Cercador
la força dels teus ulls
Un relat de: Marc Freixascaminem damunt la sorra
amb la veu que et parla a cau d'orella
els peus
banyats d'aigua a la mar
escolten les paraules companyes
mentre la teva boca somriu sense dir res...
i és en els ulls
sense veure-hi
on trepitges fort
al tendre rostre de l'amic fidel,
que et porta, et guia
en el passeig més íntim i sincer
cap a llocs imaginaris plens de tota tu
la màgia necessària
reviu la teva vida de tendresa
i el cor agraeix aquest esforç...
la força dels teus ulls
que sense veure-hi
regalen imatges d'esperança
a tots els que encara avui
no tenen una boca per menjar
ni per somriure
caminem damunt la sorra
amb la veu que et parla a cau d'orella,
regalem-nos abraçades
que parlin de volar com els ocells
per dins de la mar que ens acarona
Comentaris
-
Els seus ulls també tenen molta força...[Ofensiu]sempreningú | 10-05-2010 | Valoració: 7
Hola!!! Moltes gràcies per comentar-me el poema, la veritat és que m'ha costat decidir-me a publicar, parlo de mesos dubtant.
He estat llegint els teus poemes - la veritat és que ja et seguia abans de registrar-me... - i penso que tens una gran sensibilitat, de debó, molt singular. M'enamora la fragilitat de les teves paraules. T'aniré seguint, no ho dubtis!
Encantada, petons des de Barcelona. -
agraïment[Ofensiu]joandemataro | 22-04-2010 | Valoració: 9
Bonic poema marc..amb la mar com a testimoni d'uns instants de parella íntimament compartits...
aprofito per agrair-te la teva benvinguda a RC
ens anem llegint
fins la propera
joan
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
869302 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.