Jo vaig apendre a estimar a les persones

Un relat de: Noia Targarina
Jo vaig apendre a estimar a les persones,
em sentia que ningú m’ estimava,
vaig conèixer moltes persones,
que em van ensenyar a estimar,
tinc gent al meu voltant que m’ estima molt,
però n’ hi ha que no semblan que m’ estimen,
en la vida aprens a conèixer a tothom,
i la veritat que he conegut molta gent,
i no tothom sent l’ amor de la mateixa manera,
amb les mateixes circumstàncies,
la vida és amor,
la vida és senzillesa,
que bonic és el sentiment de l’amor,
quan algú et demostra el seu amor,
jo he conegut l’ amor de veritat,
l’ amor de persona a persona,
i m’ he sentit especial,
plena de molta energia,
le sentit plenament dins el meu cor,
sempre el recordaré ,
ja que com ell no hi haurà ningú,
avui en dia hi ha falta d’amor amb les persones,
no se sent l’ amor en l’ aire ,
tots voldriem sentir amor no amb paraules,
sino amb sentiments !
Que bonic és aquest sentir amor , amor de veritat!

Així és la vida !

Comentaris

  • De tothom se'n apren[Ofensiu]
    Poesia catalana | 01-10-2024 | Valoració: 10

    Lletres ben jugades i emocions també. M'ha arribat aquest exercici d'amor literari.