Josoc

Hola! Em presento, pels relataires sóc: Josoc. Sabent això no us estranyarà que m'hagi sentit interpel·lada pel títol d'un repte que demana: Sóc o no sóc?
Perquè, a veure jo estic ben segura que sóc. No crec que ningú en pugui dubtar, en tinc proves. Ara, si la pregunta fos: Què o qui sóc o Què o qui no sóc, ja em resultaria més difícil de contestar.
A veure, provem-ho. Sóc... dona, filla, mare, àvia...i moltes altres coses d'aquest estil. Però per exemple, sóc escriptora perquè escric i m'agrada fer-ho? Sóc cuinera perquè cuino cada dia, encara que no m'agradi gaire?
I si entrem en el terreny de les diguem-ne qualitats, puc afirmar que sóc, posem per cas, generosa?sóc sàvia? sóc tonta? Com es mesura tot això? Sí que m'atreviria a afirmar que sóc puntual, ningú que em conegui en dubtaria, però no sé que tingui cap altra qualitat tan segura.
D'altra banda, què no sóc? No soc home, ni lladre, ni assassina, ni.... ui! aquí la llista podria ser interminable. Perquè tampoc sóc un geni, ni una santa, ni tantes altres coses bones. Ni metge ni arquitecte.... ni infermera, ni paleta ni manobre... potser m'atreviria a dir que no sóc gens apàtica. Mira! Ja he trobat una quasi seguretat en aquest terreny, per poder empatar amb les qualitats.
O sigui que a la pregunteta, així formulada, no li trobo resposta. Deu ser què estic poc versada en ontologia. En aquest aspecte he notat un enderroc de la meva precisió quàntica. Uf! Em sembla que ja no sé el que em dic. Però just ara, a punt d'acabar, m'adono que aquest és l'etern dilema del SER O NO SER. Què hi deia Shakespeare? No me´n recordo. Total per no resoldre res, me anat enredant fins a fer-me venir mal de cap. I a vosaltres?