La família està reunida a l'hivern prop de la llar

Tota la família està reunida prop de la llar. A fora, als carrers, les ombres ho envaeixen tot. No se sent cap soroll. A la quadra, cada vaca i cada vedell porta un estel blau a la testa. Pau. Silenci. El foc crema i fa unes petites flames de color taronja. L'ambient invita a la intimitat i als pensaments. L'àvia somica en un racó; ja ha perdut la memòria; però encara té ganes de passar el rosari. El gat dorm i de tant en tant obre els ulls; els seus ulls tenen un misteri profund insondable. Arriba el gos i mou la cua melindrós: S'ajeu als peus de l'avi i es queda quiet; l'escalforeta del foc li fa venir son. Els nens estan cansats; ja fa estona que han arribat de col·legi; ja han fet els deures. Ara escolten l'avi de barba fluent que amb veu misteriosa els conta rondalles de llops i pastors quan al poble no hi havia massa gent i tots eren pobres i els llops famolencs baixaven a les pletes a menjar-se els xais. Els nens estan embadocats.
El pare pensa; o, millor dit, compta. Té el cap ple de números: Els preus de l'ordi i la civada; els preus dels vedells que vol vendre a la fira...Ja fa dos dies que té els números al cap i no pot (o no vol?) treure-se'ls de sobre. La mare cus.
La cuina fa olor de fum; les parets estan fumades i negres. El fum es posa als ulls i fregar-los amb els punys encara és pitjor, perquè couen més.
Pau , silenci. La família està reunida prop de la llar.