La caixa dels gemecs

LA CAIXA DELS GEMECS

Serà un dia cansat al museu, caldrà tenir-ho tot apunt, no hi haurà temps per badar, totes les persones haurem d'estar sincronitzades des de primera hora del matí fins a la matinada.
Al matí arribaran, començaran a portar els centenars de caixes, descarregar-les amb molta cura serà bàsic, algú podria prendre mal. Amb tota la munió de persones moure-les no costarà tant.

L'última caixa serà molt més grossa que la resta, el color de la fusta serà més negre, com si estigués podrida, com si fes segles que ningú s'hagués atrevit a obrir-la. De cop tots ens mirarem espantats, la caixa haurà emés un gemec. Què haurà estat aquest soroll? El xisclet que sortirà de l'interior de la caixa haurà estat força esfereïdor i anguniós, un crit sec però contundent. L'angúnia et començarà recórrer a la punta dels peus i t'anirà pujant per les cames fins l'estómac, d'allà es dirigirà dels braços cap a les mans, fins arribar a les puntes dels dits, i de cop aquest impuls elèctric et farà fer un salt i deixaràs de fer força cap a la caixa, la caixa caurà, tothom et mirarà amb cara de pocs amics, i de cop apareixerà ell amb tota la seva prepotència i et mirarà amb cara de pocs amics, els seus ulls semblaran parlar-te, et reclamaran tot cridant que tornis al lloc on et pertoca i que deixis de fer rucades. Tornaràs a agafar la caixa a desgana, amb l'angúnia força més moderada, però no inexistent. Altre cop la caixa tornarà a estar en moviment, i tu no et podràs treure el dubte del cap, què coi hi ha dins d'aquesta caixa? És perillós? No hi ha dubte que és un ésser viu, em podrà mossegar? Podrà traspassar la caixa de fusta? De cop es tornà a sentir el gemec, i inconscientment tornaràs a patir l'impuls elèctric i la caixa tornarà a caure. Ell tornarà i ara ja no només parlaran els seus ulls sinó que l'acompanyaran els seus llavis, t'amenaçaran de manera clara i concisa. Si no t'agrada la feina ja saps a on hi ha la porta! Sentiràs una barreja entre la por i la ràbia i tornaràs a empènyer la caixa.

Al final aconseguirem arribar al destí, serà un lloc apartat, lluny de la zona visitable del museu, serà com un magatzem fosc i ronyós, allà fets pols esbufegarem de cansament, però apareixerà ell i amb aquella mirada rabiosa i la seva mala lluna, ens farà fora de la sala en mig d'un ambient de dubte i estranyesa davant aquesta rara situació.
Agafaràs la teva bossa i la jaqueta i amb gran resignació marxaràs del museu, hauran estat moltes hores per muntar l'última exposició, agafaràs l'autobús de línia i marxaràs cap a casa a dormir, et posaràs al llit, no podràs dormir, no et podràs treure del cap la gran caixa que gemegava.