La casa del turó

Visc a la part més alta del turó, des de on es veu el mar, les vistes són fantàstiques. No m'agrada la gent, ni les sorpreses i sóc molt, molt feliç amb la vida que porto. La casa té un hort a la part del darrere, on hi creixen tota classe de males herbes, i el més important, hi ha uns avellaners i uns garrofers que em proporcionen tota mena de fruits secs exquisits. L'altra tarda estava a dalt de la teulada buscant un niu, quan vaig veure que s'acostaven uns marrecs d'aquells que es pensen que són molt homes, amb la beguda, els porros, i aquell vocabulari tan vulgar. Vaig baixar corrent per la canal i em vaig amagar sota terra fent sorolls en totes direccions. Van marxar corrents, se'ls va passar la borratxera de cop, sempre passa, parlaven de fantasmes, com tots quan marxen i tot això em permet viure lliurement, com una reina Quan a vegades ve alguna parella per reproduir-se, només he de presentar-me davant de la noia i aquesta crida com una boja i se'n va despullada sense pensar-s'ho dues vegades. L'última vegada em vaig posar a sobre de la seva roba interior i va sortir al carrer com si estigués posseïda pel dimoni, el noi, que també anava nuu va dir-li:
-Però què fas? Només és una maleïda rata fastigosa.
Llavors vaig saltar cap a ell tot ensenyant-li les dents.
-Collons!!!- em sembla que corria més que ella...
-Uf! Per fi sola.- I me'n vaig anar a sopar.