jugant amb les paraules... quan art i poesia es complementen

del torb que se'm provoca al remoure's l'estómac
en surt un cèrcol de l'infant que juga dins meu,
i comença el repicar de la crepitació continuada
regirant-me el somriure que contamina tot el meu entorn

i mirant-me a l'espill
he espifiat la imatge de l'espigó precís que imaginava la ment,
i mirant de refer aquesta imatge de la ment,
he volgut anar més enllà
intentant estudiar una ictiologia que s'amaga sota de l'aigua...

sota de l'aigua que es vol beure la meva set

i ara veig
que del torb que se'm provoca al remoure's l'estómac,
i a part del cèrcol de l'infant que encara juga dins meu,
ara veig, dic
que sota de l'aigua que es vol beure la meva set
hi ha un ictosaure emprenyedor que em vol fer acabar la paciència


si tingués pecúnia,
creieu-me lectors que ja en donaria,
però de fet no me'n sobra gens ni mica

amb prou feines
podria donar una fulla perenne de l'arbre,
o fins i tot
demanar a l'ocell un poc de penna

potser amb una mica d'orgull
podria lluitar per arribar a l'ancó,
i ancorar la meva barca tan plena de somnis i il·lusions per conquerir

i si l'ocell fós un ibis,
i prop seu hi hagués un menhir,
de segur que seuria amb ells
per entendre a voltes
que l'art i la poesia
són part d'un mateix joc visual i ben imaginatiu