La Claror en la Foscor (Crisi 2011. Moixiganga de Sueca) 4-8-2012 (Últims retocs: 27-1-2013)

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses


LA CLAROR EN LA FOSCOR

(Vessant positiva de la Crisi actual o 'Un somriure en la Vall del Plor')


¡Gràcies a les colles moixigangueres que ens doneu suport! La de Cullera, la de València, la de Pego, Oliva, Silla, gent de Gandia i membres de la Nova Muixeranga d'Algemesí. Gràcies de tot cor pel vostre socors, i més encara per la germanor que ens aporteu a la Moixiganga de Sueca.

Tot i que la nostra colla es troba ara mateix en un clot -per no dir fonda depressió- preferisc aquesta època de crisi, baixa i pobra, que aquella altra -passada ja- de fulgor i esplendor, quan de membres en teníem un cabàs -¿què dic un cabàs?, ¡una carretada, xè!- però també dúiem al llom un feixuc sac d'orgull i prepotència a rebentar.

En aquells temps ens menjàvem el món, féiem assaigs cada setmana i moltes eixides a l'any, arribant en ocasions a una o dues al mes, posa-li'n tres, si de cas. Actuàvem i ens promocionàvem a diversos pobles del País Valencià: Ondara, la Malva-Rosa de València, Alcúdia, Pego, Xiva, Polinyà.... i Sueca, per descomptat. A Catalunya mai no arribàrem a nivell grupal, perquè no es donà el cas, però mira que hi vam sospirar....

Hi havia a sobre, aleshores, forta competitivitat -molt sana, val a dir- amb moixigangues més veteranes i grans, com els Negrets de l'Alcúdia, els Bojos de l'Olleria i la Nova Muixeranga d'Algemesí, la de vestit roig i verd. Amb la de vestit roig i blau, l'antiga Muixeranga d'Algemesí, ancestral i arcaïtzant, mai no hi tinguérem en canvi cap col·laboració ni amistat, llevat d'alguna reunió esporàdica l'any 2006 per engegar la Federació de Moixigangues, o almenys intentar-ho, millor dit, un projecte que no els entusiasmava gens a ells, per cert. Tot el contrari que a nosaltres, que preteníem usar-lo de trampolí a l'exterior, com a nexe d'unió amb la resta de pobles.

No vull estendre'm massa amb aquesta colla ingrata, però em veig obligat a denunciar en públic que, nuls o escassos d'interacció, molts algemesinencs de la vella Muixeranga encara es creuen el melic de l'univers, i la resta del món els importa un pebrot. Que ho sàpiga tothom.

Fora d'alguna antipatia puntual, la relació entre suecans i moixiganguers d'altres poblacions ha sigut sempre, abans i ara, afable i cordial. D'un remarcable caràcter esportiu en l'època daurada. Traspuava llavors genuïna cavallerositat i establia forts lligams entre nosaltres, les colles grans, quan els de Sueca érem una colla gran, clar. En aquella etapa, us ho jure, hi comptàvem amb una caterva de personal, vora seixanta o setanta participants entre bases, primers, alçadors, anxanetes, primeres mans, vents, laterals, agulles, crosses, contraforts, forçuts, guies, taps, pinya, mestre i acompanyants. Tres o quatre voltes més gent de la que reunim hui en dia, segur que sí.

No obstant tot arriba al seu final i, per un conjunt de circumstàncies que ací no puc ni vull ressenyar, l'època de vaques grasses de moment podem dir que s'ha acabat, llàstima. Però, ¡atenció!, també han quedat lluny -allà al blau de la mar- els interessos polítics i partidistes, el fanatisme nacional, els cercles rígids i tancats, les capelletes d'adoració mútua, l'exclusió social, la humiliació degradant, les males mirades, la hipocresia, les intrigues de la cort, els complots, la lluita acarnissada pel poder, la vana glòria del càrrec, l'ostentació davant del poble o les enquistades rancúnies personals.... Ara que el nostre món s'ha ensorrat, qui ve actualment a la Moixiganga de Sueca és perquè de veritat li agrada, per passar-s'ho bé o perquè s'hi troba a gust entre la poca gent que hi quedem. Gent modesta, això sí, potser amb massa poca ambició però, alhora, també sense obscures pretensions. Així de senzill i així de clar. La resta és literatura que no ve al cas.

