Jo, el rei Leandre

Això de ser rei és collonut. De fet, no podria haver triat una feina millor (bé, tampoc és que l'hagués triat jo, perquè ja me la vaig trobar quan vaig néixer, je je). I tampoc és l'ambició de tenir poder (no em dedicava a conquerir altres territoris, per estrany que us pugui semblar, atès que ja en tenia prou amb el meu país petit...), però és clar, no ens enganyem, el fet de tenir poder et permet fer el que et roti, i això és fantàstic. Què vol dir fer el que et roti? Doncs que no has de demanar permís a ningú, perquè jo sóc el rei, el rei de Catalunya, el rei dels catalans. I això significa poder decidir com vols que sigui el teu país, si d'aquesta o d'aquella altra manera, que et portin a tot arreu en carruatge, menjar el que vulguis i que t'ho cuinin els altres, a dissenyar tu mateix els castells a la teva manera i la seva ubicació, etc. Ah! I també a poder-te tirar a tantes femelles com et vingui de gust (i mai més ben dit), sense donar explicacions, quan vulguis, i sense témer que algú se n'assabenti perquè, és sabut per tothom, com les fa pagar el rei de Catalunya als bocamolls (igual que als botiflers, però aquest és un altre tema...).
A veure, anem a pams: Jo estava casat amb una fleuma. Una dona que no és que fos mala persona, no, però tenia coses que no m'agradaven: Li mancava empenta, feia les coses maldestrament, i sobretot li mancaven les qualitats que ha de tenir una bona sobirana (no cal dir que el fet de casar-se amb mi es convertia en la futura reina de Catalunya). I tot això sense esmentar la meva trista vida sexual amb ella, de la qual ara us en faré cinc cèntims.
No, clar que no estava enamorat quan em vaig casar. "Enamorat? Quin mot tan estrany és aquest", pensava jo aleshores... No el coneixia pas. Gens, d'enamorat gens. Ni tan sols m'atreia com a dona. I al marge del fet que no m'atragués la meva dona (o sigui, la reina), no m'ho feia passar gens bé al llit, era més aviat freda, i per això m'havia de desfogar amb les serventes, i què carai, fot més morbo, com podeu comprendre. A més, no diuen que en la varietat hi ha el gust? Però ja us explicaré més endavant totes les meves vicissituds sexuals (les viscudes amb altres dones, és clar), tingueu paciència. A més, us garanteixo que són ben interessants i que us faran gaudir (però no tant com les vaig gaudir jo, je je). Però primer us explicaré el que us he comentat: la trista vida sexual amb la meva dona, la reina.
Jo sabia que havia de tenir un successor, però, ostres, no amb aquella... No era pas el fet que em fes angúnia o no cardar amb ella, la qüestió n'era una altra: Jo volia que els meus fills, els successors al tron de Catalunya, fossin els fills d'una dona de qui jo n'estigués enamorat, d'algú a qui jo estimés; a mi el sexe m'encantava, i d'acord que desitjava tirar-me a totes les dones del regne (cosa que acabaria fent), però també tenia els meus sentiments, i volia estimar i ésser estimat (una cosa no treu l'altre). El que volia era tenir una dona al meu costat i sentir bategar el meu cor en només veure-la, i passar-m'ho bé amb ella (en tots els sentits, no sigueu mal pensats), però aquest no era el cas (amb la reina), ni de bon tros. Ateses les circumstàncies, havia d'acceptar la meva dissort. Bé, ja vindrien temps millors, suposava jo, tard o d'hora... L'esperança no l'havia de perdre.
Sí, volia tenir fills per amor, amb una dona que estimés; una cosa era cardar amb qualsevol femella, però una altra de molt diferent engendrar un fill i que aquest fill sigui el futur rei de tots els catalans. I n'era molt conscient que havia de tenir fills, i més d'un, perquè imagina't que, en aquest cas, se't mor l'únic que tens; què faria Catalunya sense rei? Ai, quina desgràcia, només de pensar-ho ja em poso malalt.
I a més a més, la dona amb qui em van fer casar era avorridota, no em feia riure, ni estava per mi quan la necessitava, ni feia les tasques de reina com calia, ni res de res. I com us he dit, era freda al llit, per tant no m'ho passava gaire bé a l'hora de fer-ho, i em sentia un xic malament, i fins i tot incòmode, amb lo que m'agradava a mi el sexe! La meva dona es limitava a oferir-me el seu parrús davant meu amb les cames ben obertes, o es posava de quatre potes amb el cul al meu abast, i jo només havia de ficar-la i treure-la, ficar-la i treure-la, i així anar fent, fins al final. No hi havia res més, no li sortia d'ella fer res més, amb les coses que es poden fer al llit! Depriment... I no volia ni podia obligar-la a fer res més; era la reina, i això jo ho tenia sagrat. A la reina no.
Tanmateix, en qüestions de monarquia ja se sap que no hi val l'amor, has d'estar casat amb qui sigui, vull dir sempre i quan aquest algú tingui la sang blava, amb una princesa o reina d'un altre país; i sobretot has de tenir fills sense perdre temps, perquè nosaltres, els reis, no som immortals; i per això els meus pares em van fer casar tant si estava enamorat com si no, tant si volia com si no. I jo, que estava educat per a ser rei des que mamava el pit de la mare, en comprenia molt bé els motius; i vaig accedir, però no sense recança.
En definitiva, que havia de viure i tenir fills amb una dona que no estimava; i em va tocar la princesa de Sardenya, com em podria haver tocat una altra. I ens vam casar. Jo tenia aquella edat en què comences a trempar a tothora, i clar, només tenia la meva dona, la futura reina, per a fer-m'ho baixar, desfogar-me i, a més, com us he dit, havia de tenir descendència per pebrots. De manera que havíem de cardar tant com fos possible.
Al cap d'un temps ja ho vaig començar a fer amb altres dones del castell, però com us he dit abans, ja us ho explicaré més endavant.
La nit de noces, la meva dona, estava tota arraulida al llit, i li vaig dir:
-T'hauries de treure la roba.
-La roba?
