jugant amb les paraules... quan art i poesia es complementen

Un relat de: Marc Freixas

del torb que se'm provoca al remoure's l'estómac
en surt un cèrcol de l'infant que juga dins meu,
i comença el repicar de la crepitació continuada
regirant-me el somriure que contamina tot el meu entorn

i mirant-me a l'espill
he espifiat la imatge de l'espigó precís que imaginava la ment,
i mirant de refer aquesta imatge de la ment,
he volgut anar més enllà
intentant estudiar una ictiologia que s'amaga sota de l'aigua...

sota de l'aigua que es vol beure la meva set

i ara veig
que del torb que se'm provoca al remoure's l'estómac,
i a part del cèrcol de l'infant que encara juga dins meu,
ara veig, dic
que sota de l'aigua que es vol beure la meva set
hi ha un ictosaure emprenyedor que em vol fer acabar la paciència


si tingués pecúnia,
creieu-me lectors que ja en donaria,
però de fet no me'n sobra gens ni mica

amb prou feines
podria donar una fulla perenne de l'arbre,
o fins i tot
demanar a l'ocell un poc de penna

potser amb una mica d'orgull
podria lluitar per arribar a l'ancó,
i ancorar la meva barca tan plena de somnis i il·lusions per conquerir

i si l'ocell fós un ibis,
i prop seu hi hagués un menhir,
de segur que seuria amb ells
per entendre a voltes
que l'art i la poesia
són part d'un mateix joc visual i ben imaginatiu

Comentaris

  • uf quin vocabulari...[Ofensiu]
    lilium | 24-03-2006 | Valoració: 9

    Saps Marc, he tingut que agafar el diccionari per mirar algunes paraules que no sabia pas el seu significat, aquest poema és feixuc comparat amb els altres que fas. De totes maneres, sempre m'agrada llegir-los!!

    Un petó, SALUT company!!

    LILIUM

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.