La història de MIUP

Ens endinsem en el país de MIUP... els habitants d'aquest país creuen fermament que les seves vides es fonamenten en les habilitats que poseeixen i que van adquirint amb el temps en l'art de l'engany. MIUP es localitza en un terreny àrid i calurós on tot està entapissat d'una fina capa de sorra que durant el dia i, bona part de la nit, se t'entafora dins les orelles i el nas. Per aquest motiu, pels habitants de MIUP enganyar a l'altra gent és molt més fàcil donat que, molt probablement, els altres no senten amb claredat i tampoc disposen d'un bon olfacte ja que, contínuament, han d'anar eliminant sorra de les seves cavitats nasals i auditives.

Per altra banda, la major part d'aquesta gent no sap ben bé qui són els seus pares ni quins són els seus veritables noms ni, tan sols, quin és el seu passat real. Des de ben petits, els eduquen en la mentira i els empapen d'històries, records i fantasies que mai arriben a saber si són certes o no.
De fet, quan algú es pregunta sobre l'origen del país de MIUP, pot triar entre milions d'alternatives possibles per escollir donat que, amb el temps, tothom ha generat la seva hipòtesi al respecte. Uns creuen que el país va ser fundat per un rei que va perdre l'oremus amb un greu atac d'epilèpsia i, d'ençà d'aquest fet, mai més va a tornar a saber quina era la seva autèntica identitat. Per aquest motiu, el mateix rei va decidir que cada dia explicaria lleis i ordres diferents als seus súbdits amb la única finalitat d'aconseguir que la seva gent adquirís, com a mínim, només una part de la seva bogeria.
D'altres, opinen que el país va ser originat per una família de miupencs molt lletjos, tant i tant lletjos que cada dia durant tota la seva vida s'inventaven històries alternatives a la seva pròpia per tal de no assumir la seva autèntica realitat basada en la lletjor suprema de tots ells.

Amb tot, la majoria dels naturals de MIUP poden canviar les seves creences envers l'origen del país com a mínim diversos cops l'any. La vida en aquesta regió és totalment inestable, la gent no creu fermament en les seves arrels, ni en el present ni, molt menys, en el futur.

Els miupencs expliquen amb orgull que una vegada, fa molt i molt temps, els habitants d'un país col.lindant els van declarar la guerra amb la única intenció de treure'ls el seu territori. Els miupencs van preparar amb molta cura les armes i varen articular una estratègia totalment calculada per si arribava el moment de l'atac. Tot i així, quan l'enemic començà a avançar per territoris miupencs, es trobà que, absolutament tothom estava ajegut prenent un bany de sol. L'enemic, esmaperdut, va anar a preguntar a un dels allà presents si allò era realment el país de MIUP. La persona a la que van preguntar va explicar amb tota claredat que aquells no eren els autèntics habitants de MIUP i que, el veritables miupencs havien estat derrotats amb anterioritat per totes aquelles persones que ara disfrutaven d'un fantàstic bany de sol. En sentir aquella història, els que venien a conquerir els miupencs amb una gran sed de revenja en contra d'aquell llinatge, no van tenir més remei que recular i tornar al lloc d'on varen sortir. Malgrat tot, els miupencs mai corroboren del cert si aquesta història és verídica o no, alguns la creuen durant un cert temps de la seva vida i d'altres no la creuen mai.

Un bon dia, una miupenca molt eixerida va tenir una pensada. La seva idea era canviar el ritme de vida d'aquell país i abolir absolutament tot allò que no fós cert. La miupenca va redactar una proposta molt ben estructurada i va argumentar que aquella vida no podia mai proporcionar seguretat o benestar pels miupencs. La noia disposava d'una gran eloqüència i, en exposar la seva alternativa, molts dels miupencs van quedar esmaperduts. Allò que durant anys molts havien pensat o anhelat aquella noieta els hi estava revelant.
Es va generar un gran enrenou i, fins i tot, els que se suposava que eren reis en aquell moment(ningú no ho sabia del cert) varen estar d'acord en la proposta. Tot el país es va reunir i van estar discutint hores i hores fins que, finalment, varen redactar un document on es signava que les mentires i els enganys acabarien i tothom, absolutament tothom, sabria la veritat en tots els aspectes de la vida.

I així ho varen fer... però durant ben poc temps.. al cap d'un any tothom caminava trist i malhumorat pel país.. la gent sabia què faria exactament a l'endemà i al mes següent i..mai podia dubtar de res donat que ja tot es sabia, tot estava escrit i predeterminat. Així que, un matí, mentre tothom dormia, la protagonista de la història, la famosa noieta eloqüent que havia volgut canviar el seu país, es va sorprendre a ella mateixa donant crits per tot arreu i tornant a reclamar la seva vida anterior, aquella en la que mai se sabia què vindria després de sopar ni que havia passat abans, qui era el teu marit o quan feia fred o calor.
La gent, en sentir allò, varen estar molt contents i, finalment, tothom va estar d'acord en tornar a ser uns "bons miupencs". Malgrat tot, aquesta història tampoc sabem si és certa ja que, com bé sabeu, a MIUP només podem afirmar una cosa amb contundència i és que MIUP significa.... ME IMPORTA UN PEPINOOOOOOOOOOO!!!!!