-Sí, la roba, no voldràs que te la fiqui amb la roba posada!
Ai mare, ja veia que hauria de tenir paciència amb aquesta dona! Malgrat el que li vaig dir va fer com si sentís ploure perquè no em va fer cas. I vaig prendre la iniciativa: Em vaig ficar al llit. Jo que sí que m'hi vaig apropar pel darrere, anant-hi de costat, i com vaig poder li vaig aixecar la bata de dormir, i en tocar entre les natges la seva vagina peluda i un xic molla se'm va trempar encara més del que ja la tenia. M'hi vaig arrapar més, tot agafant-li el pit esquerre. Jo era molt jove i inexpert, no n'havia tocat mai cap, de pit, era el primer que tocava, i aquell primer contacte amb una mamella em va agradar, i fins i tot em va fer estremir una mica, i llavors el meu instint de mascle va fer que el meu semaler anés directe cap al seu forat sense més contemplacions... Oh, quin gust vaig sentir quan hi vaig ficar el membre a dins! Vaig sentir un calfred. En aquell moment vaig saber que ho faria tot sovint...(en general, no només amb ella, com ja deveu intuir). Vaig començar a ficar-la i a treure-la constantment, quin plaer tan gran! (malgrat que aquella dona no m'atragués gaire).
Ella, tot i ser freda pel que fa al sexe, no era de pedra i per això la sentia que gemegava més que no pas jo. Més tard, amb la experiència que aniria adquirint al llarg de la meva vida, copsaria que les dones gemegaven més que els homes.
Després d'una estona ja m'estava a punt de córrer...
-Que ve! Que ve!
-Qui ve? -va dir ella. Temps després aquell acudit em faria riure en recordar-lo.
-Que em corro! Ohhhh! Sííííí... Mmm...
Vaig buidar tot el que duia dins del seu cony, que va quedar ben ple de la meva escorreguda.
-Qui deies que venia? No veig a ningú.
-Calla, coi, i dorm, que estàs més mona -li vaig dir, fastiguejat, però descansat. Em vaig girar cap a l'altre banda del llit, i em vaig adormir poc després, infeliç.

Els meus pares varen morir en poc temps de diferència poc després de casar-me, i llavors la meva dona i jo, com era el normal i l'esperat i per les lleis de la monarquia, ens vam convertir en reis. I jo em vaig haver d'espavilar; bé, tampoc no gaire perquè ja hi havia hagut temps i de sobres per instruir-me en "l'ofici" de ser rei, per quan ells faltessin. I ja vaig començar tot seguit a fer les funcions com a tal, havent fet els actes de successió previs. El meus pares van morir més joves del que era habitual en aquella època.
La primera visita oficial com a rei va ser a la república d'Euskadi; ja eren ben rars aquests bascos, jo no podia comprendre com un país podia funcionar tan bé sense rei, sense monarquia, no m'entrava al cap. Tanmateix, tenien una estructura governamental ben sòlida i organitzada, i en certa manera semblava que visquessin millor que nosaltres, els catalans. I molt patriotes, això també ho tenien. L'autoestima nacional és el que jo més apreciava de la gent (per si no ho us havia dit, no suporto la botifleria), així és que des d'aleshores els vaig admirar molt més encara: si no t'estimes la teva terra, el teu país, què estimaràs si no?
La meva visita no va passar desapercebuda per ningú, i em van rebre amb molta cordialitat; bona gent, aquests bascos, rarets, però bona gent.
Havent arribat a Catalunya, i al meu castell, i satisfet per la meva visita a Euskadi, vaig tornar a la feina; perquè sí, un rei té una feinada de por! Catalunya era un país petit, però prou gran com perquè hi hagués un reguitzell de problemes i de feina per fer.
No va passar gaire temps des que em vaig casar, de fet molts pocs mesos, que vaig començar a fixar-me en les altres dones del castell, a desitjar-les, a voler fer cosetes amb elles. No em volia limitar a la meva dona, evidentment, que, recordeu, no era la dona que havia triat ni desitjat, i ni m'atreia. Em començava a fixar en les femelles del meu regne, i en les serventes, sobretot; bé, gairebé totes les dones ho eren; perquè, com ja ho diu el mot: et "servien". També hi havia les jardineres, les cuineres, etc. Jo tenia el poder sobre tothom, jo era el rei!

Una de les serventes més properes i fidels que des de sempre havia estat servint a la família reial, o sigui, a la meva família i a mi, c
om a hereu de la corona i ara com a rei, era l'Adelaida, una dona madura, que pel cap baix devia tenir uns quaranta anys i escaig (mai no sabia quants en tenia), però això sí, em doblava l'edat, d'això n'estic segur, però aquesta no era una qüestió que m'importés gaire... A més, pensava que així tindria més experiència (sexual, ja m'enteneu); o sigui que ja faria el fet, qualsevol edat era bona per la cosa que m'interessava: vint, trenta, quaranta, cinquanta... què importa? Un forat és un forat...
Un bon dia anava caminant per un passadís del castell quan vaig veure l'Adelaida que venia en direcció contrària. Primer li vaig comentar que calia que revissés unes quantes torxes, ja que se n'havien de canviar algunes. Després vaig aprofitar l'avinentesa i li vaig comentar:
-Sempre m'heu servit amb lleialtat, a mi i al meu pare.
-Sí senyor.
-Ara és hora que m'ho continueu fent i demostrant.
-És clar, senyor, faré el que vós em digueu, ho sabeu prou bé.
-Ara et diré què has de fer. Vine.
Estàvem arran de la porta del rebost i li vaig dir d'entrar allà mateix, perquè era el lloc més proper. Vam entrar, i li vaig comentar que no fes res, només romandre quieta i deixar-se fer. Havent dit això vaig posar les mans damunt dels seus pits, però duia tanta roba (malgrat que érem a la tardor, als castells, ja se sap, hi fot fred) que li vaig dir que es treies alguna peça de roba perquè així li podria magrejar els pits, que m'ho facilités.
-Senyor, us conec des que éreu un vailet, i ara...
-Per això mateix...
