si ho fa, pot ser molt perillós.
- Miri senyor Puetle, no em faci riure.... Tot això que m'ha explicat son collonades. Tot plegat no té cap mena de sentit i, si vostè tingués un mínim d'intel·ligència, se'n donaria vergonya d'haver-me dit el que m'ha dit. El que vostè hauria de fer és fumar menys canuts de maria. No m'estranya gens que, després d'una trompeta com la que s'ha fumat, pugui veure energies universals i chakras bruts per tot arreu.
En Pep, que camina amb dificultats cap a la sortida del bar i que s'ha d'anar agafant a les taules per no caure a terra, continua dient:
- I en comptes de tenir els seus chakras tan nets, mes valdria que, de tant en tant dediqués una estoneta entre meditació i meditació a netejar els lavabos. N'hi ha per agafar una infecció, collons!
- Vostè no en té ni idea del que diu -replica en Puetle- I jo no he dit cap bajanada. Es vostè qui no ha entès res. Algun dia se'n donarà compte que tinc raó. El que passa és que encara no està preparat per a enfrontar-se amb la veritat de la vida, que és la mateixa veritat que governa l'univers i les reencarnacions. Vostè ha degut ser un animal en la seva anterior vida, i ara està pagant per tot allò que va fer malament. Encara li queden moltes reencarnacions per assolir un cert grau de saviesa i començar a entendre com funciona l'univers. Hauria de llegir algun llibre de la Shirley McLaine... Aquesta dona si que és sàvia. I ha viscut moltes experiències personals que l'ajudarien a comprendre el que li estic dient.....
- Molt bé, molt bé.... Llegiré algun llibre de la Shirley McLaine.... Per cert, vostè en la seva anterior vida, segur que va ser un ase.... No? Apa, a reveure, i ensinistri millor al lloro, que no se'l sent del coll de la camisa -li diu en Pep en un to d'etílica i fina ironia.
- El que diu el lloro és més important que la potencia de la seva veu, Sr. Filgut -replica Teka Puetle mentre fa un gest amb la mà en senyal de comiat
En Pep Puja a la Vespa, i molt poc a poc, se'n va direcció al passeig de la platja.
- He de trobar un lloc a la sorra on pugui dormir tranquil·lament. No estic en condicions de conduir ni de fer res. Maleït guillat hippiós!. Definitivament demà no vindrem a vendre res de res. Ostres! quina ombra més maca que fa aquest pi. Crec que em quedo aquí una estona a descansar.
En Pep atura la Vespa i salta un petit muret. Camina cap a l'ombra fresca d'un pi que hi ha al costat d'una guingueta de platja que està tancada. Es treu la casadora, la cargola, fa un coixí, s'estira damunt de la sorra i es disposa a dormir.
Passen les hores i ja fa fosc. En Pep Filgut encara està jaient sota el pi. Es belluga una mica. Arronsa el nas i obre la boca. Té la llengua resseca com si estigués feta de cuir vell. - Cony, quina set que tinc.... On dimoni soc.. Óstia! m'he quedat adormit.......!
En Pep s'aixeca d'un salt i ràpidament es posa les mans al cap i prem el front.
- La mare que em va matricular.... Quin mal de cap. Això és per culpa de la merda de licor verd-fluorescent que m'ha fet beure el hippie dels collons.....
S'ajup amb molt de compte i agafa la casadora. Està feta un bunyol, però li ha fet de coixí. Es treu les fulles de pi dels cabells, camina fins al muret de pedra, s'enfila amb molta suavitat, tot i aguantant-se el mal de cap, i camina cap a la Vespa. Té molta calor.... Està tot suat, l'entrecuix li crema. Té ganes de beure alguna cosa,..... No sap el que.
- Me'n he d'anar cap a casa. Demà vull estar en plena forma i no vull tornar a decebre a l'Anik. M'he de guanyar els diners que em pagaran. Torno a tenir una set terrible. M'hauré d'aturar a algun supermercat a comprar cervesa. Quina hora deu ser?
Es mira el rellotge, però no veu les agulles. S'acosta a la Vespa i la posa en marxa. Encén les llums i acosta el rellotge al far.
- Osti!, dos quarts de deu! Si no m'espavilo, no trobaré obert ni el Caprabo..... -puja dalt a la Vespa, dona una empenta endavant per fer saltar el cavallet i sent un fort soroll metàl·lic al darrera seu.
- Merda, que passa ara? -baixa de la moto, posa el cavallet i mira la roda del darrera....
- La mare que els va parir......! M'han fotut el pneumàtic del darrera....! Desgraciats.... Malparits fills de gossa..... Així us bombin....!
En Pep dona voltes al voltant de la Vespa, tot cridant insults i amenaces als lladres que li han robat el pneumàtic del darrera. El cap li fa molt de mal. Té una ressaca espantosa, la gola seca de tant cridar i la boca com un raspall de rentar la vaixella. De sobte, se'n dona compte que a l'altre costat del carrer, mig amagat per una tanca d'arbusts Pitus Porum, es dibuixa la silueta d'un xalet.
- Els vaig a veure i els diré el que m'ha passat. Necessito un lloc per poder deixar la Vespa durant la nit, i un telèfon per trucar un taxi.
En Pep travessa el carrer i va cap a la reixa de ferro del xalet. La porta no està tancada.
- Caram, que estrany. A veure si hi ha algun gos voltant pel jardí i se'm tira al damunt....
Entra al jardí amb molta cautela i mirant a tort i a dret. Intenta distingir alguna silueta al mig de la foscor.
Dins del jardí hi ha un caminet fet de lloses de pedra que condueix cap a l'entrada del xalet. No veu cap gos ni sent cap soroll sospitós. Al fons i a la dreta es distingeixen les siluetes d'uns quants pins petits i un parell de palmeres nanes disposats al voltant d'una petita piscina tènuement il·luminada.
En Pep s'atura davant de la porta i pitja el botó d'allò que sembla un timbre. No es sent cap soroll de timbre, ni campaneta, ni res de res.
- No, si ara resultarà que no hi ha ningú i que és un xalet de cap de setmana.. -pensa en Pep mentre insisteix pitjant el timbre.
De sobte, sent soroll de passes dins al xalet. S'obre la porta i surt un home de mitjana edat, no massa alt, vestit de majordom. Du un corbatí de color verd i és totalment calb.
- Dispensi, senyor. El puc ajudar en alguna cosa? -li pregunta molt educadament el majordom.
- Doncs si senyor. M'han robat el pneumàtic del darrera de la Vespa i necessito un lloc per deixar-la aquesta nit, i també necessito trucar un taxi.
- I on és aquesta Vespa? -pregunta el majordom.
- Es aquí al davant, a l'altre costat de l'avinguda. -respon en Pep i continua dient- Quan he vist el xalet he pensat que, si no els fos molta molèstia, em deixessin trucar per telèfon i entrar la Vespa a dins al jardí fins demà al matí, que vindrien del taller a buscar-la.
- Per mi no hi ha cap problema. -respon el majordom.....- Però millor que tot això li pregunti vostè mateix a la mestressa. Ara està en una sessió d'assaig, fent proves per a triar a l'actor principal, però crec que no tindrà cap inconvenient en rebre'l. Si us plau, faci el favor de seguir-me.
El majordom tanca la porta del xalet, camina amb parsimònia cap a l'interior i fa un gest a en Pep per què el segueixi. S'atura davant d'una porta d'ascensor que hi ha just sota les escalés que pugen cap al primer pis.
- Vaja, quin xalet mes acollonant. -pensa en Pep...- Tenen ascensor interior. Deu ser per no cansar-se pujant les escales.... I el majordom diu que la mestressa està fent proves per a triar un actor..... Deu ser una tia carregada de peles. Deu tenir una empresa de "càstings" i deu treballar per a la indústria cinematogràfica o triant actors per a campanyes de publicitat. Segur que quan em vegi, em tria per a fer un paperet...
Instintivament, passa els dits pels cabells en un intent d'arreglar l'impossible. - Amb aquesta pinta post-ressaca, i amb el pudor de suor que dec fer, no crec que ni tan sols s'acosti a dir-me res...
Entren dins a l'ascensor i el majordom pitja el botó del soterrani primer. Mentre l'ascensor baixa, en Pep continua intentant arreglar-se els cabells, mullant amb saliva els dits i tractant de redreçar els rinxols que li cauen damunt de la cara.
L'ascensor s'atura i s'obren les portes. El majordom el fa passar a una sala espaiosa, amb tres sofàs tapissats amb una tela de quadre venecià molt elegant i amb una llum ambiental vermellosa.
Una bafarada d'aire calent el colpeix la cara. Tot és net i ordenat. Hi ha cinc homes asseguts als sofàs, llegint revistes. Ningú parla ni el saluda. No diuen res. Només es sent la musica ambiental.
- Vaja, quin silenci.... Si sembla que no hagi entrat ningú.... -pensa en Pep Filgut mentre sona -Do you think I'm sexy- d'en Rod Steward.
- Ara mateix li dic a la mestressa que vostè és aquí. -diu el majordom, mentre desapareix dins de l'ascensor.
En Pep Filgut, es sent una mica incòmode. Els cinc homes ni l'han mirat quan ha entrat a la sala. Tots porten vestits que semblen cars, i rellotges que semblen d'or. Tots cinc duen el cabell llarg, però engominat i pentinat cap enrera, com l'Antonio Banderas. Els cinc son molt alts i de complexió molt musculosa. N'hi ha un que porta unes botes amb la punta metàl·lica que no lliguen gaire amb el vestit gris i la corbata. El que du el cabell mes llarg, llueix un tatuatge barroc al lateral dret del coll.
- Deu dur l'esquena tatuada i la part visible deu ser un tros de tatuatge que li surt pel coll de la camisa. -pensa en Pep, un xic inquiet pel silenci que regna dins la sala.
De sobte, un d'ells, l'únic que porta la camisa sense corbata i oberta ensenyant el pit i una gruixuda cadena d'or, el mira de dalt a baix i li diu amb un to d'estranyesa... - Tu també has vingut per la prova d'interpretació?
En Pep, alleugerit per poder parlar, s'afanya a respondre.
- No, que va..... Jo no soc actor...... Es que m'han robat el pneumàtic del darrera de la Vespa mentre la tenia aparcada damunt de la vorera, davant mateix d'aquest xalet. Necessito un lloc per deixar-la aquesta nit i també necessito trucar un taxi. I per això he de demanar permís a la mestressa. -aclareix en Pep- Per cert, sabeu ja l'argument de la pel·lícula o de l'espot publicitari?
- Que vols dir...? -respon un altre del homes mentre s'aixeca del sofà i es dirigeix cap en Pep.
- Vull dir si coneixeu el guió....., vaja...., si sabeu de què anirà l'argument........
- De què collons vols que vagi l'argument? -respon en un to d'evident burla el que s'ha aixecat del sofà- Deurà anar del que va sempre..... -I mentre diu això fa uns moviments pelvians cap endavant i endarrere, acompanyats també d'un vaivé dels braços i mans amb els punys tancats en sentit invers dels moviments de la pelvis.
- Ah... ja...., és això.... -diu en Pep fent veure que entén el significat del moviment de cintura i braços que fa aquell tipus- Bé.., així.... Segur que serà un èxit... -continua dient-
Una sorollosa rialla trenca les paraules d'en Pep Filgut. Els cinc estan rient a plaer. En Pep no pot entendre quina cosa ha dit que els ha fet tanta gràcia.
- Que ja heu fet les proves vosaltres? -pregunta alçant el to de veu per fer-se sentir.
- Es clar que les hem fet -respon un d'ells entre rialles mal contingudes.- Ara només ens queda esperar per a veure qui fa el paper. Segur que li tocarà a aquest cabrit d'aquí.... -diu senyalant al company que està dret..- aquest cabró és qui la té més llarga de tots nosaltres....
- I prou diners que m'ha costat tenir-la tan llarga. -respon ràpidament un dels homes, mentre s'atansa cap en Pep i li allarga la mà.- Em dic Jhonny i estic molt content de conèixer a algú que circula amb Vespa.
En Jhonny agafa pel braç a en Pep Filgut i el porta al centre de l'habitació.
- Et presentaré a aquest reguitzell de macarres..... No son mala gent, però tenen unes neurosis ben estranyes.... Com tothom. Aquest que porta el cabell recollit en una cua de cavall és en Titolin. Li diem així Perquè és el que la té més petita de tots nosaltres.
- El que té la cara com un pa de pagès i que porta les botes amb punta metàl·lica és en Potens. Es el que aguanta més de nosaltres cinc. En pot fotre set de seguits. Es una autèntica màquina.
- Molt de gust... -diu en Pep mentre pensa que n'hi ha que neixen amb tota la sort del mon.
