Joana (Parents i altres delictes televisats I)

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

(Sona de fons la sintonia d'un programa informatiu de ràdio)
Veu en off: Avui el president ha inagurat la nova presó de dones de la Ciutat de l'Est. Aquesta presó, situada fora dels límits de la ciutat, és el resultat de les noves inversions en el camp penitenciari. Els experts asseguren que es una de les més segures i complexes de l'estat. Disposa de noves cel.les equipades d'un modern sistema d'alarma i seguretat...
(Apareixen un càmara i una periodista. Travessen la presó tot rondinant)
Càmara: (lamentant-se) Per què jo que vaig ser un dels millors de la meva promoció haig de fer aquest coi de feina! Qui ho hauria dit que acabaria filmant aquests reportatges!
Periodista: (molesta) Calla i treballa!
Càmara: Per què sempre em toca a mi?
Periodista: Hauries d'estar content de treballar al meu costat!
Hauries d'estar content de treballar amb una professional prestigiosa com jo!
Càmara: Prestigi? Els teus programes no són gaire prestigiosos.
Periodista:(amb menyspreu) No els entens.
Càmara: Són pura deixalla!
Periodista: Calla d'una vegada!
Càmara: Sempre igual!
Periodista: Si estàs cansat...li dius al director que et canviï de programa. I ara, anem per feina.
Càmara: Preparada? Un, dos, tres i gravant!
(S'encen un focus i apareix una noia asseguda en un banc.El càmara comença a filmar i la periodista comença a parlar)
Periodista: Benvinguts a una nova edició de 'Línea setecientos' d'Antena 4. Avui ens hem desplaçat cap a la nova presó de dones de la Ciutat de l'Est. Tot seguit coneixerem un cas molt particular. El cas de la Joana Pruneda Avilés. (S'apropa a la noia)
Joana: No vull moltes preguntes.
Periodista: Bon dia senyoreta Pruneda!
Càmara: Senyoreta? Si sembla una qualsevol!
Periodista: Calla i filma! (a la noia) Oi que vostè és la filla gran de la coneguda artista desaperaguda Núria Pruneda?
Joana: Exacte.
Periodista: Volem que ens expliqui el seu cas.
Joana: És molt llarg.
Periodista: Tenim tot el temps del món...vostè és l'estrella del programa 128.
Joana: Facin les quatre preguntes de rigor i marxin.
Càmara: (a la periodista) Ho veus? Ja et vaig dir que no surtiria bé i que et donaria carabassa.
Periodista: No em facis pujar la mosca el nas! (a la noia) Li donc la paraula que serem ràpids i que no incidirem en els detalls més morbosos.
Càmara: (riure sarcàstic) Ha, ha, ha!
Periodista: Prou! Calla i fes la teva feina!
Joana: No tinc tot el dia. M'avisaran per anar a dinar.
Periodista: Avui coneixerem el cas de Joana Pruneda Avilés, filla de Núria Pruneda. Tan mare com filla tenen un passat una mica fosc. Volem descobrir algún aspecte més de la seva història. Algún aspecte que ens ajudi a entendre la seva situació actual.
Joana: Menys rotllo, si us plau.
Periodista: Quins records en tens de la teva infantesa?
Joana: No gaire bons.
Periodista: Però el teu pare era un banquer, oi?
Joana: Sí, és cert, tenia una bona feina. Tenia un origen benestant. Al principi vivíem bé.
Periodista: I de la teva mare, quin record en tens?
Joana: Uf! Difícil! És una història difícil.
Periodista: Per què no ens l'expliques?
Càmara: Vinga! No et passis! Has dit que no incidiries en el passat.
Periodista: (al càmara) Tu calla! La teva mare no es deia Pruneda,oi?

Joana: No, és cert. En realitat es deia Avilés i provenia d'una família humil. La seva formació artística prové dels teatres de barri, dels llocs més humils.
Periodista: I com es varen conèixer amb el teu pare?
Joana: El meu pare, de jove, rondava molt aquests cafè-teatres de barri. Una nit, després d'un passi la va conèixer, es varen enamorar i el meu pare, fascinat per ella, va voler promocionar-la i convertir-se en el seu manàger.
Periodista: I per això es va canviar de cognom?
Joana: Exacte. Volia abandonar el seu passat trist i humil, representat pel cognom Avilés i volia triomfar amb la seva nova vida, amb el cognom Pruneda.
Periodista: I les coses no li varen anar del tot malament, oi?
Joana: Al contrari, es va fer famosa, va guanyar més diners que mai i va guanyar prestigi i varen viure feliços.
Periodista: I després?
Joana: Vaig néixer jo.
Periodista: I això que té de dolent?
Joana: Va ser l'inici del seu fracàs.
Càmara: Sí, home! Un embaràs?
Joana: I després en va venir un altre, i un altre i un altre...
Periodista: En total sis, oi?
Joana: Exacte. Sis. Tenia cinc germans.
Periodista: Tenia?
Joana: Després de tants embarasos ma mare havia empitjorat molt. Ningú la contractava. S'havia engreixat molt i ja no cantava tan bé com abans.
Periodista: I què va passar?
Joana: Va començar l'infern.
Periodista: Per què?
Joana: El meu pare bevia. La meva mare era un fracàs. Havien d'alimentar sis boques. Els pares del meu pare, els meus avis el pressionaven molt. Vivia un infern i ens va deixar.