Amb tot, va abaixar-se l'escot del vestit i va deixar a l'aire unes mamelles grosses com melons. En veure aquelles dues sines primer les vaig voler contemplar un instant, només un instant, perquè de seguida les vaig acariciar, i prémer, i llavors ja no vaig poder més i m'hi vaig amorrar com un afamat, tot succionant els mugrons, volent-les engolir, mentre ella em tocava el cap i em deia "són vostres" (un cop ja refeta de la seva inicial sorpresa en copsar com de sobte jo jugava amb les seves metes sense previ avís). Les llepava, recorria la llengua per la seva aurèola, i pels mugrons rosadets. I les palpava altre cop, quin tacte tan flonjo que tenien..., i notava com la titola se m'aixecava, com se m'enduria per moments. Eren els segons pits que tocava, i eren més grossos que els de la meva dona! Pensava que no me'ls acabaria mai. Quin mamellam, verge santa! Anava d'allò més calent, i tenia ganes de fer més coses, d'experimentar-ne més, cosetes que em venien al cap, com ara la següent:
-Agenolla't -li vaig manar-, i treu-me la roba.
Ella ho va fer; me la va treure, i en veure aquella cosa tan grossa i llarga em va mirar amb cara de vici. Jo vaig pensar "una serventa calenta", a veure si hauré tingut més sort amb aquesta... Potser aquesta m'ho farà passar més bé que la reina...
-Toca-me-la -vaig dir.
La serventa me la va agafar amb una mà tancant-la ben bé pel voltant del membre.
-Uix, com la té, Majestat, està dura com una pedra.
Era cert, me la notava duríssima. Em va començar a fer una palla, i jo vaig deixar anar un quasi imperceptible esbufec. Ostres, si en sabia de fer anar la mà...
-Sí, sí, ho fas molt bé.... -deia jo.
Amb la tranca ben agafada feia anar la mà amunt i avall amb una energia que em pensava que ejacularia en dos segons. Més tard li vaig ordenar:
-Ara fes-me el mateix però amb la boca.
No s'ho va pensar dos cops, semblava que ho esperés. Va començar a llepar-lo una mica, només una mica. Després més.
-És un honor per a mi tastar el trabuc del rei de Catalunya.
Pel que vaig veure ho va entendre a la perfecció, atès que se'l va ficar tot seguit a dins la boca, i va prémer els llavis i la llengua al seu voltant. No us puc descriure pas quin plaer vaig sentir! Tenia la boca calenta. Va començar a fer anar el cap endavant i endarrere amb els llavis ben premuts a la meva tranca, xuclant amb èmfasi. Copsava el recorregut dels seus llavis amunt i avall pel meu sexe, observant com la verga s'amagava dins la seva boca i apareixia i desapareixia, mentre succionava de valent, com si se la volgués empassar. Quina mamada m'estava fotent! Jo cada vegada sentia més pessigolletes al membre. Estava entrant en el món adult i del sexe, i m'encantava!
Allò de ser rei era massa, podia fer el que volia! I vaig pensar alçant el cap al sostre: "Visca la monarquia!" però només ho vaig pensar... Vaig acotar el cap i vaig continuar guaitant com ella me la mamava. Les galtes se li enfonsaven en succionar-me-la. Sentir físicament com t'ho fan és una passada, però veure-ho era morbós i encara més excitant, i augmentava el plaer.
-T'agrada menjar-me-la? -li vaig preguntar.
-Que si m'agrada? És deliciosa, Majestat.
-Doncs continua, que vas bé.
Jo l'ajudava agafant-li el cap i acompanyant-la en els seus moviments d'endavant i endarrere. Sentia els sons bucals, xof xof, i això m'excitava moltíssim. En aquella escena s'ajuntaven tots els sentits, la oïda, la vista, el tacte... i jo n'era el protagonista.
El fet de fer tot allò amb aquella dona que em doblava l'edat em posava a mil. Perquè una cosa és el gust que et puguin fer sentir tocant-te, cardant, etc; però l'altre és la situació, amb qui, com, i on t'ho estiguin fent.
Una estona més tard jo ja estava a punt.
-Estic a punt de escórrer-me! Te la vull tirar pel damunt, acaba-m'ho amb la mà, sents?
Se la va treure, va assentir, i va continuar xuclant-me-la.
Poc després ja em venia. I pressentia que acabaria dins la seva boca si no hi seria a temps...
-Que em corro! Treu-la!
Se la va treure de la boca per acabar amb la mà com jo li havia dit, i em va masturbar a un pam de la seva cara.
-Als pits! -li vaig dir. Ella es va enretirar una mica i va fer abaixar la titola a les seves tetes, que com he dit eren grosses. Em vaig escórrer damunt dels pits i de retruc a la cara pel sacseig de la seva mà en fer-m'ho i per la velocitat en què va sortir la escorreguda. Del meu membre en van rajar un munt de dolls de llet que sortien disparats cap a ella. Quina porqueria, però excitant. A més, la molt marrana va treure la llengua a l'últim moment: volia tastar la lleteta del seu rei, suposo que era per allò de l'honor que m'havia comentat abans...
Finalment vaig exhalar aire, alleujat, i esgotat (això d'escórrer-se, facis com ho facis, sempre et deixa fet pols). La serventa passà la punta de la seva llengua per la meitat superior del meu membre, atès que regalimaven unes últimes restes d'esperma; m'ho volia deixar ben net. Una gran serventa, sí senyor! Al capdavall tampoc costa tant servir a un rei...
I llavors de cop vaig pensar que havia trigat massa a començar a fer-ho amb altres dones.
Un cop vam haver acabat, aprofitant que érem allà, li vaig manar que fes uns canvis al rebost, canviar unes coses d'uns prestatges a uns altres, etc.