- Aquest que porta el tatuatge a l'esquena que li surt pel coll de la camisa és en Manu. Li agraden tant els ordinadors que s'ha comprat una Game Boy de color blau. I per últim, el mes macarró de tots nosaltres, el que adorna amb una cadena d'or el seu pit viril i pelut. L'enveja de tothom. En Boby.
- Encantat. Jo em dic Pep Filgut, i m'agraden els macarrons amb formatge, les dones i també duc un tatuatge. Si voleu us el puc ensenyar... El que passa és que el duc en un lloc una mica... una mica... impúdic....
- Vinga, home, vinga... que estem entre homes -diu impacient en Manu. Els altres també l'animen a ensenyar-lo.
En Pep es decideix i, amb parsimònia premeditada, es descorda el cinturó, els botons dels pantalons, s'agafa els pantalons i els calçotets, se'ls baixa fins als genolls, mostra la bombona de butà tatuada, i aprofita, per si decàs, per fer bellugar testicles i el penis en el mateix moviment circular que tan bon resultat li han donat amb el Policia i amb la Anik.
- Que me'n dieu d'aquest tatuatge. Sembla real, no? I el color està molt reeixit, Oi? Crec que si no fos per la mida.... Es confondria per una bombona real.. -diu en Pep amb veu escanyolida, mentre nota que pel mig dels genitals li passa un airet fresc molt agradable que el reconforta i apaivaga una mica la calor que té.
Quan acaba l'exhibició, es corda els pantalons i seu a un extrem del sofà. Està sorprès. Els cinc actors fan cara d'incredulitat. De no creure el que han vist. - Els deu haver impressionat el realisme del tatuatge.. -pensa en Pep, que no entén res del que passa.
- Molt bo, Si senyor! -diu en Jhonny mentre arrenca a aplaudir-
Ràpidament els altres també comencen a aplaudir i a fer exclamacions d'aprovació i admiració.
- Així que també ets dels nostres... -Diu en Manu, mentre allarga la seva mà fins a encaixar-la amb la d'en Pep Filgut- Com dissimules noi....
- Home..., jo no soc actor, però el tatuatge me'l vaig fer per amor... -diu en Pep mentre intenta esbrinar de què va tot allò.
- Va home, va.... No cal fingir entre companys.. -afegeix en Potens- aquest moviment de genitals en el sentit de gir de les agulles del rellotge no és gens fàcil de fer.... I a tu et surt niquelat....
- Si et sembla bé, i per a demostrar que ja et considerem un dels nostres i que et tenim confiança, t'explicarem la nostra teoria de com assolir una velocitat mes gran que la de la llum -diu en Boby- i després, tu ens expliques la teva.
- Em sembla bé -diu en Pep- però jo no estic gaire al corrent de totes aquestes teoríes de la física moderna..
- Però com a mínim, estic segur que en saps tant com nosaltres.. L'exhibició que ens has fet ho confirma..... -replica en Titolin, que fins al moment estava escoltant amb un posat bocabadat-
- Tot va començar ja fa molts anys, quan en Jhonny va participar en una pel·lícula americana que titulada "Flesh Gordon" -explica en Manu- En aquella pel·lícula hi havia un heroi que salvava la galàxia. En Flesh Gordon. També havia un personatge maligne que, amb un fusell anomenat Raig Sexy, produïa una singularitat en el continu espaitems que obligava a tota la població mundial a fornicar sense parar. També hi havia una nau en forma de penis gegantí que viatjava a velocitat superlumíniques, i llençava rajos i torpedes d'espermafotons. Te'n recordes d'aquesta pel·lícula? -pregunta en Manu a en Pep-
- Home, em sembla que no la recordo. Millor dit, crec que no l'he vista mai... -diu en Pep mentre sent curiositat per veure quina bajanada li diuen- Pitjor que la teoria de l'energia universal de Teka Puetle no serà.... -pensa divertit en Pep.
- De fet, si no l'has vist, no t'has perdut gairebé res excepte veure les proporcions de l'aparell reproductor d'en Jhonny en la seva millor època -diu en Manu-
- Bé, el cas és que uns quants anys després, un dia que tots cinc ens avorríem, vàrem decidir llogar el vídeo de Flesh Gordon -continua explicant en Manu- Llavors va passar el miracle. Vam començar a descobrir un munt de coses que no eren certes i que als guionistes, encara que sembli mentida, semblava que els havien passat per alt.
- Es cert -diu en Potens- Perquè quan surt la nau en forma de penis que corre per l'espai, fa un sorollós xiulet que dona més énfasi a la velocitat superlumínica de la nau. O també l'explosió que se sent quan la nau dispara torpedes d'espermafotons. I tot això no pot ser cert..... I nosaltres ens hem donat compte. Després d'uns dos anys d'estudis de física teòrica aplicada, hem descobert que les ones sonores no es poden transmetre a través del buit de l'espai.
Un dia, -continua en Potens- al fer un experiment molt sofisticat vàrem comprovar que, si fem el buit en un r
ecipient de vidre amb un formatge de bola a dins, i obrim l'aixeta de l'aigua calenta, no sentim cap soroll. Només sentim soroll si fem sonar una campana a la mateixa habitació on hi ha el recipient de vidre i l'aixeta d'aigua calenta. ¡Però a l'espai sideral no hi ha formatges de bola! Ho entens ara? Veus ja per on van els trets?
En Pep no sap que dir i tampoc entén res del que diuen.
- Segurament et preguntaràs que té a veure tot això amb la velocitat de la llum, però és molt senzill -continua dient en Potens.- De fet, tot té molt a veure amb l'equivalència entre massa i energia, que fa temps ja va formular Einstein. Però nosaltres tot això ho hem anat descobrint poc a poc, pas a pas, experiment rera experiment, sense presses, però amb tenacitat..."
En Pep belluga el cap amunt i avall en senyal d'acceptació de tot allò que escolta, però el cert és que no sap ben bé a on anirà a parar tota aquesta argumentació absurda.
- Es precisament l'equivalència entre energia i massa la que ens aclareix tota la nostra teoria -explica en Titolin- Qualsevol objecte veloç adquireix energia cinètica. A velocitats properes a la de la llum, aquesta energia s'afegirà a la massa de l'objecte, incrementant-la. Aquí és on vàrem poder entendre la tremenda erecció experimentada per la nau en forma de penis d'en Flesh Gordon.
- Però hi ha un petit problema -diu en Boby mentre es pentina els cabells del pit amb una pinta daurada de set pues plena de brillantina- Com més gran és la massa del penis, més difícil és incrementar la seva velocitat. I a velocitats properes a les de la llum, el penis seria tan gran que tendiria a ser infinit, i l'energia necessària per a llençar aquest penis tan gran fins a la velocitat més enllà de la llum hauria de ser infinita. I és aquí on ens vàrem donar compte que no lligava res en l'argument de la pel·lícula. Tothom sap que un penis tan gran no pot existir. Ni el penis del mestre John Holmes era tan gran. I molt menys podia bellugar-se tan ràpid.
- Em sembla que els fa falta un bull a tots ells. Mai no hauria dit que els actors fossin tan imbècils. Quan la gana apreta, hom deu haver de fer qualsevol cosa per menjar... -pensa en Pep Filgut mentre s'eixuga la suor de les mans amb el mocador de butxaca, i es desplaça cap al mig del sofà per escoltar més relaxadament les bajanades d'aquells passerells.
Els cinc homes se'l miren molt fixament, com si volguessin trobar en l'expressió facial d'en Pep algun senyal d'acceptació dels seus arguments. Però de sobte s'obre una porta de la sala i una veu molt dolça i femenina diu...
- Si us plau, que passi el de la Vespa.
En Pep s'aixeca del sofà i es dirigeix cap a la porta. - Ho sento nois, ja continuarem un altre dia. M'heu deixat molt intrigat amb la vostra teoria. Segurament si continueu així, descobrireu la teoria unificada de la física. -els diu amb un to irònic mentre penetra dins de l'estança.
- Vaja, aquí a dins tampoc hi ha gaire llum. I quina calor que fot.... -pensa en Pep Filgut mentre diu - Amb el seu permís...
- Tanqui la porta per favor. -li diu una dona rossa amb un negligé dues peces transparents de color vermell. Du el cabell llarg i sedós. A través de la tela del negligé en Pep endevina la forma dels seus pits, grossos, rodons i amb els mugrons petits i erectes. Porta unes mitges molt fines i vermelles amb lligacama. Es molt maca i l'expressió de la seva cara és una barreja de desig libidinós i determinació.
Està asseguda en un gran llit de forma rodona amb una manta de colorins feta de ganxet i punt de creu, ple de coixins folrats de teixits lluents i de molts colors. La dona amb un gest del cap li indica que segui al costat seu.
En Pep Filgut dona un cop d'ull ràpid al seu voltant. Un dormitori molt agradable, amb una finestra i unes cortines blanques darrera d'un tocador atapeït de potets de cremes pel maquillatge facial. Damunt del moble tocador i ha una cinta de vídeo. El títol "Full massage body", protagonitzada per la Mimi Rogers. A través de les cortines traspassen unes resplendors blaves i vermelloses. Els mobles són funcionals i de fusta de color rosa pàl·lida. En un racó del dormitori hi ha un aparell de respiració autònoma dels que s'utilitzen per a nedar per sota l'aigua, dues bombones d'oxigen, una bombona de gas blava i petita, i una fregidora elèctrica.
- Amb la calor que fa aquí, no sé com pot tenir ganes de fregir.... Aquesta dona m'està posant nerviós. No sé com gosa a presentar-se així, tan natural i despreocupada, davant d'un desconegut... -pensa en Pep Filgut mentre s'acosta al llit i seu al costat de la dona, però a una distància prudencial.
- Acostis més, si us plau,..... Mai he mossegat a ningú, sap? -li diu la dona amb un to seductor i melós.
En Pep Filgut pateix molta calor. Nota com les gotes de suor li cauen pel front i li baixen per la panxa fins al tatuatge. També té molta set.. Encara li fa una mica de mal el cap i en comptes de llengua sembla que tingui un tros de suro dins a la boca.- Miri senyora, jo no voldria molestar-la. Em dic Pep Filgut i tinc la....
- Encantada.... Pep. Jo em dic Amer Coxia. Es el meu nom artístic. Soc actriu, saps?
- Encantat, Sra. Coxia,.. Jo..., be..., el majordom....
- Per favor, Pep, diguem Amer. Sona millor i és com em diuen els meus amants...... -diu la dona amb un to de veu cada vegada més càlid i seductor.
En Pep està nerviós. Les cames li fan figa i el cor li batega a dues-centes pulsacions per minut. No sap com reaccionar ni el que dir... -Osti, aquesta tia segur que vol fornici..... I aquí al costat està ple de mascles que es pixaran de riure si fallo. ....
- Escola Pep, el majordom ja m'ha dit el que t'ha passat. No pateixis per la Vespa, ja és a dins al garatge. I per a tornar cap a casa ja et deixaré un mitjà de transport que t'agradarà molt. Es una sorpresa. Però a canvi, només et demano que em facis un favor. Me'l faràs?
- Si, es clar... Però també depèn de la classe de favor.. -respon en Pep amb evidents signes de nerviosisme.
- Es un favor molt agradable de fer, Pep. I no et fiquis nerviós. Pren alguna cosa. Serveix-te tu mateix. Allí tens el moble bar-restaurant.
- Gràcies, prendre una cervesa. O si pot ser, dues cerveses. Tinc molta set..... -diu en Pep mentre s'aixeca del llit i es dirigeix cap al moble bar-restaurant.
Mentrestant, Amer Coxia despenja el telèfon i diu... -Brauli, ja pots dir als nois que marxin. Ja els avisaré quan tingui el resultat del "càsting" i el guió definitiu.
En Pep Filgut obre el moble bar-restaurant. Es una nevera petita, folrada de fusta de color de rosa. A dins hi ha una ampolla de Campari, una de Cynar mig plena, una de Licor 43 mig buida, una de Gin Rives, una de rom Pujol, una d'anís Castellana, i unes llaunes de cervesa Mahou. També hi ha un formatge de bola per encetar, un plat amb un bocí de truita de patata i llardons, i una gerra petita de vidre transparent plena d'olives farcides d'anxoves.
En Pep Agafa una llauna de Mahou, l'obre i sense tancar la nevera, la buida d'un glop. Deix la llauna damunt del moble bar-restaurant i n'agafa una altra.
- Osti, que bé que passa la cervesa quan hi ha set.... -pensa mentre buida una altra llauna de cervesa d'un glop. Deix la llauna buida al costat de l'altra, damunt del moble bar-restaurant i n'agafa una altra. Tanca la nevera i queda dret davant del moble bar-restaurant mirant a la dona, que continua asseguda al llit amb una postura provocadora i sensual.
