Joana

Mentre em prenia un cafè de 5 € al local nou ultra esnob del barri va entrar una dona, amb roba d'atleta sense envejar res a afrodita, es va demanar un cafè per emportar i una galeta per 10 €, tot dur la mascareta ho tenia clar que aquella dona havia de ser la indicada.
Dia rere dia teníem una cita al local esnob, però ella no ho sabia i jo no tenia el valor de dirigir la paraula aquella deessa.
Un dia la vaig seguir fins a una plaça on per desgràcia meva s'ajuntava amb un grup de nois joves, guapos d'un club i sortien a córrer, no se'n parli més, directe a la botiga d'esports del barri i em vaig equipar al complet fins que la targeta de crèdit va quedar tremolant, en sortir de la botiga vaig anar tot decidit al club esportiu i en 10 minuts ja era soci.
L'endemà tot va transcórrer com s'esperava, em vaig iniciar al club i mentre corríem per la muntanya es va treure la mascareta, quina joia, és preciosa, és la indicada!
Estava tan feliç que volia trucar al meu fill per compartir aquest moment, però vaig recordar que ell encara està destrossat, ple d'odi pel divorci d'una dona que jo tan sols coneixia per fotografia i que el va deixar arruïnat, sense ganes de viure, no podia precipitar-me fins que no fos segur.
Van passar els dies i de mica en mica la vaig anar coneixent, que es feia dir jackie, que és divorciada, que és rica, que no té fills, que aquella cara perfecta era gràcies a la fortuna del seu exmarit.
Un dia com un altre corrents per la muntanya ens quedarem sols a la cua del grup i mentre creuàvem per un penya-segat li vaig preguntar com es deia de veritat, la resposta va ser perfecta, Joana!
Ara ja era un 100% segur que era ella, no podia esperar més, em vaig omplir de valor i aprofitant que estàvem sols o vaig fer!
El següent que recordo són els crits dels companys en veure la joana al fons del barranc i jo fent veure que trucava al 061, però a l'altre costat del telèfon tenia el meu fill per dir-li que es buidés de l'odi, la seva ex ja era morta.