Més tard vaig tornar al rebost, i recordant la recent mamada i escorreguda que m'havia proporcionat aquella serventa madura, me la vaig voler tirar. No volia perdre temps i vaig anar de cara al gra: Vaig fer-la recolzar amb les seves mans a l'escala de pedra (l'únic lloc per on es podia entrar al rebost), i posant-li una mà a l'esquena la vaig fer ajupir cap endavant, i li vaig aixecar el vestit. Tenia un cul grosset, però tant me feia. Per començar vaig tocar-li l'entrecuix i vaig notar que el tenia molt calent. La vaig masturbar i no van passar gaires segons que ja se'm va quedar la mà ben xopa. Em vaig ajupir i el vaig mirar: quin figot tan gran i pelut que tenia! Em vaig treure la verga i me la vaig agafar amb la mà per a dirigir-la cap aquella figa que ja brillava per la quantitat de fluxes que desprenia. Em vaig dir que no trigaria a tastar-los. Abans d'entrar-li, però, vaig fer moure la punteta del meu membre pels llavis vaginals, per fora, fregant-los amunt i avall. I tot seguit, ara sí, la vaig penetrar sense més preàmbuls. Un cop ben endins dins del seu sexe ja no em vaig aturar en cap moment, i amb delit la ficava i la treia, entrava i sortia d'aquella cova fosca i humida. Quin gust! Cagundena, em follaria a totes les femelles del castell!
-Tota a dins! -va començar a dir ella-. Sóc vostra, Majestat! Entri-me-la tota! Síííí! La meva figa és vostra!
-És clar que és meva -vaig dir jo amb convicció.
(Tota aquesta conversa, imagineu-vos-la, entremig de gemecs i esbufecs per part dels dos).
-Oh, Majestat, sííííí, m'encanta, folleu-me, penetreu-me!
-Sí, t'agrada, oi? Vas molt calenta... Estàs més xopa que l'estany de Sant Maurici!
-Oh, sí, Majestat, sisplau, més, més, ohhhh, per Catalunya! Mmmm -jo allò no ho vaig poder resistir, se'm va escapar el riure, em va fer molta gràcia. Es veu que el fet que se la tirés el rei dels catalans li trastocava les neurones.
Mentre li ficava i li treia el membre li agafava els pits (pel darrere), que grossos que eren! Tot i així, no m'hi conformava, els volia agafar i tocar directament com abans, sense l'impediment de la roba, per això li vaig arrencar el vestit tirant-lo cap avall amb força, i vaig aconseguir alliberar-los. Els vaig tornar a tenir només per mi. Els premia i els deixava de prémer com qui amassa el pa, i li pessigava lleugerament els mugrons. Tot això sense deixar de cardar ni un moment, amb la tranca ben endins de la seva figa, i entrant-la amb força, mentre que pels costats regalimava fluxe.
-Majestat, sou una bèstia sexual! Quina meravella! -cridava i gemegava la serventa-. No pareu de follar-me! M'encanta! Em moriré de gust! Aaaahhh, sííí, méssss...
-Oh, sí, sí -jo no deia tantes coses com ella, ella no parava de dir-ne.
-Quin gust, senyor, escorreu-se dins la meva figa, sisplau, tota la escorreguda d'abans ara la vull dins meu! Vull llet! Vull la vostra llet!
-No t'impacientis, la tindràs tota per a tu, no en tinguis cap dubte.
Ella cada vegada cridava més i més de plaer, gairebé xisclava, tot fent-me saber que arribava a l'orgasme:
-Que em corro, Majestat, que em corro! Arghhh! Aaaahhhh!
-Em sembla que jo també em correré -vaig dir-, ja! Ja! Ar
a!
-Ens correrem alhora, Majestat, això és massa!
Finalment, mentre ella arribava als últims moments del seu orgasme, jo vaig deixar anar tota la llet dins de la seva figa inundant-la tota, tota es va omplir amb la meva escorreguda. I vès per on, amb aquell gest tan senzill ens quedàvem contents tots dos. Havent acabat em vaig quedar exhaust. Llavors la vaig enretirar, i em vaig posar bé la roba. I me'n vaig anar.
Era la segona dona amb qui cardava i no en seria pas l'última. La pregunta que em feia en aquell moment era: quina seria la propera "afortunada" que em tiraria?
Tanmateix, la propera no seria una altra que ella mateixa un altre cop, si més no de moment... És que aquella dona em fotia un morbo! Ja hi hauria ocasió d'estar amb altres dones, quedaven més dies que llonganisses.
L'endemà la vaig portar a una cambra que estava desocupada, i en la qual hi havia uns tres o quatre llits. Li vaig ordenar que es despullés. Havent-ho fet, la vaig mirar un moment. Un triangle fosc ben definit quedava a la intempèrie. Llavors vaig dir-li que seiés al llit, s'obrís de cames i m'ensenyés el parrús. Em va obeir, evidentment. Va seure cap al mig del llit amb els peus tocant l'ampit del llit i enlairant lleument els genolls flexionant-los tot obrint-se les cames, i aleshores ho vaig veure: Mare de déu! Quin figot! Ara el veia més bé, amb més claror que el dia anterior. M'hi vaig apropar com un felí i em vaig agenollar just a un pam. Vaig voler tastar aquella vagina, no sabia per on començar... Era gran i peluda, semblaven els boscos del Montseny. I demanava ésser menjada a crits. Vaig tastar-la i vaig començar a moure la llengua de baix a dalt i de dalt a baix, llepant-ne bé els llavis superiors, inferiors, i tots els raconets, no en deixaria cap sense explorar. No va passar gaire estona que allò ja era una cascada de fluxes, i els meus morros es van quedar ben xops. Sentia la serventa com gemegava i esbufegava; i jo em sentia satisfet de fer-la gaudir d'aquella manera: m'havia servit des que era menut, i ara que era rei seguia fidel a mi, i jo sóc així, agraït de mena. Finalment la vaig fer arribar a l'orgasme. Però la dona anava tan calenta que no en tenia prou i em va dir que me la follés, desitjava tenir la meva espasa reial dintre de la seva beina, altra volta. I jo, que era tot un cavaller, a més de rei, i no volia fer-li cap lleig, així li ho vaig fer.
No feia ni vint-i-quatre hores que ja ho trobava a faltar, tirar-me aquella madura. Vaig fer punteria amb la tranca que ja mirava al cel de tan trempada que la tenia, i la vaig encarar cap aquella vagina que ja m'esperava del dia anterior. I jo vinga, entrant i sortint d'aquell forat humit i fosc sense parar. Anava tan calent...