- La veritat és que no havia tingut mai una ocasió tan clara d'anar-me'n a llit amb una dona de bandera. El que més em fot és que encara no sé quin favor li hauré de fer abans de tirar-me-la. -pensa en Pep, amb etílica desimboltura, mentre continua bevent cervesa.
- Molt bé Amer. Potser ja és hora que em diguis quin favor t'he de fer -diu en Pep, amb un to de seguretat que fins i tot el sorprèn a ell mateix.
- Vine aquí, tresor, al meu costat. -li diu Amer Coxia amb veu suau i sensual. En Pep camina lentament cap al llit i seu al costat de l'Amer.
- Jo sóc una actriu. I, encara que sembli increïble, soc molt sensible. A base de treballar molt dur, he pogut reunir uns diners i ara produiré i dirigiré la meva primera pel·lícula.
- Ostres, això és molt interessant,... -replica en Pep- però deus haver de tenir molts diners per finançar la teva pròpia pel·lícula...
- Els diners ja els tinc. Això no és el problema. El que passa és que sempre he hagut de treballar amb el protagonista que m'han triat els directors o els productors i, ara que puc triar jo, no tinc pressa en contractar-ne a cap fins que no trobi el que més m'agradi.
- Mira Amer. D'això.... He de dir-te que si el favor que has de demanar-me és que faci una prova per a veure si puc ser l'actor que busques, t'equivoques d'home. -diu en Pep, que cada cop veu les coses menys clares, i que sospita que les possibilitats de fer l'amor amb aquella bellesa d'actriu s'allunyen cada cop mes.
- Jo no he actuat mai i segur que soc el més dolent de tots els actors que hagin fet la prova.
- Doncs jo crec que ets el que tens mes possibilitats. -li diu Amer Coxia mentre se li acosta i li agafa el braç- Tots aquests anys que he fet d'actriu no he pogut triar mai a l'home que m'havia de fer l'amor. He hagut d'aguantar estoicament que em penetressin amb els seus penis de mes de trenta centímetres mentre feia veure que disfrutava...
En Pep Filgut sent com una glopada de sang calenta li puja al cap i li fa bategar el cor a tota marxa.
- Però que diu aquesta....? Quina classe d'actriu ? Es clar..... Una actriu porno! -els pensaments li travessen el cervell a mil per hora, mentre Amer Coxia continua dient..
- He suportat els seus cossos pesants, suats i plens de muscles, com armaris de dues portes, al meu damunt, mentre jo feia veure que gemegava de plaer.. Del plaer que ells em donaven.... Però s'ha acabat! Ara soc jo la que trio. I és per això q
ue vull que facis la prova, Pep. Em faria molta il·lusió que féssim l'amor en les cinc posicions tàntriques bàsiques, i així sabré si puc donar-te el paper protagonista en la meva pel·lícula.
- Però, no entenc que has pogut veure en mi. Ni tan sols m'has vist despullat! Et decebré segur! -li diu en Pep mentre s'aixeca del llit, tot nerviós i suat.
- Només faltarà això,..... -pensa en Pep- Aquesta tia acostumada al fornici amb mascles amb penis de més de trenta centímetres i em vol provar a mi! Quin ridícul més espantós que faré! I lo de les cinc posicions tàntriques bàsiques, ella ho té molt clar, però jo no en tinc ni idea de què cony és això. Me'n he d'anar d'aquí ràpidament.... A veure quina me'n penso.
- No pateixis per això, Pep. Tu no em decebràs pas. Sóc capaç de reconèixer un bon actor porno només amb un cop d'ull. -li diu Amer Coxia mentre li estira el cinturó i li descorda els botons dels pantalons- Tranquil.... Pep, segur que t'agradarà i, desprès, recorda que et donaré una sorpresa. -li diu mentre li continua descordant els botons dels pantalons.
Molt lentament i mentre amb lascívia incontrolable es llepa els llavis, Amer Coxia estira els pantalons i els calçotets cap avall i deix al descobert les parts d'en Pep Filgut.
- Oh! -exclama sorollosament Amer mentre amb la llengua continua remullant els seus llavis gruixuts, vermells i temptadors.
- Oh,... que? -pregunta avergonyit i nerviós en Pep- que has vist ara que no hagis vist abans...?
- Un penis de mida humana, et sembla poc? -replica l'Amer Coxia mentre toca l'eina d'en Pep Filgut amb la mà dreta- Crec que és la mida ideal. Ni molt gran, ni molt petit, ni molt gruixut, ni molt fi. Tens un gran futur en la indústria del porno i pensa que..... Ostres noi! ..... Quina rapidesa!
- Ho sento..... Ho sento molt... es que.... Fa temps que no.... Es a dir... -en Pep Filgut vol fondre's en aquell mateix instant. Ha passat l'última cosa que hauria pogut imaginar. Potser la calor, o la ressaca, o la cervesa Mahou.... Tot plegat li ha jugat una mala passada.
- Apa! Avall va! -exclama l'Amer- De fet, no pots negar que ets de reaccions ràpides... eh?... -comenta en to irònic-.
- Óstia, quin ridícul més espantós! He quedat com una criatura de quinze anys.... -pensa en Pep mentre agafa un mocador de paper i intenta netejar el líquid de la seva passió amorosa que ha anat a parar a la cabellera de l'Amer Coxia.
- No pateixis. Ja estic acostumada. Quan s'eixugui ja no quedarà tan enganxós. Ja em rentaré els cabells abans d'anar a dormir. Potser el meu primer cop d'ull ha fallat amb tu. Veig que no tens gaires dots d'actor, tot i que ets un bon semental -comenta Amer Coxia amb una veu freda i impersonal- Es una llàstima. Ens ho hauríem passat la mar de bé tu i jo, fent de parella cinematogràfica, com en Bogart i la Hepburn, Tom Hanks i la Meg Ryan, o el Pablo i la Esverginia.
- Ho sento, Amer, de veritat. Ets una dona molt maca, massa maca, i no he pogut resistir... em sap molt de greu....
- Tranquil, Pep. Me'n faig càrrec. Per cert, aquest tatuatge que portes Es molt original.... Qui et va donar la idea d'aquest disseny?
- En realitat, només n'hi ha dos a tot el mon. La idea va ser de l'Allerap, la meva... be, xicota.... Ens els vam fer el dia abans que ella marxés cap a casa seva, a Holanda. El va triar ella, perquè era el disseny mes barat que hi havia a la botiga de tatuatges. Els holandesos són molt estalviadors.... Ja se sap....
- Amb això tens raó, son molt estalviadors els holandesos -afegeix l'Amer Coxia mentre recull els seus cabells amb la punta del cobrellit- Jo mateixa, sense anar mes lluny, vaig conèixer un holandès que té un pla de pensions....
- Ho veus? Es això el que vull dir. Son molt previsors. Sempre pensen en el dia de demà, quan ja no treballin. Valoren molt l'estalvi. I tenen raó. S'ha d'estalviar de jove per a poder gaudir quan siguem vells... -diu el Pep- Jo vaig conèixer durant molt pocs dies a l'Allerap, però amb tant poc temps d'influència estrangera el meu pensament, en molts aspectes, ja s'ha tornat europeu.
- Això que acabes de dir Es una collonada -diu l'Amer amb una mica de ràbia continguda- no em diguis que ets d'aquells passerells que pensen que l'estalvi per la jubilació serà la solució als seus problemes? De fet, no m'estranya gens. Amb aquest govern que tenim, que us controla totalment...... fins i tot us controla les idees. Sortosament jo, que sempre m'he mogut en la marginalitat social, el vici, el sexe i la còpula fora del matrimoni, tinc les ideés molt més clares, pures i progressistes.
- Però, tal com van les coses, si no estalviem per la jubilació, la Seguretat Social no ens garanteix les pensions per quan ens jubilem. Que en pots dir d'això? -replica en Pep, no massa segur de que sigui cert el que ha dit.
- Doncs que el que hem de fer és canviar els governants i posar els qui garanteixin les pensions del futur!! Això és patètic! No veus que tot l'estalvi va a parar a les butxaques dels rics... collons! que no ho entens això? -argumenta enèrgicament l'Amer.
- Doncs no ho veig gaire clar. Tot plegat és complicat... -diu en Pep mentre s'aixeca i torna cap al moble bar-restaurant a buscar una altra cervesa.
- T'ho faré entendre d'una altra manera -respon l'Amer, amb un to de veu acadèmic i inspirat- Pots imaginar que passaria si ningú estalviés....? Molt fàcil. Els bancs i les caixes no existirien. El sistema bancari és la millor eina que s'ha inventat mai per a satisfer i donar beneficis als capitalistes. I de passada, els bancs i les caixes fan negoci i afavoreixen als empresaris, i als accionistes dels bancs o els que viuen de rendes, sense que els calgui treballar.
- Osti! tens raó. Si ningú estalviés, si no existissin les llibretes d'estalvi...., la banca i les caixes tampoc existirien -exclama en Pep, intrigat per saber fins on arriba el raonament macro-econòmic de l'Amer Coxia.
- Es clar... Home. Els bancs els van inventar els usurers. I els governs de dretes afavoreixen el capital i fan lleis al servei dels capitalistes i de la banca. Pensa que els rics cada cop paguen menys impostos.
L'Amer Coxia s'aixeca i va cap al moble bar-restaurant a buscar una cervesa. Després el tanca amb una clau que porta amagada al darrera de l'orella dreta, amb una cadena que també ha quedat una mica bruta i enganxosa després de la demostració viril d'en Pep.
- Els governs de dretes, pagats pels capitalistes, fan estalviar als treballadors. Mentrestant els capitalistes van a demanar préstecs als bancs per a gaudir amb luxes i objectes que els pobres estalviadors mai podran ni tan sols somiar.... Per exemple, tu podràs tenir mai un Ferrari?
- Un Ferrari jo? Ni borratxo! -respon en Pep- No me'l puc permetre i, encara que pugues, penso que és millor estalviar per quan em faci més falta.
- Es clar! Però hi ha gent que van amb Ferrari, tenen iots luxosos al port, fan creuers de dos mesos o vuit setmanes de durada, tenen varies residències, un pis per l'amigueta de torn, etc... Es a dir, els diners que tu vas a portar al banc per a estalviar, els bancs els deixen als rics o als empresaris per què puguin fer tot allò que tu t'has de privar de fer.
- Està molt bé, però jo també puc anar al banc a demanar un préstec per comprar-me un Ferrari. El que passa és que no ho vull fer, Perquè m'estimo molt més estalviar per poder tenir diners i gaudir quan estigui jubilat.
- Però tu ets imbècil o que? que no ho veus que si vas al banc a demanar diners per comprar-te un Ferrari, no te'ls deixaran? -l'Amer parla cada cop amb més afectació i amb un creixent to profètic- Els bancs nomes deixen diners als qui en tenen o aquí no en necessita. Però els treballadors van a demanar diners als bancs quan els fan falta de veritat, es a dir, quan no tenen res. I els bancs, si no tens res, no te'n deixaran de diners.
- Ara ja ho veig molt més clar...... Doncs sí que tens raó.... Però aquestes coses son tan complicades que la majoria de treballadors no les poden entendre. A més, si jo estalvio, tard o d'hora, també em podré comprar un Ferrari. Encara que sigui als setanta anys -diu en Pep pensant com l'Amer podrà rebatre aquesta última afirmació i també pensant com punyetes obrir, sense demanar-li la clau, el moble bar-restaurant per agafar una altra cervesa.
- Veig que ets una mica dur i que encara no ho has acabat de captar del tot -replica suaument l'Amer Coxia- A veure com t'ho puc fer entendre. El capital sempre ha anat lligat a la religió. I la religió està al servei dels diners i del poder. Els comportaments que, a ulls dels treballadors semblen immorals o poc ètics, els rics els practiquen habitualment. Són creients i amb el sagrament de la confessió ho tenen ràpidament arreglat. Si exploten al treballador, es confessen. Si creen una ETT, es confessen. Si subornen als components del comitè d'empresa a l'hora de negociar el conveni col.lectiu, es confessen. Si se'n van a practicar l'adulteri amb putes cares, es confessen i aquí no ha passat res. Entens com funciona tot això de la religió....?
- Ho vaig captant poc a poc -diu en Pep Filgut mentre tracta desesperada i inútilment d'obrir el moble bar-restaurant per agafar una altra cervesa.