(La periodista i el càmara queden molt tallats. Després d'un silenci tens, la periodista intenta continuar)
Periodista: I és cert que la seva mare els va deixar?
Joana:(trista) Sí. És cert.
Periodista: I per què ho va fer?
Joana: Patia molt. No tenia calers. Vivíem malament. S'estimava molt mon pare. No suportava la idea de viure sense ell i va decidir anar-lo a buscar.
Periodista: A on?
Joana: No ho sé.
Periodista: I vostè? I els seus germans?
Joana: Em sembla que estic xerrant massa.
Periodista: Continuï...
Càmara: No veus que la noia no vol!
Periodista: Continuï si us plau...
Joana: La meva mare ens estimava però també estimava el meu pare i davant tal dilema va optar per marxar.
Periodista: I qui es va fer càrrec de vostès?
Joana: Els meus avis. Els pares del meu pare. Els pares de la meva mare ja eren morts.
Periodista: I que va passar?
Joana: Estaven dolguts. Sempre ho havien estat! Que el seu únic i estimat fill es casés amb una qualsevol els va fer molt de mal. Per ells havia deshonrat la seva família. Estaven avergonyits del seu fill i més ho van estar quan el seu únic fill va fugir i va deixar sis criatures per cuidar. Volien salvar els errors del seu fill i es van fer càrrec de la custòdia.
Periodista: Però va passar alguna cosa més, oi?
Joana: Va aparèixer una germana de ma mare, la tia Lola. Ella també volia la custòdia.
Periodista: I al final qui es va fer càrrec de vostès?
Joana: El jutge va dictaminar que tan la meva tia com els meus avis tots tenien raons de pes per cuidar-nos i ens varen separar.

Càmara: Què?
Periodista: Com?
Joana: Com si fossim mercaderies es varen repartir la canalla. Els meus avis es varen fer càrrec de mi i dos germans més i la tia es va fer càrrec dels altres tres. Teoricament, de tant en tant ens reuníem tots i passàvem caps de setmana junts però més endavant les trobades foren més espaiades i cada cop més distants fins arribar a perdre el contacte.
Periodista: No es varen morir els teus avis?
Joana: Sí, es varen morir i una germana de mon pare es va fer càrrec de nosaltres. Bàsicament es va fer càrrec d'en Santi, d'en Santiago que era molt petit.
Periodista: I tu? I el teu germà?
Joana: Vàrem ingressar a dues escoles privades. Estàvem internats. A l'internat vaig fer cant i música i dansa...Volia ser com ma mare! Volia ser una artista! Sóc un fracàs.
(Joana sembla com si recordés una cosa que va passar fa molt de temps. La seva mirada es torna trista i cansada. Es fa un llarg silenci)
Càmara: (a la periodista) Em sembla que la noia està cansada.
Val més que la deixem estar. Marxem! Ja tornarem un altre dia.
Tot plegat és patètic! Pitjor un 'culebrón'!
Periodista: No n'hi pensar-ho! El fil de la història està en el moment més interesant!
Joana: Val més que ho deixem. No sé perquè els hi explico tantes coses.
Periodista: No! I ara! No ho podem tallar! No podem deixar el reportatge a la meitat!
Joana: Quan el meu germà Enric i jo vàrem tornar de l'internat va succeir una cosa molt bèstia.
Periodista: Què? Què?
Joana: La meva tia, l'Enric, en Santiago i jo teníem l'esperança que tard o d'hora podríem refer el contacte amb la tia Lola. Llavors la varen detenir. L'acusaven de traficar roba de segona mà, joies, electrodomèstics...què sé jo!
Càmara: Ja veus! Però si això ho fa molta gent!
Periodista: Calla!


Joana: El pitjor del cas és que la tia Lola va anar a la presó i els altres tres germans meus varen anar a parar a Protecció de Menors.
Periodista: I la tia del teu pare no va poder fer res per aconseguir la custòdia? No tenia molts diners?
Joana: Entre advocats i no advocats la fortuna familiar havia fet figa. Estava arruïnada. Volia la custòdia dels altres tres germans i no va poder conseguir res. Tants disgustos li varen provocar un infart i va morir.
Càmara: Un altre!
Joana: Sí, un altre mort. Sense avis, ni pares, amb una tia a la presó, amb tres germans lluny de mi i tota sola i tota sola vaig fer-me càrrec del meu germà petit.
Periodista: I l'Enric?
Joana: L'Enric? L'Enric vés a saber on para!
Amb els pocs diners que ens quedàvem va posar-se a estudiar. Va estudiar Empresarials i després va marxar als Estats Units per estudiar un màster de no sé què...el molt bandarra no es privava de res. No era conscient de la situació que vivíem. Em va deixar sola amb en Santi. Volia oblidar el passat com tots i després d'Estats Units no va tornar amb mi. M'enviava unes rídicules cartes dient que tot li anava molt bé i que era feliç treballant a una gran multinacional...Fa poc em vaig assabentar que treballa aprop d'aquí. Vés a saber si és veritat. Em sento sola i no puc fer res. L'Enric? Vés a saber on para!
(I dit això apaguen els focus. El càmara segueix filmant)
Periodista: Has dit que tenies una germana, oi?
Joana: Sí, exacte.
Periodista: I què en saps?
Joana: No ho sé. La Maria Lluïsa era molt bona nena i treballadora. Estic segura que mai li ha faltat feina i segurament deu anar tirant.



Periodista: I dels altres germans?
Joana: Eren molt entremeliats. Els pocs cops que ens veiem en Pau es passava la vida fent el pallaso i en Xavier no parava de fer gamberrades.
Periodista: I té alguna idea del que deuen f
er?
Càmara: Vinga, dona, para...no ho veus que està ben desconcertada? Ni que fos una endevina!
Joana: No sé pas que deuen fer...ja m'agradaria tenir la certesa que tots estan bé i que no tenen cap problema.
Periodista: Té alguna idea d'on deuen ser?
Joana: Vés a saber on paren!
Càmara: Marxem?
Periodista: Marxem.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

77743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!