La classe desastrossa

Ja havien acabat les classes tots ja anaven a dinar mentre jo, en Pau i l’Eduald anàvem
a anglès d’extraescolars. Quan vam arribar a l’aula ja veiem la Joana a través dels
vidres. Amb la cara que feia, semblava que no estava de bon humor. Ves a saber
perquè estava de mal humor. La Joana era la professora. Una persona de mitjana edat,
d’origen anglès i d’un caràcter no gaire apropiat per fer de professora a uns nens.

Nosaltres ja sabíem el que ens vindria a sobre en quan ens endinséssim a aquella aula.
Abans d’entrar ens vam mirar els uns als altres i vam sospirar. Vam entrar. Un cop a
dins, tots ja estaven asseguts als seus pupitres i nosaltres vam agafar lloc, entre els
alumnes de la classe. Abans de sentar-nos va venir la Joana i ens digué: ‘’vuestros
padres pagar y vosotros llegar tarde a esta classe’’. Estava clar que la Joana no
dominava el català ni de bon tros. No podia haver començat millor la classe...

La Joana tornà a la seva taula i agafà la llibreta de notes per apuntar els qui no havien
fet els deures. Es notava que no estava de bon humor, perquè era la primera vegada
en tot el curs que passava a mirar els deures. I jo era el primer cop que no els havia
fet. Cada cop la veia més a prop i jo cada cop estava més nerviós. Fins que arribà al
meu lloc i em preguntà si havia fet el deures. Jo li vaig contestar que no ella, sense
cap compassió, va agafar el seu bolígraf vermell i ho va anotar a la llibreta. No podia
continuar millor la classe...

Després d’una hora interminable de classe, per fi va acabar. Tots van deixar els llibres
cautelosament sobre la seva taula, perquè si no ho feies bé ens cridava i ens posava
deures extres. Quan jo vaig anar a posar el meu llibre sobre la seva taula em va cridar
i va xerrar amb mi. En aquesta conversa em va demanar una entrevista amb la meva
mare per explicar-li l’incident ocorregut aquell dia a classe.

No podia haver acabat millor la classe...