- Els rics, saben molt bé que tenir un Ferrari als setanta anys, no és el mateix que tenir-lo als trenta anys. Com tampoc es el mateix anar de putes quan ets un vell jubilat. Quan un es fa vell, ja no té trempera. Té lumbàlgia, no hi veu bé, no té reflexes, i no té gaires ganes de fornici...... en definitiva, no es temps de disfrutar amb el cos. En canvi, els treballadors ho fan tot al revés. Les ideologies d'esquerres van ser creades i formulades per encàrrec dels capitalistes i l'església amb l'objectiu de confondre als treballadors i fer-los tornar gilipolles. Per això tota la ideologia d'esquerres dona molta importància a l'educació i la cultura del treballador. En c
anvi ningú els ha dit mai que si passen el temps estudiant, treballant i adquirint cultura mentre són joves, perdran tots els plaers del cos, i que, després, quan siguin vells, seran cultes però pobres i sense poder gaudir del sexe ni renovar el carnet de conduir. I ja no podran tirar enrera.
En Pep sent a l'Amer Coxia que parla, però ja no compren res del que diu. El moble bar-restaurant continua resistint-se a ser obert i en Pep ja està molt nerviós. En un esforç per semblar amable i educat, li diu a l'Amer- Està molt bé això que expliques, Amer, però m'hauràs de disculpar. Es molt tard i tinc un munt de coses per a fer....
- Pots marxar Pep. El majordom t'indicarà el camí i el donarà la sorpresa. Malgrat tot el que ha passat, té l'has guanyat. Que siguis molt feliç -li diu l'Amer Coxia mentre li dona un petó molt tendre a la galta esquerra.
- Gràcies, i que tinguis sort amb la tria de l'actor ideal... -li diu en Pep mentre s'assegura que els pantalons estiguin ben cordats, i travessa el dormitori com un llamp. Té molta calor.... Està tot suat, l'entrecuix li crema. Té ganes de beure alguna cosa,..... No sap el que. Surt de la sala dels sofàs i se'n va directe a l'ascensor, que està aturat. Puja a dins, pitja el botó -0- i surt a la planta baixa del xalet.
- Fins demà. Vindré a buscar la Vespa ben aviat al matí! -li diu a Brauli, el majordom, mentre corre cap al carrer pel camí de pedres del jardí.
- Senyor Filgut... Senyor Filgut..... -crida el majordom- No es deixi la sorpresa..... L'ajudarà a tornar a casa. Té el dipòsit ple de benzina.
En Pep Filgut distingeix en la foscor la silueta d'una moto aparcada al damunt de la vorera.
- Es per a mi? -li pregunta cridant al majordom.
- Si senyor, és per vostè. Circuli amb molta prudència. Només n'hi ha unes quantes unitats que funcionin a tot el mon. Es una veritable peça de museu. -li diu el majordom mentre espera davant la porta del xalet.
En Pep Filgut arriba al carrer i veu davant de la reixa d'entrada, aparcada damunt de la vorera, un magnífic exemplar de Mini-Montesa 50 cc., de color vermell i tan neta i polida que sembla sortida de fàbrica.
- Vaja, Quina sorpresa! Aquesta dona és la pera. Com pot saber que m'agrada tant la Mini-Montesa? Al·lucinant! Demà mateix quan vingui a buscar la Vespa, li ho preguntaré, i així, amb l'excusa...... a lo millor s'ho repensa i em torna a fer la prova per la pel·lícula.....
En Pep Filgut puja dalt de la Mini-Montesa, dona una pedalada i s'engega a la primera. Es col·loca el casc mentre el motor agafa temperatura, un parell d'accelerades i marxa, avinguda avall, cap a casa.
Ara que ja és de nit, l'airet és fresc.
- Quin plaer poder conduir aquesta meravella de màquina. Ves per on, qui hauria dit que mai hagués pogut anar amb una Mini-Montesa autèntica. Avui ha estat un dia d'allò més al·lucinant. Ja deuen ser prop de les 12h. He d'anar ràpid cap a casa a dormir. M'he de trobar en forma demà. Demostraré als de Aixif, S.A. que han fet un bon fitxatge.
En Pep Filgut passa dos semàfors en groc.... La Mini-Montesa corre veloç per l'avinguda i deix un rastre de fum blanquinós.
- Ostres, cony de cervesa. N'he begut massa a ca l'Amer. Hauré de parar a algun lloc a orinar. Si no paro no arribo a casa. Aquests de l'ajuntament gasten els diners en tot menys en arreglar els clots dels carrers i això fa baixar la cervesa massa ràpid. Pararé aquí mateix.
En Pep s'atura i puja amb la Mini-Montesa dalt de la vorera.
- Fonda La Parada. Vaja !. Espero que tingui uns lavabos mínimament nets.- Travessa la porta a tota presa. No s'aguanta mes. -Dispensi- dirigint-se al cambrer que hi ha darrera de la barra. - On son els lavabos?
- Al final de la barra, la porta de l'esquerra -li diu el cambrer, mentre prepara una beguda exòtica, amb una copa molt grossa i uns paraigües petits i de colorins vius.
En Pep arrenca a córrer cap al final de la barra i entra com un llamp als lavabos. Busca la porta dels homes, però només n'hi ha una de porta amb el símbol "unisex". Pitja la porta i entra en una luxosa cambra, tota de marbre color pruna, amb les aixetes daurades i les piques de lavabo d'acer inoxidable treballat. Al fons hi ha dues portes de roure. Es dirigeix cap a les portes i tria la de la dreta.
- Ostres, quin luxe. Això son uns lavabos de categoria. I la tassa daurada amb la tapa de fusta! Això és al·lucinant. -es descorda els botons dels pantalons... -Apa noia, .. que? encara estàs esvalotada del treballet que t'ha fet l'Amer Coxia..? Si no et calmes no em sortiran els orins..... Osti!.... Quin descans....... Agafaré un tros de paper per eixugar-me el front......
En Pep Filgut busca el rotllo de paper higiènic i no el troba. Surt del lavabo i entra a l'altre. Tampoc n'hi ha. -Cony, com s'ho deuen fer aquí després de....... Ja ho tinc....., les tasses del wàter porten incorporat un bidet... Segur! Son com les que vaig veure a una fira de mostres sectorial de sanitaris. Ho provaré.-
En Pep Filgut es baixa els pantalons, seu a la tassa del wàter i pitja el botó de la cisterna. A l'instant una descàrrega d'aigua. Després una dutxa d'aigua calenta en sentit invers el deix net com una patena. Al moment, un gran buf d'aire calent li eixuga el cul.
- Osti, que bo.!! Quin plaer!! Així qualsevol pot anar de ventre........ Quina diferència entre aquests lavabos i els del Bar Petit. -alçant la vista cap a la porta..... - Qui deu ser l'imbècil que ha fet un grafitti a aquesta porta?.... Vejam que posa aquí..... Algas Fofo.... Que vol dir això? en quin idioma està escrit? n'hi ha que estan ben tarats!-
En Pep surt del lavabo, i camina alleugerit cap a la barra. -Demanaré alguna cosa. Em sap greu haver entrat només per anar al lavabo....
Mira amb deteniment el local. Està pràcticament buit. Només hi ha una taula amb una noia jove i rossa que llegeix un paper i belluga el peu en un gest d'evident nerviosisme.
A la barra hi ha un noi assegut d'esquena a la porta d'entrada. Du una llarga cabellera rossa i ben cuitada, recollida amb una cua. La jaqueta i els pantalons son del mateix color que els mitjons, un color gris marengo amb diminuts piquets vaguistes. Parla amb un telèfon cel·lular de colorins i porta una creu penjada al coll.
A un extrem de la barra hi ha un gran gos de pel blanc molt elegant. Està quiet i té els ulls clucs. Sembla que dormi.
En Pep s'acosta a la barra mentre observa que la noia se'l mira. El local és realment luxós. Sembla un bar d'un hotel de luxe. El terra és de fusta, d'un color grafitós o marro, en combinació amb petites línies daurades. Hi ha set o vuit taules amb els peus de ferro i el sobre de fusta de bobinga.
La barra és llarga, de marbre de color marro fosc, i porta figures de llautó. Al darrera de la barra a la part de la dreta, hi ha un elegant moble estil victorià i unes prestatgeries que fan conjunt.
- Doncs vaja un luxe de local. Mira que he passat vegades per aquí i mai me'n havia donat compte que hi ha aquest bar. Aquí si que valdria la pena venir demà amb l'Anik Llub a vendre el fil musical i l'aire condicionat.- pensa en Pep Filgut mentre busca amb la vista al cambrer.
- Serà tan amable de posar-me una cervesa ben fresqueta ?
- Amb molt de gust senyor. -respon el cambrer sol·lícit.
- Això és un cambrer educat.... -pensa en Pep mentre li pregunta -Que fa temps que hi ha aquest local aquí?-
- Si Senyor, ja fa molt de temps..... Molt.....
- Però com es deia abans? Heu fet reformes fa poc temps, no?
- Sempre s'ha dit Fonda La Parada i no hem fet mai reformes... el que passa és que les coses bones perduren en el temps i sempre semblen noves.
- Té tota la raó -replica en Pep Filgut mentre d'un glop buida mitja gerra de cervesa. - Osti, no sé que em passa avui, però com més cervesa bec, més set tinc.... -pensa mentre un gemec li fa desviar la mirada cap a la noia que està asseguda a la taula.
- Està plorant? Si, està plorant!..... Que li deu passar a la pobra? Quin pot ser el motiu que faci plorar a una noia tan bonica i jove en la solitud d'un bar a les....... -mira el rellotge.... -cony.... Les dotze i vint minuts... de la nit!! Merda! Me'n he d'anar cap a casa a tota llet,......... Però.... Soc incapaç de veure plorar tant sentidament a una noia i no fer res. I si li dic alguna cosa....
En Pep Filgut agafa la cervesa i, amb el pas segur va cap a la taula de la noia.
- Que puc seure un segon? Nomes et vull fer una estoneta companyia....
La noia no diu rés, però fa un moviment afirmatiu amb el cap.
- Em dic Pep Filgut..... I si puc fer alguna cosa per tu... es que t'he vist plorar... I...
- No pateixi senyor, soc una sentimental....... Em sap greu haver-lo destorbat del que feia. Em dic Rola Cassam.
- Osti, una altra estrangera. Avui deu ser el dia internacional del turista. Només em trobo estrangeres..... -pensa en Pep.
- No em tractis de senyor, Rola. Diguem Pep. No soc tan gran jo..... -li diu mentre mira detalladament la Rola. Es molt prima i la cabellera vermella li cau ondulada per sobre les espatlles. Té els ulls verds. Profundament verds. I grossos, molt grossos i lluents.
Du una brusa ajustada de color blau fosc botonada fins dalt de tot però en prou feines li cobreix els pits, rodons i ferms. Porta una casadora negra de làtex i uns ajustats pantalons curts de cuir negre que deixen veure unes boniques cames llargues i una mica peludes. Les sabates son de color verd amb una plataforma bastant alta.
- Escolta Rola, em permets que et pregunti que et fa plorar d'aquesta manera? De vegades, parlar dels problemes és el millor consol...
- Em sap greu que perdis el temps amb mi, Pep. Només son problemes personals de caire sentimental.... -li diu la Rola Cassam amb la veu mooooolt dolça.... -és per culpa del meu nuvi...... Se'n va anar a Porto Palumbalza, a l'illa de Sardenya. Em va dir que allí trobaria una feina millor
que la que tenia aquí i que després m'avisaria per reunir-me amb ell...... I avui...... he rebut aquesta carta..... - la Rola allarga la mà tremolosa, i dona un paper rebregat al Pep.
En Pep agafa el paper. Està ple de taques de les llàgrimes de la Rola, però encara pot llegir el text. -Puc llegir-ho? -pregunta en Pep..
- Es clar que si, endavant... -respon Rola amb la veu angoixada i a punt de tornar a plorar....
En Pep llegeix...
=======================================
Palumbalza, a 19 de Juny de 1999
Com no vistem, jo dic voisté : Rola, enviuré Algas Fofo!
A lo bacallà, i no a lo sentit virtual, aquí lo té voisté amb revisores, i lo mosso que no porta el casquet.
Tan ja aura imaginat la pera de lo bacallà, (per problemes passionals molt agraciats en estos), nosaltres mos algas fofo amb ells. Amplexions. Lo desig i la partisipasió de lo bacallà, mos fa temor que embruti lo mosso en algun lloc.
Ara ja envidro al mans al que voisté ens notifica i ens diu on disàrtrics hem d'enviur lo bacallà.
Filament llitaire voisté tot bol, lo mosso que retrons les sortides cucleig, i també mulles la coplasió de lo bacallà.
Adamam.
=======================================
- Ostres.... No he entès ni una paraula del que diu aquest paio..... L'únic que puc treure en clar és que es diu Adamam i....... Espera..... També hi ha una altra paraula.... Algas Fofo!.... Si!.... Aquesta paraula està escrita a la porta del lavabo....
