Cercador
La balada del navegant
Un relat de: NihilBrillant s'escola l'aigua
lliscant pels podrits àrbres
tremola ja la lluna
sembrant obscures aures
La mar reposa en calma
i brillen les estrelles
arenosa és la platja
rascada per les ones
Sobre afilades roques
descansa fos un far
lluitant amb les marees
alçant-se contra el mar
Sota el cel infinit
un llum tranquil reposa
profunda cau la nit
cobrint del foc la ràbia
centelles i cent flames
velles fustes cremen
dissolen ja les veles
d'aquell preciós veler
res més no li importa
a aquell trist mariner
que també entre guspires
mor amb la seva pàtria
somnis i promeses
són dos llengües de foc
d'aquella nau entre ones
que es perd per sempre més