la força dels teus ulls

Un relat de: Marc Freixas

caminem damunt la sorra
amb la veu que et parla a cau d'orella

els peus
banyats d'aigua a la mar
escolten les paraules companyes
mentre la teva boca somriu sense dir res...

i és en els ulls
sense veure-hi
on trepitges fort
al tendre rostre de l'amic fidel,
que et porta, et guia
en el passeig més íntim i sincer
cap a llocs imaginaris plens de tota tu


la màgia necessària
reviu la teva vida de tendresa
i el cor agraeix aquest esforç...

la força dels teus ulls
que sense veure-hi
regalen imatges d'esperança
a tots els que encara avui
no tenen una boca per menjar
ni per somriure


caminem damunt la sorra
amb la veu que et parla a cau d'orella,
regalem-nos abraçades
que parlin de volar com els ocells
per dins de la mar que ens acarona

Comentaris

  • Els seus ulls també tenen molta força...[Ofensiu]
    sempreningú | 10-05-2010 | Valoració: 7

    Hola!!! Moltes gràcies per comentar-me el poema, la veritat és que m'ha costat decidir-me a publicar, parlo de mesos dubtant.

    He estat llegint els teus poemes - la veritat és que ja et seguia abans de registrar-me... - i penso que tens una gran sensibilitat, de debó, molt singular. M'enamora la fragilitat de les teves paraules. T'aniré seguint, no ho dubtis!

    Encantada, petons des de Barcelona.

  • agraïment[Ofensiu]
    joandemataro | 22-04-2010 | Valoració: 9

    Bonic poema marc..amb la mar com a testimoni d'uns instants de parella íntimament compartits...
    aprofito per agrair-te la teva benvinguda a RC
    ens anem llegint
    fins la propera
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

821104 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.