- Tens raó.. -diu Rola... - Es diu Adamam i és armeni. El que passa és que va viure molts anys a Xàtiva. Parla per telèfon i escriu una mica el Valencià.. Però el que diu a la carta és que ha trobat una noia i que s'ha posat a viure amb ella..... El molt malparit........ Jo que l'he esperat durant tres anys... -la Rola para de parlar per què les llàgrimes l'ennueguen i no la deixen respirar.
- Caram,.... Tres anys esperant són molts anys. I vàreu viure junts durant molt de temps? -pregunta en Pep encuriosit..
- Aproximadament.... un any i setze dies..... I sempre veníem aquí, a la fonda La Parada. Ell va ser el que va escriure el grafitti a la porta del lavabo. Va ser el seu regal d'aniversari.... Quan feia l'any que vivíem junts. Vàrem ser molt feliços en aquest bar. Fins i tot el cambrer li va posar de nom Adamam al còctel més elaborat que sap fer......
- Però com és que va voler marxar cap a Sardenya? Es va quedar sense feina? Perquè no deu ser gaire difícil per un armeni trobar feina en..........
- Tot va ser per culpa del moviment circular... -l'interromp la Rola amb ganes de sincerar-se. -Un gurú fastigós li va explicar el secret del moviment circular. Adamam tenia un gran futur com a linotipista. El volien llogar a totes les empreses que es dediquen a fer empremtes digitals. Sempre hauria tingut una bona feina i un bon sou. Però va decidir buscar una linotípia, el mecanisme de la qual, girés en el sentit de gir de les agulles del rellotge.....-
- Vaja.... Ja hi tornem a ser.... -interromp en Pep en sentir lo de les agulles del rellotge... -Això és una bajanada. Avui només faig que sentir gent que em diu aquesta collonada del gir en el sentit de les agulles del rellotge.... No em diràs que tu també t'ho creus això del moviment circular, per què t'he de dir que si......
- I es clar que m'ho crec.... Tu... tu no t'ho creus? -Pregunta amb cara d'estranyesa Rola.
- Doncs la veritat és que no..... vaja..... No ho sé. Tant em fa..... Jo sempre he fet girar les meves coses en el sentit de les agulles del rellotge, però ha estat inconscientment..... I de fet .... tot m'ha sortit bé..-
- Ho veus..... Es la primera i l'única energia universal. Ja hi pots pujar de peus.... Adamam ho sabia, i per això se'n va anar a la recerca de l'energia i la veritat. El que no m'esperava és que jo no formés part dels seus plans de futur. Saps que volíem tenir fills? Un nen i una nena. Fins i tot em va prometre que tindríem un forn microones.....
- Està molt bé això de tenir fills, però encara ets molt jove, Rola. I el forn microones sempre te'l pots comprar.... Segur que trobaràs a algú que et desitgi i t'estimi com et mereixes. -li diu en Pep en un intent de consolar-la mentre pensa......
- Jo i tot, ja t'estimaria, ja.... Quina noia mes dolça i maca! Em fa l'efecte que ha de ser la núvia perfecta, l'esposa perfecte i la mare perfecta.... Qui la tingui, serà l'home més feliç del mon. Com li dec haver caigut jo? Llàstima que sigui tant tard. Li demanaré l'adreça per anar-la a visitar, o per convidar-la algun dia a menjar crispetes al cinema.-
- Em sap molt greu, Rola, però és tard i me'n he d'anar cap a casa a dormir. Demà m'espera un dia duríssim de feina..... -diu en Pep mentre fa l'acció d'aixecar-se de la cadira... -Que em podries donar el teu número de telèfon....? així, si et sembla bé, podríem quedat un altre dia per xerrar i prendre alguna cosa...
- Vull demanar-te...... , Pep......., ja sé que és molt tard, però si m'acompanyes a casa em faries un gran favor... -diu Rola en un to dolcíssim i melós.
- On vius? -pregunta en Pep una mica amoïnat per l'hora.
- Visc al centre de la ciutat.... Al barri antic.... Molt a prop de...
-D'acord.... He de passar per força pel centre de la ciutat.... -diu en Pep mentre va cap la barra per pagar la consumició..... - Cambrer..... Si us plau, cobri la cervesa i el suc de taronja de la senyoreta.....
El cambrer agafa el bitllet, i li diu a cau d'orella a en Pep...
- Senyor, pensi be en el que li ha passat avui, i el que encara passarà avui.... I mai, repeteixo... mai.... faci cas del que li diuen les dones pèl-rojes que no es depilen les cames.
- Que cony diu aquest ara? -pensa en Pep mentre agafa el canvi. - A aquestes hores ja deu anar begut...
Ràpidament surt al carrer. La Rola Cassam ja l'espera a fora, al costat de la Mini-Montesa. Es molt alta i les sabates de plataforma encara la fan mes estirada. Té les cames molt llargues, peludes i ben fetes. Mentre ella es corda la casadora, en Pep posa en marxa la Mini-Montesa.
- Ja pots pujar.. -diu en Pep mentre dona unes quantes accelerades per a escalfar el motor. - D'aquestes motos segur que no n'has vist mai cap..... -li diu en Pep.
- De Mini-Monteses ? I tant. Son els ciclomotors més usuals al meu país....
- No fotis ! I d'on ets tu, si es pot saber? -pregunta en Pep amb un to d'incredulitat, mentre la Rola seu al darrera de la moto.
- No t'ho he dit...? Soc de Guatemala, però els meus pares van emigrar des d'Oslo.....
En Pep no entén si les Mini-Monteses són habituals a Guatemala o a Oslo. Està a punt de preguntar-ho quan veu que la Rola li rodeja la cintura amb les seves delicades mans i nota els seus pits durs i grossos damunt de l'esquena......
- Uaauuuu ! Això és glòria....!! -pensa en Pep mentre sent una olor de perfum agradable i sensual. - En marxa... - crida tot esvalotat mentre dona gas i surt a tota canya cap al centre de la ciutat.
- No corris gaire Pep, que tinc una mica de por... -xiuxiueja la Rola Cassam a l'orella dreta d'en Pep mentre amb les mans obertes, li acaricia el pit.... I la cintura.... I el melic......
- Mes avall..... Mes avall..... Una miqueta mes avall.... -pensa en Pep mentre s'esforça en amagar la panxa i treure pit...
Les mans de la Rola no paren d'apretar-li suaument el pit i el ventre mentre frega el seus pits a l'esquena d'en Pep amb suaus moviments circulars.
- Això és massa..... No sé si ho resistiré.... M'aturaré aquí mateix... -en Pep frena sobtadament i s'atura al mig de la carretera. Està molt fosc. Busca un lloc a l'esguard de mirades indiscretes però tot és pla i no hi ha res per amagar-se.
- Per què parem, Pep ? -pregunta amb to d'estranyesa la Rola..
- Es que... be... estic molt..... vaja! m'has posat calent...... estic que no m'aguanto..! -respon en Pep amb evidents símptomes d'excitació.
- De veres?.... Doncs anem a casa meva. Allí estarem d'allò mes be i podrem besar-nos i acariciar-nos sense presses. -li diu a cau d'orella la Rola, amb una veu melòdica i sensual que fa esborronar i eriçar les pestanyes d'en Pep.
- Vaja, això va sobre rodes.... Està vist que avui em passarà de tot. Mes val que anem ràpid cap a casa seva, abans que s'ho repensi.... -pensa en Pep mentre arrenca la Mini-Montesa i s'escapa cap els primers carrers de l'extraradi de la ciutat. Ràpidament, aprofitant que no hi ha circulació, apareix al bell mig del centre històric.
- Gira cap a la dreta, direcció a l'auditori i trenca pel carrer del mig. Jo visc a la casa numero catorze. -diu la Rola mentre senyala amb el dit la direcció correcta.
El carrer és fosc. No hi ha cap cotxe aparcat. El terra és fet de llambordes i molt irregular. Hi ha dos gats que seuen al costat d'una portalada i els observen. No se sent cap soroll. -Ja hi som.... Veus que ràpid? Em convides a pujar, no? -pregunta en Pep.
- Shhhh, no cridis que els veïns del carrer es despertaran. Puja Pep, per favor. Crec que en aquesta casa hi manca una persona com tu des de fa molt de temps.. -li diu la Rola amb veu molt baixa.
La casa és molt antiga i la Rola Cassam viu al quart pis. Les escales son estretes, amb la barana de ferro rovellat i els esglaons són alts i inclinats, amb l'extrem de fusta. Les lampares fan molt poca llum i els replans estan gairebé a les fosques. Hi ha dos pisos per replà. Les portes són grans, de color fosc i moltes tenen una mira de llautó treballat.
Quan arriben a dalt al quart pis, en Pep esbufega una mica. -Estàs cansat, Pep ? -li pregunta la Rola.
- Es que no estic gaire acostumat a pujar escales... - contesta en Pep entre esbufec i esbufec.
El polsador del timbre del pis de la Rola és rodó, negre amb el botó vermell i sobresurt molt del marc de la porta. - Vaja una antigalla de casa... a veure si caurà mentre soc aquí.. -pensa en Pep quan entra dins al pis seguint les passes de la Rola.
En Pep Filgu
t entra dins d'una sala molt petita, amb una taula de fusta fosca i quatre cadires. Una bafarada d'aire calent el colpeix la cara. La Rola encén una lampara que hi ha damunt d'un moble que sembla un bufet, amb un mirall a sobre. La lampara omple la sala d'una llum ambiental vermellosa. Tot és molt pulcre i ordenat.
- Caram, quina escalfor que fa aquí.... Aquesta tia deu ser fredolica i encara deu posar la calefacció...!
En Pep Filgut té molta calor. L'esforç de pujar les escales fins al quart pis l'ha fet suar. Nota com les gotes de suor li cauen pel front. Té molta set..
- Vols alguna coseta per beure, Pep ? -pregunta la Rola.
- Ostres noia, m'has llegit el pensament... Una cervesa ben freda si en tens..... Es que amb la calor que fa aquí... -remuga inquiet en Pep
- Ara mateix te la porto. Seu al sofà i posat còmode. Treu-te la cassadora...
En Pep Filgut dona un cop d'ull ràpid al seu voltant. Una sala poc agradable, amb un balcó i unes cortines blanques. A través de les cortines llueixen unes resplendors blaves i vermelloses. Tots els mobles són antics i de fusta de color marro fosc. En un racó de la sala hi ha un aparell calefactor portàtil i un assecador professional de cabells amb el peu d'acer inoxidable. - Amb la calor que fa aquí, no sé com cony pot tenir ganes d'eixugar-se els cabells amb aquest traste. Si li deu torrar el cervell!!.... -pensa en Pep.
El terra del pis és molt antic, fer de rajoles d'un color grafitós, en combinació amb petits rombes negres.
Hi ha una porta amb un cartellet ovalat de porcellana que porta dibuixades unes lletres florides amb la inscripció -dormitori-. La porta del dormitori és de fusta repintada mil vegades de color fosc, i el pom de la balda és rodó i del color d'ivori esgrogueït.
En Pep s'aixeca del sofà i va cap al dormitori. - A veure si el té net i endreçat....
Al darrera de la porta del dormitori hi ha un penja-robes. Sota d'una finestra amb cortines blanques hi ha un moble repintat també del mateix color fosc que la porta amb un polvoritzador de cristall, un joier de cristall i una ampolleta de perfum de cristall, tot a joc. Damunt del capçal del llit uns prestatges pintats de color blau cel antics i ronyosos donen el toc mediterrani a la decoració.
El llit és de matrimoni, amb una vànua de colorins feta de ganxet amb motius rodons i ple de coixins folrats de teixits llampants i de molts colors.
- Óstia, quina tia mes hortera ! no sé si és, perquè no té diners o perquè li ve de gust aquest tipus de decoració...
En Pep se'n torna cap al menjador i fixa la seva atenció en el llum que penja damunt la taula. Es un llum de disseny art decó, amb les tulipes de color verd pàl·lid. En aquell moment entra la Rola amb les begudes i s'asseu al sofà al costat d'en Pep.
- Com és que fa tanta calor aquí? -pregunta en Pep
- Calor? doncs jo tinc mes aviat fred... -respon la Rola mentre deix la safata de les cerveses damunt de la taula del menjador. - He portat una mica de Orujo gallec. Amb la cervesa t'anirà bé.... Mentre beus alguna cosa em vaig a canviar i posar-me còmoda..
-D'acord.. -respon en Pep mentre veu con la Rola entra al dormitori remenant harmònicament el cul.
- Ara si que va de veres...... I aquesta tia està com un bollicao !!.... Llàstima que demà hagi d'anar a treballar. No em podré allargar massa, però li faré un bon treball i quedarà tan contenta que segur que voldrà que ens veiem un altre dia,... amb mes temps i menys presses... -pensa en Pep Filgut mentre d'un glop buida una llauna de cervesa.
- Óstia, no sé que em passa avui, però com més cervesa bec, més set tinc.... Provaré amb l'orujo...
