Karina

Un relat de: Ferran de Montagut

Eres una nena preciosa
Entremaliada, jugatona i bonica.
¿Recordo? Que poc a poquet t'anaves fent grandeta.
Però... Jugaves, saltaves, reies, rèiem i també ploraves i ploràvem.

Llei de vida, sens jo donar-me compte...
Tu t'anaves fent i fent mes gran, mentre jo envellia.
¡Karina! T'enrecordes... Quant amb el micròfon...
Sempre cantaves, junts fèiem un duet cantàvem els Pastorets.

Mentre a la casa vella de Premià els dos junts...
Miràvem el mar em ses onades inparables...
Pels enormes i vells finestrals d'aquell enyorat balcó.
I des d'on, per la festa Major els dos guitavem aquells bells castells de focs.

Desprès et vares anar fent mes gran eres ja tota formosa.
Cada setmana amb les amigues i/o amics a la discoteca.
Recordes... Moltes vegades jo a Arenys t'acompanyava.
Per la matinada et recollia a l'estació.

Junts em vàrem passar de tots colors, mes allò...
Allò ja es passat: Avui ets ja una formosa noia.
Ben casada, mare d'un nin preciós, tant com ho fou...
S'amara, Com han passat els anys filla, la meva Karina.

El papa es va fent gran, al igual que t'amara...
¡Ella! Et te al seu costat, jo... Et tinc llunyana...
Mont goig seria veuros a tots tres molts i molts anys...
Feliços, però amb això es Déu el qui mana.

Si em cridau, no et veuré mes filla estimada:
Ni el meu nin, el net estimat i bonic com s'amara.
Jo de tu filla meva en voldria veurà molts de fills i nets.
Però noto que per moments ma vida se m'escapa.

Heras una nena preciosa i encara ho ets ara.
No saps pas com ni quant t'ha estimat ton para...
Encara t'estimo, ets per a mi la nena mes preuada.
Quant en els meus braços aquella vegada t'agafa.

Ja mai mes et vaig deixar anar, avui et te el teu estimat.
El Xavier, però... Ell t'estima com marit.
Jo t'estimo encara molt, com a pare, son dues estimacions.
Diferents: Vares ser la nineta de mos ulls, i encara ho ets ara.

Autor: Ferran de Montagut, Ferran Mujal i Naspleda, el teu para, escrita en el meu estudi del "MAS EL SOL SOLET" el del "PATI VERD" Comarca de "L'ALTA-GARROTXA" Pirineus de (Girona) Catalunya. Avui dia 13 de Setembre de 2003.
Notes: Aquest poema es dedicat exclusivament a la meva filla Karina, que porta el nom de son àvia, la meva mare, es dedicat a ella amb tot aquell amor d'un para i amb aquella enyorança d'haverta vist créixer d'haverta estimat i d'estimar-te encara a pesar de la distància i de les poques vegades que preguntes pel para. Filla Karina, jo t'estimo amb aquell fervor de pare.

Qualsevol semblança amb altre poema o escrit no es possible ja que aquest sols ha sortit de la meva ment, i dels meus enyorats records. Ton para Ferran

Comentaris

  • karina[Ofensiu]
    donablanca | 05-04-2005 | Valoració: 10

    espero que des de que vas escriure el poema fins ara hagis pogut estar més a prop d'ella.
    més sensibilitat no és pot descriure.

l´Autor

Foto de perfil de Ferran de Montagut

Ferran de Montagut

742 Relats

282 Comentaris

887268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Home ben conservat, nascut en una diguem família de la posguerra de la clase mitja, jo vaig cursar el meus primers estudis en el col·legi de LA SALLE, de la població de Premià de Mar (BCN) fill de poetes i concertistes de piano, mai he publicat res, quant dic que no he publicat res vull dir que mai he fet cap llibre, potser no he tingut l'ocasió o no l'he buscat, escric des de l'edat de quinze anys, ja se que faig milers de faltes ortogràfiques, però en el meu temps ningú ens ensenyava a escriure be nostre llengua. Hi avui en dia ja no en tinc cap gana d'aprendre be a escriure, ja hi han correctors en les Editorials per aqueixos casos, amb tal de que os agradi la meva manera d'escriure vull dir el poema novel·la ho el relat, ja em dono per satisfet. Havia publicat poemes i relats i receptes de cuina tant mateix novel·les per a capítols, en un diari d'Argentina en la ciutat de Chascomús en el diari es diu EL IMPARCIAL, i avui encara en tinc, també a la ciutat de Jalpán a Mèxic hi en el diari cultural "SIERRA GORDA" que sols surt els diumenges o festius. Aqui a Catalunya faig critiques en elgun diari de tant en tant. No crec que sia dolent dir que pinto des de l'edat de vuit anys, havent guanyat amb la pintura alguns premis, aquí soc des de fa molt i molt anys fotograf artistic del que tant de la pintura com de les fotos faig exposicions sovint, m'agrada fer treballs manuals, m'encanta cuinar, fer una bona cuina, escric receptes de cuina amb fotografies, es llástima que en aquesta web no les posin dons seria una gran cosa de mes a mes, un apartat de de cuina amb fotos. He guanyat varis premis de receptes de cuina en la web de http:www.joescric.com/ i en alguna emisora de radio local em reciten els meus poemes hi en algunas m'escenifiquen elguns del meus contes. Des de molt jove que em vaig dedicar a l'hosteleria, soc nat un 12 de Gener del 1940; Capricorni per mes dades i m'agrada tot el que faig, en l'actualitat soc divorciat tinc dos nois i una nena casada feliçment, d'ella tinc dos nets nen i nena el meu primer net es diu Nil i sols te tres anys que complirà el 1 d'Octubre 2005, la nena es diu Paula es molt maca com la seva mare la meva estimada filla, es una preciositat, jo des de ja fa uns anys visc en solitari en aquesta preciosa vall dels Pirineus de (Girona) en una casa a quatre vents de nom el "MAS EL SOL SOLET" En ella ens reunim per Nadal el 26 , tots cada any des de en fa molts anys el dia de Sant Esteva per a dinar en família. Aquesta foto que mostro soc jo, d'arrera hi ha una nevada tal com ha de ser, pel lloc que visc. Be dons ara ja sabeu quelcom mes de mi! Una cordial salutació a tots i totes els que em llegiu,
del Ferran de Montagut que es el meu spdònim, ja que en realitat de la vida el meu nom i llinatjes es Ferran Mujal i Naspleda, obstant... (Ferran de Montagut diu que la seva frase inventada per ell es la següent... TAN EN LA CARRETERA COM EN LA VIDA PER MES QUE CORRIS MAI ARRIVES A SER EL PRIMER!)