Aquesta vegada no em vaig escórrer dins del seu parrús, sinó que vaig preferir fer-ho a fora i deixar-li ben blanquet la part exterior del seu cony. Vaig fer marxa enrere i vaig ejacular damunt seu, i la serventa va veure nevar sobre el seu sexe pelut. La lleterada es va escampar per tot aquell bosc frondós en forma de triangle, i un dels esquitxos (o flocs de neu, si agafem la metàfora d'abans) va anar a parar al seu melic, fent diana, i allò em va recordar a un toll d'aigua d'aquells que queden als camins quan ha plogut força.
I jo en volia més. De dones, vull dir. Però temia que si me'n tirava a gaires, tard o d'hora s'acabaria sabent pel castell i per la contrada. No volia que l'altre gent del castell ho sabés, no volia de cap manera que se sabés que el rei cardava amb altres dones que no fossin la reina. Però jo no ho podia evitar, desitjava sexe. I fer-ho com amb més dones millor. N'hi havia un reguitzell al castell esperant-me! Com ara les serventes, les cuineres, les carnisseres, un bon ventall per triar... Cap no podia negar-s'hi, jo era el rei. A més, ¿quin honor hi havia més gran que deixar-se cardar pel rei de Catalunya? De vegades exagero una mica, tampoc cardava cada dia, però quan estava d'humor i en tenia ganes, llavors sí que...

La següent que cauria als meus peus reials seria una noia molt jove que havia entrat al castell feia poc, i, com la majoria de les dones del meu castell, hi treballava de serventa. Tenia uns disset o divuit anys, no ho recordo bé. En aquells temps, a l'edat mitjana, les dones eren molt més "madures" que ara, però així i tot, era joveneta. De seguida vaig manar que fos una de les serventes més properes a mi. Que bé que m'ho passaria... No feia ni una setmana que la noia em servia que li vaig ordenar que em banyés. La pobra no sabia com ho havia de fer; imagineu la situació: jo, allà despullat, i ella que m'havia de tocar per tot arreu per netejar-me; sí, sí, per tot arreu, i jo ja frissava perquè m'ho fes. Així és que li vaig dir que no es preocupés que jo li'n ensenyaria. Vam anar a la cambra de bany.
-Omple la banyera amb aigua calenta, i quan ho tinguis, m'ho vens a dir. Pensa a deixar-hi una garrafa d'aigua tèbia al costat per si cal, d'acord?
-Sí, Majestat -que mona.... Era un bombonet, i seria tota per a mi, jeje.
Més tard, ja érem tots dos davant de la banyera, de la qual en sortia fum.
-Ara m'has d'ajudar a despullar-me.
Es va posar un xic nerviosa però ho va començar a fer sense dir res. És que això de ser rei, ja us ho he dit, era fantàstic, tothom feia el que deies sense dir res, sense posar-hi cap objecció. Em va començar a treure la roba. Quan van aparèixer els calçotets jo ja anava molt trempat; no ho podia evitar, això d'estar amb una femella... Ella ho copsà, evidentment, i s'hi va fixar, era un bony considerable, semblava una tenda de campanya, vaja... Per a treure els calçotets va trigar una mica més (jo volia que me'ls treiés ella), però també ho va fer. La part de sobre la va separar amb delicadesa de la cintura i els va anar abaixant. Carai, a la intempèrie va emergir una titola tan erecte i ferma que la va fer torbar; atès que la tenia dura i grossa, i val a dir que la noieta no n'havia vist mai cap d'igual (de fet, no n'havia vist mai cap), i així li ho vaig comentar.
-La titola d'un rei és semblant a qualsevol altre, n'hi ha de més grosses i de més petites.
-Més grosses? -va dir ella, sorpresa.
-Sí, però t'agradaran igual. Amb una d'aquestes pots gaudir-ne molt.
-Ostres, que bé...
-Vinga, ajuda'm a ficar-me a la banyera.
La jove serventa em va ajudar a ficar-me dins de l'aigua, i dissimuladament anava mirant el meu membre, que estava ben erecte.
-T'ha impressionat la meva tranca, oi? Te la mires... -deia jo, ja dins de la banyera.
-Perdoni'm, Majestat, jo no....
-Però si no passa res, és normal. I ara tindràs ocasió de tocar-la i tot.
No va dir res. Quan ja estava dins la banyera, submergit fins al pit, la noia em va començar a ensabonar. Va començar a fregar-me el cap, el coll, i així fins arribar a baix, al meu sexe.
Li va fer vergonya tocar-me'l per a netejar-lo, però era la seva feina. Me'l començà a tocar, tot netejant-lo com abans m'havia netejat els braços, les cames, etc. Ho havia de fer de manera natural, però no podia dissimular el seu nerviosisme, i a més, s'havia de tenir en compte que era molt jove, i que no havia tocat mai a cap home.
Ella me la tocava, i jo anava tan trempat que semblava que m'anés a explotar la tranca.
-Nena, no puc més , m'hauries d'ajudar -li vaig comentar.
-A fer què, Majestat senyor? Què vol que faci?
-Necessito buidar.
-Buidar la banyera?
-Ai, aquesta jovenalla, que no sap res...! No, necessito que m'ho facis. Això que em feies, de tocar-me la verga amb la mà, vull que m'ho facis més estona, molta més estona.
-Com vós volgueu, Majestat. Però no entenc què voleu dir amb buidar.
-Ja veuràs, dona'm la mà, que t'ho ensenyo.
Ella em va donar la mà i jo la vaig abaixar fins al meu fal.lus. Vaig fer que me l'agafés.
-Agafa-la així, envolta-la amb la mà, com si premessis el puny.
-Així, majestat? -vaig mirar-ho, i vaig assentir.
-Sí, molt bé, prem-la i baixa la mà i torna-la a pujar, sense parar, abaixant-me la pell.
-Però... no li farà mal, això?
-No, maca, no.
Ella es va enrojolar en sentir que el seu rei li deia maca.