En Pep agafa l'ampolla d'orujo gallec, la destapa, olora el contingut i en beu un traguet - Ostressss ! Com crema! això sí que és una beguda per a homes.... Vaja, que no sigui dit... Tornem-hi.. -En Pep fa un traguet molt mes llarg.... I buida mitja ampolla - Uahuu,.... Com mes va, pitjor.... Tinc tot el ganyot cremat... Em beuré una altra cervesa...
Mentre el Pep agafa una llauna de cervesa, la porta del dormitori s'obre i la Rola Cassam surt tota pentinada, amb la cabellera llarga, vermella i ondulada que li cau damunt les espatlles. Du una samarreta negra sense mànigues, amb una foto estampada dels Metallika en concert. La samarreta és llarga i li arriba fins als genolls. Porta unes pantofles amb forma de ratolí negre amb les orelles i el nas vermell i les dues dents blanques.
En Pep queda bocabadat. No esperava que dugués una samarreta tan bonica. La Rola seu al costat d'en Pep, molt aprop, i deix reposar el cap damunt de la seva espatlla.
En Pep nota la seva olor suau i penetrant. - Quina dona mes dolça..... I quin perfum mes encisador...... -pensa en Pep mentre li agafa el braç i li posa una mà entre les cuixes.
La Rola tanca les cames instintivament i prem la mà d'en Pep.
- Que et passa?.. No t'agrada? -pregunta estranyat en Pep mentre retira la mà.....
- I tant que m'agrada, Pep,.... Però m'estimo més que comencis pels pits..... Es que jo sóc molt tradicional i m'agrada seguir un ordre lògic, .... Fins i tot quan vull fer l'amor amb algú....-
- D'acord,... d'acord.... Això està fet.... -diu en Pep mentre es disposa a acariciar-li els pits pel damunt de la samarreta de Metallika. - M'agrada que hagis utilitzat l'expressió fer l'amor..... Es que... avui en dia hi ha moltes noies que utilitzen paraules com follar.... Tirar-me a un tio... anar-se'n al.....
- Moltes noies? -interromp la Rola incorporant-se i treien-se del damunt les mans d'en Pep.
- Vaja, que imbècil que soc.... Ara li agafarà un atac de banyes i a prendre pel sac tota la història.... - pensa en Pep mentre també s'incorpora.
- Escolta, Pep. Això per a mi és una cosa molt seriosa.. -continua dient la Rola amb la respiració agitada. - Jo no soc un polvet fàcil, no soc cap noia d'una nit..... Si fem l'amor..... fem l'amor, i no follem, ni fotem un polvet, ni ens anem al llit plegats. Jo només vull fer l'amor amb l'home que vulgui passar amb mi la resta de la meva vida.... Ho entens?.... Que ho entens Pep?....
- Ostres, doncs.... No ho sé..... Es a dir...... vaja... que si fem l'amor... ens haurem de casar o alguna cosa semblant?... -diu en Pep que no s'acaba de creure el que està passant.
- Aquesta noia és increïble.... -pensa en Pep. - El cas és que qualsevol home podria ser feliç al costat seu. Es molt maca, peluda, sensual, intel·ligent, sembla molt bona noia i deu tenir bon cor...., però per poder tirar-me-la he de pagar.... peatge. Vaja, no és tan greu.... Crec que si accedeixo i li dono alguna esperança de viure plegats una temporada me la podré endur al llit....
- Això mateix... -respon la Rola. - No t'he triat precisament a tu per una nit i desprès no veure't mai més. M'agrades molt i crec que la providència ens ha fet coincidir a la Fonda La Parada per poder passar junts el nostre futur. O sigui que si vols fer l'amor amb mi, ja pots pensar en instal·lar-te aquí durant una bona temporada.
- Està bé, Rola.... Jo mateix t'hauria demanat que m'ho permetessis fer..... M'agradés molt i jo,..... Quan ens hem trobat a la fonda, he sentit el mateix que tu.... Una premonició, una visió de futur... un sentiment d'angoixa que fa que, des d'aquell moment, no pugui imaginar-me el meu futur sense tu.
- Ho dius de debò, Pep ?... -pregunta amb veu melosa la Rola.
- I tant que si. Ets la noia més bonica, peluda, encisadora i agradable que he conegut en molt de temps. El ben juro que demà mateix agafo les meves coses i m'instal·lo a viure aquí a casa teva. -diu el Pep mentre pensa...... - Pobre Rola,.... Si no sap ni on visc, ni on treballaré, ni res.... Em sap greu, però.... Com pot haver gent tant innocent anant pel mon?
La Rola Cassam es llença en planxa al damunt del Pep i li dona una abraçada molt forta, com si es volgués fondre i fer, de dos, una sola persona.
- Estic molt contenta, Pep. Em fa molta il·lusió. He estat molt de temps esperant l'home ideal i avui l'he trobat. No et deixaré marxar. Faré que m'estimis amb bogeria..... -li va dient la Rola a cau d'orella mentre el porta cap al dormitori.
En Pep cada vegada està més excitat.... - Cony,... a la Rola li ha agafat fort. Que suau que és.... Sembla una ploma,.... I les cames,... I els pits, que bonics i rodons que els té..... I quina bona olor que fa... -va pensant en Pep mentre la Rola el tira a sobre del llit, li treu la camisa i li descorda els pantalons.
- Aquest cop si..... si que...!! i amb una noia de bandera...!! -pensa en Pep mentre jeu tot nu damunt del llit i observa com la Rola es treu la samarreta negra. - Vaja, quina cintureta...... ostres.... Si no porta sostenidors! .... Ni calces!!... ¿Que no es treurà les pantofles ?
- T'agrada utilitzar preservatiu? -pregunta Rola.
- La veritat és que no gens.... -comenta en Pep... - Em talla molt el rotllo i.......
- A mi tampoc m'agrada gens....... Que bé, te'n adonés que tenim els mateixos gusts? -comenta la Rola mentre posà les mans a sobre del magnífic manubri que tan cordialment li ofereix en Pep.
-De fet, ... si hem de ser parella estable,... No cal que el fem servir...- replica en Pep entre gemecs continguts....
- Pots anar tranquil, Pep,.... Jo no he estat amb cap home des de fa tres anys.... T'agrada això que et faig?-
-Sssssiiiii, sssiiii que m'agradaaaa.........- diu en Pep sense poder aguantar el plaer mentre veu que la Rola deix de treballar la seva eina de plaer, li posa les dues mans sobre el pit, prem els genolls a l'alçada de la seva cintura, i s'introdueix la ferramenta. En Pep l'agafa per la cintura amb les dues mans i ella comença a moure's amb moviments pelvians circulars, primer molt suaument i després amb més rapidesa.
En Pep, joiós, es recargola de plaer i cedeix als estímuls de l'instint, lliurant-se apassionadament a la deessa del desig. Allarga les mans i li t
oca els pits, que orbiten damunt de la seva cara com dues grosses i meravelloses mamelles de vaca. Els mugrons estan erectes i els pits durs i rodons. En Pep llepa, xucla i mossega mentre gemega de plaer.
La Rola també gemega de plaer i amb la llengua melosa i humida li llepa els llavis, la cara, l'orella.... En Pep busca desesperadament la llengua de la Rola per endurse-la dins la boca, xuclar-la, mossegar-la....
- Realment aquesta noia és fantàstica..... Que puc demanar mes...... I si a més, resulta que sap cuinar? que serà de mi?
Al cap d'una estona sense canviar de posició, la Rola pregunta.. -Vols provar pel darrera, Pep?
- No, encara no, vull que et posis a sota i jo al damunt, però els dos cara a cara. Vull veure la teva cara mentre fem l'amor.... Ets molt maca i la teva cara m'inspira luxúria i alhora tendresa. -diu en Pep mentre pensa... - Cony, que bé que m'ha quedat la frase.....
La Rola surt del damunt d'en Pep, s'estira damunt del llit, i mostra les seves cuixes nues, deixant obert i lliure l'encant del seu tresor d'amor. El portal de llavis rosats emmarca amb tanta claredat el seu contingut que ni tan sols un anormal pot errar el tir. Ella tampoc està disposada a córrer aquest risc, i aferrada a la idea de lluitar cos a cos amb en Pep, impacient per tolerar demores i pèrdues de temps, fidelment i amb la mà dreta guia la punta de l'eina d'en Pep per afavorir la seva invasora envestida. En Pep es deix anar al seu damunt i mentre la penetra, l'omple de petons i llepades a la cara, el coll i els pits, duríssims i amb els mugrons encara erectes.
- Fes el moviment circular, Pep,...... per favor.... Fes el moviment circular.... -li xiuxiueja la Rola a cau d'orella.
En Pep s'esforça a fer moviments circulars amb la seva pelvis mentre pensa - Aquesta noia és fantàstica..... Té molt bon gust..... Me la menjaria tota sencera....... De dalt a baix..... I és capaç de donar plaer a canvi només d'una promesa d'amor.... Això és el cel a la terra... quin plaer.......
El sol entra amb força per la finestra i travessa amb facilitat la cortina blanca fins a tocar directament la cara d'en Pep Filgut. Es belluga una mica, obre els ulls, mira un moment amb desconcert el sostre del dormitori i els torna a tancar. De sobte, s'incorpora amb un moviment ràpid... - Osti !! He d'anar a treballar....-
Arronsa el nas i obre la boca. Té la llengua resseca com si estigués feta de fregalls de cuina. - Cony, quina set que tinc.... On dimoni soc.. Óstia ! m'he quedat adormit.......! -
En Pep s'aixeca d'un salt i ràpidament es posa les mans al cap i prem el front.... - La mare que em va matricular.... Quin mal de cap!. Això és per culpa del orujo que m'ha donat la Rola....-
En Pep mira a la Rola que dorm tendrament al seu costat. Fa cara d'angelet. -Es extraordinari. Una dona que al matí fa millor cara que a la nit.....- pensa en Pep mentre es vesteix ràpidament, però procurant no fer soroll per no despertar a la Rola.
Agafa el rellotge que havia guardat a la butxaca dels pantalons. Mira l'hora. - Cago'n la puta! però si son tres quarts de nou! Osti...! quin mal de cap que tinc.... He de beure alguna cosa abans d'anar a treballar,..... I m'he de dutxar i afaitar.... I m'he de canviar de roba.... Merda! Merda! Soc un imbècil....!! Tornaré a fer tard a la feina.... Segur!
I mentre pensa això surt del dormitori, agafa la casadora del damunt del sofà del menjador, obre la porta del pis, surt i la tanca sense fer soroll. Es llença a tomba oberta escales avall. Baixa els quatre pisos en un no-res.
En Pep Filgut arriba al carrer i veu davant de la portalada d'entrada, aparcada damunt de la vorera la Mini-Montesa. Es el primer cop que la veu a la llum del dia i el seu color vermell impecablement pintat i la seva netedat fan que sembli sortida de fàbrica.
En Pep Filgut puja dalt de la Mini-Montesa, dona una pedalada i s'engega a la primera. Es col·loca el casc mentre el motor agafa temperatura, un parell d'accelerades i marxa carrer avall, cap a casa.
- Ja cal que em dongui pressa si no vull tornar a fer tard. Ho sento pels semàfors, però aquest matí no existeixen pas per a mi....-pensa en Pep mentre passa el primer semàfor en groc.
-Quina nit més maca que he passat.... Al final m'ho plantejaré seriosament lo de la Rola Cassam.... Aquesta noia m'ha arribat al cor per la via genital....-
En Pep Filgut travessa com un llamp per un pas de vianants i marxa a tot gas, Mini-Montesa avall, cap al centre de la ciutat mentre pensa encara en la Rola. - Quan arribi a la feina la trucaré i li diré que he hagut de marxar escopetejat.... No vull que s'ho prengui malament. No vull que pensi que no m'ho he passat be i que no vull repetir.
Passa un altre semàfor en groc, un segon en vermell i al tercer s'ha d'aturar per què un agent de la Policia Local li barra el pas.
- Posi la moto damunt de la vorera, pari el motor, baixi i comenci a ensenyar-me tota la documentació de la moto i el seu carnet de conduir. -li diu el Policia amb cara seriosa i transcendent.
- La mare que em va parir...... Ara si que tornaré a fer tard!. Només em faltava això! Per culpa d'aquest policia ara no tindré temps d'anar a casa a canviar-me de roba ni afaitar-me! Cap problema! Aniré directament a la feina i donaré qualsevol excusa. La qüestió és no tornar a fer tard!!-
Adreçant-se al Policia.. - Escolti senyor Policia...
Per un moment, en Pep queda desconcertat mirant la cara del Policia.... - Ostres! però si és en Tell Alam... No sé si alegrar-me'n o que..... De totes maneres va dir que qualsevol cosa que necessités el truqués... Li explicaré el que em passa i segur que em deixarà anar corrent cap a la feina sense sermonejar-me...!!