Aquella època de fastuositat, però, no arribarà a ser mai tan bonica com aquesta digna i humil d'ara. De la cavallerossa i romàntica esportivitat d'estil segle XIX, on l'educació i el rigor anglés eren referent mundial, hem passat a un clima de companyonia i fraternitat tipus segle I, entre comunitats cristianes perseguides pels romans, igual que la que ens encomanem ara uns a altres els de les agrupacions menudes -Sueca, Cullera, València, Pego, Oliva, Silla....- a l'hora d'ajudar-nos mútuament en totes les actuacions i assaigs.

Als de 'La Construcció' de la Safor -resulta estrany- no els he vist mai el pèl encara, llevat de Salva Vila, Humbert i Toni Alminyana Peiró, però em sembla que aquests tres emprenedors -efervescents, dinàmics i exportadors de cultura sense parangó- ja no pertanyen a eixa colla. No sé quin mal rotllo deuen portar alguns a Gandia que semblen algemesinecs de La Vella....

Ateses les minvades condicions de personal, l'estretor de hui en dia ha fet que molta gent ens unim, ho vulguem o no, cadascú amb tota la implicació que pot. Sense desatendre, per descomptat, obligacions familiars, laborals, socials, de parella o d'amistats. ¡Faltava més! L'àmbit personal és sagrat. Per això mateix apreciem encara més l'esforç que fa tothom a la pinya, vinga de la colla que vinga, en cada assaig, taller, demostració o actuació.

Malgrat pertànyer un a la Moixiganga de Sueca, altre a la de Cullera, aquell a la de València, a la de Pego, a la d'Oliva, a la de Silla, a la Nova d'Algemesí, a l'Olleria.... en la pràctica tots els de les colles petites -i no tan petites- sentim que formem part d'una única i enorme Moixiganga conjunta realment especial. Una 'Collota de Colletes' podríem dir-ne, si em permeteu. Esdevenim tots units un supergrup, un superesbart que escombra a una banda i ultrapassa tot sentiment localista i mesquí que antigament podia brollar al nostre cor, ronyosa temptació del dimoni que la beneïda crisi que ens plou a sobre -¡i no para!- s'està encarregant de netejar, polir i enllustrar a base de bé.

No hi ha misèria sense oportunitat. Podrà haver-nos fet més pobres aquesta crisi actual, a banda d'altres, als moixiganguers suecans, però alhora ens ha fet també més humans i, esperem, una mica més immaculats.


NOTA: Escrit iniciat el dissabte 4 d'agost del 2012, quan acabàrem de participar la Moixiganga conjunta de Sueca-Cullera-València-Algemesí en la processó de Sant Josep a Polinyà del Xúquer. Una sortida impulsada per Eva i Estela Femenia, moixigangueres de les quatre colles alhora i veïnes d'aquesta localitat. Després de tantes actuacions a fora, a mena de mercenàries, les dues germanes tenien la tendra il·lusió i el dret guanyat a pols de lluir-se al seu poble natal. "¡I amb raó, collons!", com diria Eva, la més petita i salvatge de les dues perles de La Ribera.

[ Text inclòs a la descripció de fets del diumenge 4 de setembre del 2011 -Assaig General al Sequer de Vicent Amanç- dins del relat sobre la Moixiganga de Sueca. Crisi 2011. ]


Sueca, 4-8-2012
Joanjo Aguar Matoses
(Últims retocs: 27-1-2013)

_________________________________________


27-1-2013. 23.19

La Claror en la Foscor (Crisi 2011. Moixiganga Sueca) 4-8-2012 (Últims retocs: 27-1-2013)


Etiq: Claror, Foscor, Crisi, 2011, Moixiganga, Muixeranga, Moixaranga, Sueca, "4-8-2012", Polinyà, Algemesí, València, Castells, Castellers, Catalunya, Marènia, "Països Catalans"

_________________________________________

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).