Va començar a pelar-me-la. Buf, quin gust que vaig sentir quan aquella mà jove em va començar a masturbar!
Mentrestant, aprofitant l'avinentesa, jo li ficava una mà sota les faldilles i li acariciava el cul per damunt les calces, i allò encara em va excitar més... El tenia petit, el culet, com m'agraden a mi. Clar, ella era força prima, però pel que es veia pel bony de la roba tenia força pit (tot i això, ja se sap, la roba pot enganyar). També els tocaria, serien meus, tota ella seria meva, i ara ja ho començava a ser...
-Ho fas molt bé, no paris, així, així...
La noia va somriure, això que el rei la felicités...
-Li agrada? -em va preguntar.
-Oi tant, quines mans que tens, són un tresor; però vés més ràpid -vaig manar-. Oh, sí, sí. Així vas bé.
Durant una estona em va continuar masturbant, la mà amunt i avall, amunt i avall. I m'arribava la olor del seu cos tendre, i l'ensumava.
-Quan m'escorri no t'aturis, eh? És important.
Em va mirar, escoltant, i va assentir, i es posà sèria en sentir el que jo li deia, que allò era important. Hi va posar esment, concentrant-se encara més en el que estava fent.
Tot acariciant-li el cul, li ficava una mà entre les dues natges i burxava una mica aquella zona, amb la idea d'arribar a la figueta, però no hi seria a temps, ja no aguantava més...
-Uix, que estic a punt d'escórrer-me. Continua així.
Uns segons més tard:
-Que em corro, que em corro, no paris! Arghhhhh! Mmmm!
La noia, en veure com sortia tota aquella lleterada del meu fal.lus, va obrir els ulls com unes taronges.
-Ostres...
-Sí, sí, no paris de sacsejar-la, ja et diré prou.
Vaig sospirar alleujat, desfogat, i vaig descansar uns segons. Després em va continuar banyant.
-Bé, ja estem per avui, ara buida la banyera.
-Majestat -em va dir.
-Digues.
-Això no ho havia fet mai. M'ha de perdonar.
-Però si ho has fet molt bé! No pateixis. Mira, ho has fet tan bé que ho rep
etirem algun dia.
-De debò? Que bé...
-Va, ves, i digues a la cuina que avui em ve molt de gust menjar crema catalana, però que no m'hi posin canyella, que no la suporto. Però abans que facin les perdius que han caçat avui. Bé, això em sembla que ja ho saben...
I se'n va anar tota contenta per haver complagut al seu rei.
A la tarda vaig fer-la cridar a la meva cambra (la meva dona no hi era). Vaig seure en una butaca de vímet, i vaig fer-la posar davant meu, dempeus, de cara a mi. Tenia ganes de fer de tot amb aquella noia, tan dolça i jove. Vaig fer el que havia desitjat fer-li d'ençà que l'havia vist per primer cop.
-A veure si t'agrada això...
Vaig ficar-li una mà sota el vestit i vaig acariciar-li les cuixes; l'interior de la cuixa dreta, per ser més concrets, tenia unes cames suaus, una pell deliciosa, jove; ella no deia res, es deixava fer (evidentment, qui li feia això era el seu rei, i estava sotmesa a mi). Vaig continuar pujant la mà fins a tocar-li les calces, a la zona de l'entrecuix, i la vaig acariciar una bona estona per allà, remenant bé aquella figueta jove i tendre. Primer es va mostrar sorpresa en rebre aquella visita inesperada, però després es deixà anar, tancant els ulls de plaer.
M'agradava mirar-la mentre jo la tocava i ella en gaudia (a mi m'agradava sentir plaer quan em feien coses, però també m'agradava donar-ne, de gust, i ara li donava a ella). La guaitava, no era pas lletja, però tampoc era cap preciositat. Ara bé, fotia morbo fer-s'ho amb ella, no en sabria dir el perquè; per la innocència? Per la joventut? O per ambdues coses alhora. Sí, més aviat això.
Tenia la intenció de ficar-li els dits dins del cony però no podia per la roba, m'era difícil, era un impediment, per tant només hi havia una solució: tenir-la nua. A més que ja feia estona que ho desitjava, desitjava veure aquell cos femení i jove. La vaig voler despullar jo mateix, i ho vaig fer amb molta parsimònia.
Un cop la part de dalt nua, ja la podia contemplar. Ella restava davant meu, tan jove, tan tendre, tan inexperta, tan innocent... Tenia uns pits força macos, la veritat. Ben drets, ben formats, i suaus. No eren gaire grossos, però també m'atreien força, i l'avantatge que tenien era que quan me'ls menjava m'hi cabien sencerets a dins la boca. Els seus mugrons estaven erectes quan els engolia.
Llavors vaig fer-li caure el vestit fins al terra, i finalment la vaig deixar a pèl. I parlant de pèl, el tenia força pelut, m'agradava, i la meva mà entremaliada hi va anar sense rumiar-s'ho gens. Llavors li vaig dir a la noia que separés una mica les cames per a facilitar-me la feina. Amb el palmell de la mà vaig començar a remenar-li la figa, i es va estremir, més encara que abans, perquè ara ho feia sense que cap peça de roba ho impedís, jo movia la mà sense gaire rapidesa, però amb decisió. La seva vagina ja estava ben molla, gotejava gairebé.
Li vaig dir que es girés. Vaig poder guaitar el seu culet, era ben bufó. El vaig acariciar, ara una natga, ara l'altre..., i també la vaig acariciar per sota del cul fins arribar al seu cony. La vaig fer ajupir i la vaig començar a masturbar ficant-li els dits dins del parrús, n'hi vaig ficar dos, i la masturbava ficant-los i traient-los molt ràpid i també en cercles sempre sense treure'ls del forat. Aquella vulva ja rajava a preu fet, semblava una cascada d'aquelles que havia vist a la muntanyes del Cadí! M'agradava tant la situació que quasi em marejava. La innocència d'aquella noia me la posava ben dura.