El policia el talla i li diu... - de Policia Local res!! Guàrdia Urbana al seu servei.
- Osti tu! Que t'han canviat la categoria d'un dia per l'altre? -diu en Pep Filgut amb l'ànim de fer una gracieta simpàtica..... Inspira a fons i continua dient.... - Mira Sr. Tell Alam, no voldria que això et suposi un perjudici davant dels teus superiors, però m'hauries de deixar marxar ràpidament.... Es que si no faré tard a la feina un altre cop i...
- Però vostè que s'ha cregut? -el talla el Guàrdia Urbana, amb cara de molt mala llet.
- Bé, com que em vas dir que si necessitava alguna cosa.... doncs.... que t'ho demanés..... no? Doncs ara et demano que em deixis marxar i no em facis perdre més el temps! -respon en Pep Filgut, un xic impacient.
- Jo no l'he de deixar marxar i li faré perdre tot el temps que convingui...!! - crida el Guàrdia Urbana, i continua dient amb un gest evident d'enrabiada i amb un to de veu autoritari i molt desagradable... - I vostè el que ha de fer és treure la documentació de la moto i el seu permís de conduir...! A més, jo a vostè no el conec de res!! el meu nom és Cofle Agapa...... Sr. Cofle Agapa, caporal de la Guàrdia Urbana de la ciutat!!
- Dispensi Sr..... Cofle Agapa...., però per casualitat no tindràs un germà bessó que es diu Tell Alam..? -pregunta en Pep al Guàrdia Urbana amb un to de fina ironia, mentre pensa..... - Aquest tio m'està fotent el pel.... Em vol fer acollonir.... Vaja... que avui té el dia bromista! Doncs li seguiré la broma .
- Soc fill únic! -replica el Guàrdia - A més, vostè no n'ha de fer res! I faci el favor d'ensenyar-me la documentació de la moto i el seu permís. Li ho dic per última vegada. Si no ho fa, em veuré obligat a engarjolar-lo! -continua dient el Guàrdia Urbana amb un to d'impaciència mal continguda.
- Vaja... ara ja s'està passant de la ratlla aquest tio ! -pensa en Pep. - Ho sento molt però no puc perdre més el temps.... Li tornaré a fer el moviment circular amb els genitals penjant, i llestos...! a lo millor és el que vol, i no s'atreveix a dir-m'ho obertament ! Segur que ahir li va agradar tant que ara s'ha muntat aquesta història, fent veure que és una altra persona, només per què li torni a fer...!! Doncs li faré...! I així em deixarà en pau..... I al menys podré arribar puntual al treball.
El Guàrdia es va acostant fins que en Pep Filgut nota l'olor a Ducados que desprèn el seu alè. El seu to de veu és cada vegada més dur i agre.
- Va home....! Que esperes per ensenyar-me els papers..., xulet de merda...! O potser és que no els portes en regla? I l'assegurança?. Et clavaré un paquet que no te'n sortiràs ni amb una fiança d'un milió d'euros....!
En Pep Filgut pensa que tal i com està el panorama, mes val que comenci l'exhibició rapidet....... El Guàrdia Urbana està disposat a posar-li les coses difícils si no ho fa......
- Està bé, està bé, t'ensenyaré un altre cop "les meves documentacions".... -diu en Pep Filgut amb un to de veu irònic...... - Però si vols tornar-me a veure remenant les vergonyes, només cal demanar-m'ho i llestos...... I no cal dissimular.... Ni armar aquests xous...!
En Pep camina amb parsimònia cap a la Mini-Montesa, s'atura i encén una cigarreta amb molta lentitud. Inspira una primera calada, reté uns instants el fum i l'expulsa lentament.
El Guàrdia Urbana fa sonar dos o tres cops el xiulet. En Pep ni s'immuta mentre pensa divertit....
- I com li agrada el xou!.... Aquests Guàrdies Urbanes cada cop son més degenerats.....
Ràpidament en Pep Filgut s'encara al Guàrdia Urbana. Es descorda el cinturó, els botons dels pantalons, s'agafa els pantalons i els calçotets, se'ls baixa fins als genolls, fa uns moviments avant i enrera a fi de donar mes protagonisme als genitals, i li diu al Guàrdia mentre li ensenya els testicles i el penis en un perfecte i compassat moviment circular en el sentit de les agulles del rellotge:
- Que? t'agrada, eh? degenerat dels collons ! Que em deixaràs marxar ara? eh?
Tot seguit es gira d'esquena i, mentre mostra el cul en tota la seva esplendorosa plenitud al Policia, diu:
- I aquest és el meu cul
....... Espero que siguis menys marica del que sembles i que em deixi marxar ràpidament.....
En Pep Filgut queda d'esquena al Policia mentre es puja els pantalons i corda el cinturó. Sent una mena de frescor als genitals que redueix una mica la sensació calor i cremor que té. Mira el rellotge.
- Merda, ja son les nou..... Ara si que tornaré a fer tard un altre cop.... La mare que va parir al collons de Guàrdia Urbana..! I ara que li he de dir a l'Anik Llub ? Si només em pot passar a mi això..... Que he de dir? Que m'ha passat exactament el mateix que ahir? Que m'ha aturat el mateix capullu i que he hagut d'ensenyar-li les vergonyes en moviment un altre cop? Segur que no s'ho empassa...!! segur que l'Anik Llub treurà les seves conclusions de tot plegat....! Merda...! Merda....! Merda!-
Llavors es gira ràpidament de cara al Guàrdia i veu que l'agent treu la pistola.
- No es mogui d'allà on és senyor.... -el Guàrdia Urbana allarga la pistola, i amb l'altra mà agafa el micròfon de la radio i diu.. - Aquí el caporal Cofle Agapa.... Em rebeu... canvi..?
En Pep sent una veu que respon -El rebem net i clar, caporal Agapa.... -
El caporal Cofle Agapa continua dient.... - A veure, nois... estic a la cruïlla de la Plaça del Trenet amb el carrer Rocaturca i necessito un cotxe patrulla per a transportar una espècie de maricon del cul exhibicionista..... I una furgoneta per a recollir una Mini-Montesa, canvi...
- Ara mateix venim..... caporal, ... canvi i fora.
En Pep Filgut no entén res. No sap el que fer. Llavors, busca a les butxaques, agafa un escuradents que va prendre de casa de la Rola i treu un trocet de nosa que tenia entre mig dels queixals del seny.
- Caram, que estrany tot plegat..... Això va massa lluny per a ser una brometa..... -dirigint-se al Guàrdia... - Dispensi.., que no puc marxar, doncs?
- Marxar? però que no ho has sentit? . Pren-t'ho amb calma d'ara en endavant. Et poden caure de sis mesos a tres anys, per mariconejar en públic i per exhibicionisme cap a una autoritat local...!! et caurà el pel..!! Però potser, la garjola t'agrada molt..... N'hi ha molts que son com tu.... Ja m'entens, oi? -li contesta el Guàrdia Urbana amb un to de veu que vol imitar al dels de la sèrie Policies de N.Y..
En Pep Filgut no entén res del que passa, però se'n dona compte que la cosa va seriosament.
- Es increïble -pensa... - Segur que s'ha begut l'enteniment aquest imbècil.... I a més els companys li diuen caporal Cofle Agapa ! segur que ahir em va enganyar amb el nom fals de Tell Alam...! i el telèfon que va apuntar al paper vés a saber d'on és....! Ja he begut oli.... L'he ben cagat! Aquest paio em putejarà viu...!
En Pep cada cop veu les coses més borroses i el carrer i el Guàrdia Urbana comencen a girar al seu voltant. - Crec que m'agafa un mareig o una forta baixada de pressió.... -pensa mentre s'acosta a la vorera amb la intenció de seure abans de caure a terra marejat.
- Pensaves que si tot el que fas segueix el sentit de les agulles del rellotge, no passa res? Que te'n sortiries bé sempre? -li diu el Guàrdia Urbana amb un to paternalista i botifler....
- Es important recordar-ho! -continua dient el Guàrdia. - Si bé l'univers sencer depèn d'una cosa tan senzilla com això, l'energia positiva no gira al voltant de nosaltres en el sentit de les agulles del rellotge.... L'energia positiva es converteix en negativa al repetir un moviment sense canviar-ne el sentit del gir...! Que idiota que ets! Et pensaves que remenant les vergonyes sempre en el mateix sentit et donaria bon resultat? Que imbècil....! Doncs mira per on l'has cagat, noi...!! per això és molt important no seguir el mateix sentit de gir de les agulles del rellotge en les coses que fem a la vida....
En Pep sent a Cofle Agapa que parla, però no compren res del que diu. Sent les paraules, però no entén el seu significat. Vol sortir d'aquest malson. Els raigs de sol del matí el molesten. Les gotes de suor li cauen pel front i li mullen els ulls i les parpelles abans de rajar-li cara avall. El mon roda al seu voltant sense parar. Es deixa caure estirat damunt de la vorera.... bocaterrosa.
- Tinc calor.... Tinc molta set...... estic marejat com una sopa.... Rola, vine a salvar-me.... Treu-me d'aquest embolic.... Rola..... Per favor ... -remuga mentre es sent cada cop mes marejat i perd el mon de vista.
En Pep estossega i belluga una mica. Arronsa el nas i obre la boca. Té la llengua resseca i rasposa, com la dels gats. - Cony, quina set que tinc.... On dimoni soc..! -
S'aixeca d'un salt i...... cau a terra sorollosament. Es posa les mans al cap i es prem el genoll....
- La mare que em va matricular.... Quina Óstia m'he fotut..... Segur que m'he carregat el menisc!. Merda de lliteres.... Aquell malparit de Guàrdia Urbana segur que m'ha engarjolat....!! Quina calor que fot aquí a dins.... Miraré de trobar l'interruptor del llum.... Casi no si veu gens aquí...-
En Pep busca a palpentes l'interruptor de l'electra. El troba i el pitja. A l'instant s'il·lumina la cel·la. Hi ha una llitera de dos pisos, un lavabo, una tassa de Wàter i un mirall que tapa tota la paret del fons, de dalt a baix i d'esquerra a dreta. No hi ha cap finestra a l'exterior. Només aquell immens mirall. Una mica de claror entra per uns forats de la porta de la cel·la.
-Quina hora deu ser.... M'ha fotut el rellotge... I el cinturó.... I els cordons de les sabates.... La mare que els va parir... I pensar que aquesta gent treballen gràcies als impostos que paguem els contribuents..... malpariiiiits ! cabroooons !....-
En Pep crida però ningú respon.... S'acosta a la porta de la cela i prova d'obrirla. Impossible. Es de ferro i sembla ben sòlida.
- La mare que els va parir..... Quina hora deu ser?.... Quan em vindran a dir alguna cosa aquests cabrons ? bé que dec tenir dret a un advocat jo! -pensa en Pep mentre camina amunt i avall dins la cel·la.
De sobte, i per un moment, queda quiet. Un pensament l'acaba de travessar el cervell com un llamp.... Per uns instants intenta reflexionar.
- No... No pot ser.... Això ja fora massa fantàstic.... -pensa mentre somriu amb poca convicció. Es dirigeix amb passes molt curtes cap a l'immens mirall que ocupa tota la paret del fons de la cel·la.
- No... No pot ser.... No pot ser veritat.... Aquesta merda de calor que fa aquí a dins em deu haver convertit el cervell en sopa.... A veure.... En Tell Alam.....-
En Pep tira el seu alè damunt del mirall i escriu el nom amb el dit.
- Tell Alam.... malA lleT....!! Óstia.. Al revés significa mala llet!... la mare que el va parir!! com se'n ha fotut de mi aquest cabró...!
En Pep torna a tirar l'alè i escriu el nom del Guàrdia Urbana. Després l'escriu a l'inrevés.
- Cofle Agapa .... apagA elfoC...!! Apaga el foc..? Que dimonis....!!
El cor d'en Pep batega desbocat. Una suor freda li raja coll avall des del front i pel darrera de les orelles. Comença a tirar la seu alè damunt del vidre i a escriure frenèticament els noms de la gent amb la que ha parlat des de la seva primera topada amb el Policia Tell Alam.
- Anik Llub....bull kina,...... No ho entenc.... A veure... com es deia aquell cony de Hippie.. Si! Teka Puetle .... elteup aket... El teu paket ?....
En Pep Filgut es fica cada cop mes nerviós i frenètic...
- Tot això vol dir alguna cosa, ho sé.... Però que?. Necessito un paper i un boli... A veure si aquí hi ha alguna cosa... -
Busca per tota la cela, però no troba res per a escriure. De sobte, un pensament li passa pel cap..
