La complicitat de l'alba i ella

Quina tranquil·litat estar desperta mentre els pares dormen!

Cada dia tinc el plaer de gaudir d'una estona de silenci, trencat només pel so de les petjades de les agulles del rellotge de paret i algun veí que puja la persiana de la cuina.

Des d'ací puc veure el terrat, envaït per un cel tímid emblanquinat. La pense amb el somriure, a glopets amb el cafè... Interromp ara aquest equilibri el lladruc espontani d'un gos i el refà la resposta d’un periquito. Altres ocells s'hi sumen i em regalen un concert en directe deliciós...