Jo em vaig aixecar del silló de vímet, i li vaig dir que hi seiés ella i s'obrís de cames. La posició, ja ho veieu, era molt similar a la que havíem fet amb la madura, però ara jo en gaudia molt més, perquè d'acord que amb una que et dobla l'edat fot morbo, però amb una que és jove sempre és millor, tot i que ella i jo tampoc ens portàvem gaires anys, però la preferia respecte l'altre, més tendre. Vaig agenollar-me i vaig mirar-li el parrús, era ben bonic, aquest era diferent que el de la serventa madura; i vaig arribar a la conclusió que tots devien ser iguals i diferents alhora.
El vaig començar a llepar, i de seguida vaig percebre que tenia més bon gust que el de la madura, i això va fer que en gaudís més i que li posés més ganes a l'hora de fer moure la llengua, i perllongés la llepada. Era com una llaminadura. Llepava els llavis vaginals, que ja en regalimaven grans quantitats de fluxe, tant com per formar-s'hi un bassiol allà on caigués. Algun pèl del cony em molestava i l'havia d'enretirar. Me'l vaig menjar a pler, aquell conyet, tot ben llepat i ben repassat per tots els raconets, i m'arribaven un munt de gemecs de la noia; en algun moment em va semblar que tenia un orgasme, però no ho podria assegurar del cert. Després em vaig despullar ràpidament: l'hi volia ficar la titola. Ella s'ho veia a venir, però restava allà, ben oberta de cames esperant-me. M'hi vaig apropar, i lentament l'hi vaig ficar el membre; tenia el parrús molt calent, i mulladíssim. Com m'agradava! Quin bombó, aquella noieta. Primer semblava que li fes una mica de mal en entrar-li (suposo pel fet que era verge), però només va ser un instant, perquè de seguida aquell parrús va acabar "acceptant" la meva verga i llavors ja vaig poder penetrar-la amb tranquilitat i vaig cardar-me-la una bona estona. Que bé que ens ho vam passar, ella gaudia com una boja, i jo no cal dir-ho. En unes quantes entrades i sortides d'aquella cova em vaig escórrer dins seu. Va ser per recordar. No sabria dir pas si vaig sentir més gust amb la jove o amb la madura, si més no diferent.
Jo necessitava una mica d'afecte, i unes dones obrint-se de cames davant teu no te'n donen, d'afecte. Ni la reina (la meva dona), ni cap serventa. Cap no me'n donava. I ho trobava a faltar. Potser sí que era un follador nat, però una cosa no treu l'altra. Cardar a tort i a dret no era rebre afecte, no ens enganyem, era simplement desfogar-se, "buidar".
Ho tenia tot a la vida: poder, un país preciós que jo regnava amb dignitat, amb seny, amb disciplina, amb ordre; tenia propietats (vaja, tot el país): ara bé, malgrat tenir-ho tot, no ho tenia tot, és a dir, no em sentia satisfet, em faltava quelcom, un sentiment: amor. Amor per algú, per una dona. Podia molt ben ser que totes fossin bastant fleumes i pàmfiles, però jo tenia un instint (a banda de l'instint de cardar a totes hores i on fos), i aquest instint era el de voler enamorar-me, un anhel que tenia, i passaven els anys i no m'enamorava. És curiós com trobes a faltar una cosa que no l'has tinguda mai...
Aquell mateix vespre ho vaig tornar a fer amb ella, i una altra vegada a la meva cambra (la reina continuava absent). Aquest cop va ser pel darrere, li vaig apujar les faldilles i l'hi vaig ficar la tranca ben endins. L'hi ficava fins als ous en topar amb el seu cul. A cada penetrada el meu pubis feia topall amb les natges i feia que produïs aquell soroll tan divertit que a mi tan m'agradava; una mena de "flap flap", i de retruc les seves tetes ballaven. El meu ritme augmentava cada vegada més. Fins que vaig acabar. Tot va entrar a dins, cap gota enfora. Va ser un coit rapidet rapidet.
Aquella serventa jove era la meva amant preferida, i arribaria a ser amb la que més cops ho vaig fer. El castell tenia indrets recòndits per a poder fer-ho, però jo no podia, ser el rei tenia aquest desavantatge: no podies moure't gaire perquè se sabia de seguida on eres, de manera que el lloc on més cops ho podia fer era a la meva cambra. I com que ella era la serventa més propera a mi doncs ho tenia fàcil perquè constantment la tenia a la meva cambra.

Un dia vaig pensar en fer-li un favor a l'Adelaida, la serventa madura. Tants anys de fidelitat a la meva família i al país, bé es mereixien una compensació, "un regalet", vaja. Per això vaig pensar en què no seria ella qui banyaria a algú, com sempre havia fet tan bé, sinó que seria a l'inrevés, ara la banyarien a ella. I ho faria la serventa jove.
Jo li feia un "regalet" i de retruc es complia una de les meves fantasies eròtiques, una de les més desitjades (bé, potser era al revés, jo aconseguia realitzar una fantasia eròtica i de retruc li feia un "regalet" a ella).