- La Rola... Rola ..Rola Cassam... massac alor.. Massa calor!, la Rola també! La Rola també forma part de tot això... Em volen enfonsar..! però qui? i perquè...?
En Pep es treu la camisa. Du només la samarreta a l'imperi de color blanc que li van regalar pel seu aniversari. Agafa una pedreta de color fosc del terra de la cela, estira ben estirada la camisa damunt la tapa del wàter i comença a escriure frenèticament.
-Hi ha algú que em vol fer mal.... I ho he d'esbrinar ara mateix...
En Pep escriu el nom al revés de tothom a qui s'ha trobat. Comença pel Guàrdia Urbana Cofle Agapa i segueix amb la Rola Cassam, l'actriu porno Amer Coxia, el cambrer hippiós del bar Petit, Teka Puetle, la jefa de l'empresa Aixif,S.A., Anik Llub i el primer policia local que ho va començar tot, en Tell Alam. A mesura que escriu el seu nerviosisme creix per moments.... Es posa les mans al cap i s'apreta el front amb evidents símptomes d'angoixa..
- Óstia, el nom del bar... d'aquell garito de mala mort... Bar Petit..titeP raB..... Això no ho entenc... No vol dir res. No, si ja es veia venir tot plegat... on cony m'he fotut... Qui m'està putejant ?
En Pep no para de suar mentre continua escrivint damunt la camisa el nom al revés de tots els que s'ha anat trobant durant aquest dia que sembla tot plegat un malson. Té la gola seca i aspre. Quan acaba d'escriure l'últim nom, amb la cara desencaixada, li agafa com una espècie de mal de cap o mal de tot el cos que el fa caure d'esquena a terra amb la camisa agafada amb les dues mans, i mirant el que hi ha escrit...
- "apagA elfoC - massaC aloR - aixoC remA - elteuP akeT - bulL kinA - malA lleT" ... "Apafa el foc. massa calor. això crema. el teu paket bull. kina mala llet"..., Però.... Qui cony ho han pogut organitzar tot això..? No... No pot ser.... son masses coincidències..... I el moviment circular en el sentit del gir de les agulles del rellotge..? Que té a veure amb tot plegat? I el lloro del bar? com es deia..? Maurici? Arcadi? Aureli? Butifarra? si Butifarra.... Es deia Butifarra.... arrafituB... Això tampoc vol dir res...
En Pep s'obsessiona per trobar un fil conductor a totes les situacions viscudes. Li fa mal el cap i té molta calor. De sobte crida unes paraules....
-Atoidi Atrepsed... Atoidi Atrepsed....
Si! Això mateix.... Això deia el cony de lloro...- En Pep s'afanya a tornar a posar la camisa damunt la tapa del wàter i escriure amb la pedra la frase que deia el lloro al revés. Les gotes de suor li cauen pel front i li van cap als ulls. No veu massa bé les lletres. S'eixuga els ulls amb la samarreta a l'imperi. De sobte se'n dona compte..
- Atoidi Atrepsed...... despertA idiotA.. Desperta idiota! Desperta idiota!... això és el que deia el lloro,... Però com és que no m'he donat compte abans..!! no pot ser...!! que m'està passant? vull tornar a casa..!! vull despertar-me d'aquest malson..! He de despertar-me! Ja n'hi ha prou..!! Ajuda.... Em vull despertar...!
=======================================
En Pere Ferre s'incorpora del sofà amb la cara desencaixada i plena de suor.
- Osti !... quin malson que he tingut.... Les cames i l'entrecuix li bullen de calor.
S'aixeca amb dificultat del sofà i camina lentament cap a l'estufa de butà... S'ho repensa una estona i l'apaga.
- Marta... t'he dit mil vegades que per fer la vacaina no cal que em facis posar l'estufa amb els tres focs encesos... Fa massa calor, dona....!!
En Pere Ferre es dirigeix cap a la cuina. Puja a un petit tamboret, obre l'armari on guarda els gots i n'agafa un.
- I quina set que tinc....! Això deu ser l'entrepà de tonyina de dinar...-
Obre la porta del frigorífic i treu una llauna de cervesa sense alcohol. Estira l'anella fort, però no cedeix. Ho torna a intentar sense èxit. Agafa un obrellaunes i ho torna a intentar. La llauna cedeix de sobte i surt un munt de cervesa i escuma que s'escampen per tot el terra de la cuina.
- Punyeta. No es pot ser vell! no tinc ni forces per obrir una llauna de cervesa!
Rondinant i amb la llauna de cervesa a la mà, en Pere Ferre es dirigeix cap al sofà i seu al costat de la seva dona.
- Marta... he tingut un somni.. Bé, un malson... però... m'ha fet recordar un munt de coses... coses que les tenia oblidades per sempre... Recordes, Marta, la Mini-Montesa ? Ja en vam fer de quilòmetres, ja...-
En Pere s'ajau al sofà i posa les cames ben estirades damunt d'una butaqueta petita.
- Saps Marta... en aquest somni feia l'amor amb moltes dones... Renoi, que bé que quedava amb tothom..... M'ha recordat quan era jove, trempava com un ruc i pixava amb la força d'una pantera.... Anava amb la Mini-Montesa.... no.... Primer amb una Vespa i després... je.. je... una artista de cine pornogràfic m'ha regalat la nostra Mini-Montesa del satisfeta que s'ha quedat quan me l'ha he... be... tu ja m'entens... eh?.
En Pere s'incorpora, seu a la vora del sofà, agafa una cigarreta, l'encén, dona una profunda xuclada i estossega una mica.
- La Mini-Montesa estava nova.... noveta... Com el primer dia quan la vam anar a buscar a la botiga, te'n recordes Marta...? Quan vàrem arribar a casa, el primer que vas fer va ser passar-li un drap pels pneumàtics per què deies que al haver plogut s'embrutaven de fang..! Quins temps, veritat estimada?
En Pere Ferre resta una estona en silenci. La Marta no diu res.
- Creus que la vida ens ha tractat be? Potser t'hauries estimat més casar-te amb un altre home? Bé... és igual... No cal que m'ho diguis... Ara ja no té remei.. T'imagines poder tirar enrera tot d'un cop? Tornar a tenir la vitalitat dels vint o trenta anys? Tornar a tenir els fills amb nosaltres? Es clar que segons com..... Més valdria que no els haguéssim tingut mai els fills. Però no els vam poder triar. Van sortir com van sortir....-
En Pere s'incorpora, es dirigeix cap al moble del menjador amb parsimònia i cansament, i agafa un disc compacte. Engega el reproductor i el col·loca a la safata. Prem el "play" i torna a seure al sofà. Les notes d'un bolero d'en Lucho Gatica omplen el silenci del menjador.
- Vaja, aquest somni m'ha deixat tocat. Te'n recordes Marta quan anàvem a classes de ball? Jo era dels millor ballarins i les dones feien cua per ballar amb mi. Però tu sempre em deies que ballava massa ràpid, sobre tot el Fox Trot.... En canvi tu si que ballaves be el Tango.... El pobre Fidenci, que en pau descansi, va quedar ben distret després de tot allò que va passar.... Ara me'n penedeixo... Però en aquell moment, clavar-li un parell de bufetades ben donades em va servir de teràpia.... Millor dit... ens va servir de teràpia... Gràcies a les bufetades que li vaig fotre al Fidenci, tu i jo... en fi.. ens vam arreglar..... Ell mai mes va tornar a ser el mateix.... A tu encara et saludava.... A mi no em va dir res mai mes..... I de la Adelina.... Te'n recordes de l'Adelina ?.... Pocs dies abans de morir es va comprar un gosset i li va posar de nom Baudili.... Baudili !!!... si el professor de ball ho sapiqués... Sempre va ser el seu amor secret... Però ja ho veus... Al final es va tenir que conformar amb posar-li al gos el nom de Baudili.... Baudili és un nom bonic per un professor de ball de saló, però posar-li Baudili a un gos.....
En Pere s'incorpora i apaga la cigarreta en el cendrer de vidre tallat que hi ha damunt la tauleta de centre, davant del sofà.
- Ja fa temps que només parlem de gent que ja no hi són. Te'n dones compte Marta? els nostres amics.... Tot el que ens importava... Ja no existeix res..... De vegades em pregunto si en realitat hem viscut en aquest mon..... No s'assembla en res al nostre mon.... Al mon en el que tu i jo vàrem viure..... Fins i tot la gent parla d'una manera estranya.... Amb unes paraules que no les entenc.... I a la televisió,...... les notícies..... La majoria de cops parlen de coses noves que ens són totalment alienes i desconegudes.... Que no entenc pas el que signifiquen ni el sentit que tenen..... I el que és pitjor, que no m'interessen....
S'aixeca amb parsimònia i lentament es dirigeix cap a la finestra. Entra un bon bat de sol. En Pere baixa la persiana.
- Aquest pis sempre ha estat molt calorós. I ara que ve l'estiu ja comença a picar el sol. Hauríem pogut anar a viure al camp. La casa que vàrem veure.... Te'n recordes Marta.? era prou bonica i no era massa cara.... Jo crec que l'hauríem pogut pagar. Però tu vas tenir por.... Que si els fills.... Que si hauran d'estudiar... Que si la universitat..... Que si s'hauran de casar.... Tot un futur ple de sacrificis econòmics i d'estalvi que ens va impedir comprar-nos una caseta al camp. Ara els fills, ja ho veus..... Ni casats... ni universitat.... Ni res de res.... Però els diners tampoc hi son.... I a nosaltres ens farien falta. Ens podríem comprar un piset petit amb només dues habitacions, com a tu t'agrada..... Amb calefacció per no passar fred a l'hivern..... I amb un balconet amb vistes al passeig. Així podries distreure't.... I que tingués ascensor... T'imagines.... Si tinguéssim ascensor podries sortir al carrer.... I jo et portaria a passejar.. I a prendre el sol... I l'aire.... -
En Pere mira a la Marta i la besa tendrament a la galta. Una galta toveta, rosada i grasoneta. Després l'agafa per les espatlles i la col·loca ben asseguda al sofà.
- Ara podríem ballar, no? Tan que ens agradaven els boleros....
Es dirigeix cap a la cuina mentre camina provant de seguir el ritme del segon bolero d'en Lucho Gatica, i alçant la veu diu...
- Et prepararé una sorpresa culinària. Un dia és un dia, que caram!. Va bé una xocolata calenta? Sempre t'ha agradat la xocolata calentoneta, i ara a mitja tarda encara més...
Aixeca la tapa de la cuina. Els fogons queden al descobert. Posa aigua en un cassó i es queda pensatiu durant uns instants....... El cassó està ple d'aigua i s'assobreix. En Pere tanca l'aixeta de l'aigua...
- El moviment circular... en el sentit del rellotge... el tatuatje al baix ventre.... Ara ho lligo tot..... Es clar! deu ser el millor que ens pot passar.... Ha estat un somni premonitori..... -
En Pere agafa els quatre botons del gas i els gira en el sentit de les agulles del rellotge.... Tot seguit se'n torna cap al menjador i seu al sofà.
- Ara et portaré la teva xocolata, Marta estimada... D'això... vull que sàpigues.... En fi.... Que t'he estimat sempre.... I de tot cor... I que si haguéssim de tornar a viure.... Jo voldria tornar a viure amb tu... Te'n dones compte? Això si que deu ser estimar, no?
TROBADES MORTES DUES PERSONES A UN PIS DEL CARRER PLA DE LLUB
El Periódico. Redacció
A les 21:00pm del dimecres, els bombers van entrar al tercer pis del carrer Pla de Llub, 72. Allí van trobar els cossos sense vida d'en P.F. i la M.M., un matrimoni d'edat molt avançada. La Policia no descarta cap hipòtesi, però sembla ser que el suïcidi per inhalació de gas és la més probable. Segons els veïns, tothom els deia La Parella perquè sempre havien estat molt enamorats i ben avinguts. La senyora M.M. afectada per una tetraplejia, feia molts anys que no sortia al carrer i que no cusia a màquina. El matrimoni no feien front a les despeses comunitàries i no tenien gaires recursos econòmics. La forta olor de gas que sortia per sota la porta del pis va alertar als veïns, que van trucar a la Policia.
Fi
l´Autor
1 Relats
1 Comentaris
1698 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Nascut a Reus, ja fa més de vint i set anys, la meva vida he estat marcada per un descobriment que vaig fer en el transcurs d'una investigació sobre els lípids i el seu procés d'oxidació al ser sotmesos a un reactiu de tipus fluorat.Vaig comprovar que si es fa el buit en un recipient de vidre i obrim l'aixeta de l'aigua calenta, només sentim soroll si fem sonar una campana a la habitació.
Des de llavors que em passen coses molt rares i, si vull està tranquil i pensar clar, m'he de prendre cada dia la medicació.