I ho volia fer bé, de manera que manaria què volia que fessin a cada moment, si tocar-se, o llepar-se, si així o aixà, etc, pas per pas, volia gaudir-ne al màxim d'aquella "escena". I la cosa va anar així:
Primer li vaig dir a la joveneta que despullés a la serventa madura, l'Adelaida. Un cop nua, vaig dir a la jove que li toqués els pits a l'Adelaida. La jove li va tocar els pits, els acaronava i els premia. Llavors els va començar a llepar, fins a xuclar-li els mugrons. La gran li agafava el cap i l'acaronava, tot dient-li que ho feia molt bé. Després d'haver-se menjat els dos pits, vaig ordenar que la gran es fiqués a la banyera, i que la jove la netegés, que la comencés a banyar. La jove, agenollada, va fregar-li el cos, començant per dalt (tot ho feia, com he dit, seguint les meves indicacions), i jo en gaudia d'allò més. Li passava les mans pels braços, pels pits, per la panxa, tot ensabonant-la. Llavors, finalment, li va ficar la mà entre les cames, i va començar a acariciar-li la figa. Aquí la gran es va estremir i a deixar anar alguns gemecs. Li va ficar un dit i la va masturbar, per dins i per fora, això amb la mà dreta mentre amb l'esquerra es dedicava a magrejar-li els pits. Més tard es van posar les dues dempeus, però vaig canviar d'idea i vaig fer seure la madura damunt d'una butaca que hi havia allà mateix i li vaig dir que s'eixarranqués, i vaig dir-li a la joveneta que s'agenollés davant seu. Volia que la joveneta li llepés el cony a la madura. La noia no s'ho va pensar dos cops i començà a llepar la figa de la madura, primer amb por, potser perquè li feia una mica de cosa atès que ja hi havia força fluxe, i també perquè tenia por de no fer-ho bé, por que el seu rei no ho trobés bé. Però de mica en mica se'n va anar sortint, i això jo ho copsava pels gemecs i esb
ufecs de l'Adelaida. I llavors li vaig preguntar a la gran si li agradava i em va dir que sí, que li encantava, que era meravellós. La seva figa emanava grans dolls de fluxe, estava ben xopa, i la boca de la jove s'anava quedant ben empapada, però continuava obeïnt (no tenia una altra opció). Era una novetat per ella fer allò; vaja, tot ho era, de novetat: des de banyar-me a mi, fins a pelar-me-la i tirar-me-la, i ara això, llepar-li a una dona el parrús.
La dona gran gemegava i gemegava de plaer, mentre li arribava el primer orgasme.
I tan bon punt acabà l'últim gemec, em va dir de sobte:
-Jo també li vull llepar!
Carai amb la madureta..., vaig pensar, sí que va calenta.
No hi vaig posar cap impediment, i se'm va acudir que s'ho podrien fer mútuament. L'Adelaida va estirar-se a terra damunt de l'estora i la joveneta es posà de quatre grapes però al revés, posant l'entrecuix a l'alçada de la boca de la madura, la qual li arremangà el vestit des de baix passant-lo per damunt del cul deixant-lo a l'aire, i li enretirà les calces.
La serventa madura s'apropà el cony de la noia tot agafant les natges amb les dues mans, i llavors va començar a llepar-li amb èmfasi, semblava que ho estigués desitjant des de temps immemorials, se'l menjava amb molta gana com quan els pobres venen a demanar menjar a les portes del castell i els hi dónes i comencen a endrapar com si fes setmanes que no mengessin.
No parava de menjar-li els llavis vaginals humits de la jove, un cony que regalimava de fluxe cap avall a la cara de la madura. Jo m'ho mirava des del silló estant, i aquella escena em posava d'allò més calent. Les dues dones se l'anaven llepant, se'l menjaven. Jo no sabia si apuntar-m'hi o aguantar-me fins al final per a veure l'escena tota sencera. I vaig decidir que la volia veure sencera, ho volia veure primer, si de cas després ja m'hi apuntaria. Me la notava molt dura, i me la tocava, no me'n podia estar.

Van estar força estona així, la gran també la masturbava amb una mà. Movia la mà amb una destresa per tot el cony i amb una rapidesa que provocà que al final a la jove li vingués un orgasme cridant de plaer. L'Adelaida respirà alleujada atès que ja estava cansada de tant llepar i d'esmerçar-s'hi.
Es va eixugar els morros mullats de fluxe amb el tros del vestit de la jove que abans havia arremangat, mentre restava amb les dues cames obertes deixant que la jove continués llepant-li la figa encara més estona. Ella, l'Adelaida, no aconseguí cap orgasme, i tot i així la jove deixà de fer-ho. Jo n'estava satisfet. Contemplar aquell espectacle, que morbós... Ben mirat, ens havíem fet un regalet entre tots tres...
Les dues dones es van vestir tot seguit, i li vaig dir a la jove que es quedés, volia que em masturbés, la meva titola estava a punt de reventar i no m'ho volia fer sol, i aprofitaria la seva presència. La madura se n'anà i la jove me la va treure i me la va agafar amb una mà amb fermesa. Em va masturbar amunt i avall, amunt i avall, me la sacsejava, li estava agafant la pràctica, i no vaig trigar gaire a escórre'm, ja que anava molt excitat de feia estona per l'escena que havia presenciat moments abans, i la cosa va sortir disparada. Part de la escorreguda va anar a parar a la seva cara. Li vaig ficar les mans sota la faldilla i li vaig tocar el parrús tot dient-li que la propera vegada em faria una fel.lació com déu mana. Ella no va entendre què volia dir aquell mot, però poc importava...
Tot seguit me'n vaig anar a fer una becaina al meu jaç.

La primera visita a Occitània va ser pocs dies després. Teníem moltes coses en comú entre els dos regnes. La llengua, sobretot, per tanta semblança com hi havia entre elles.
Em van convidar els reis, els quals tenien una única filla, la princesa Albia. I aquí va ser on va començar tot, vull dir que va començar allò que em va canviar la vida, una trobada que feu que la meva vida ja no fos la mateixa, i fins i tot que canviés el meu concepte sobre la vida. Quan la vaig veure per primer cop ja vaig sentir quelcom, una cosa especial. Aquella noia era gairebé perfecte. Quins ulls que tenia... eren d'un color verd de l'herba fresca dels prats. Els seus llavis eren petits, ben fets. I el nas petitó. Els cabells, llargs i brillants, negres com la nit. I les seves galtones suaus com la seda. La seva bellessa et treia l'alè. I quan ja vaig poder parlar amb ella..., quina veu, allò era música, era com sentir cantar els ocells de bon matí. I com deia les coses, els seus pensaments, la seva alegria, la seva energia d'adolescent, eren tantes coses...
Els reis d'Occitània em van rebre a la fortalesa de Carcassona. Jo hi havia arribat a mitja tarda i per això el primer àpat va ser el sopar. El banquet, ple de manduca de tota mena i en grans quantitats, es va celebrar amb actuacions de bufons i malabaristes, i entre acudits i bromes (els occitans, gent molt afable i divertida). Jo seia al costat del rei, al seu costat hi havia la reina, i al costat d'aquesta la princesa, o sigui que per desgràcia meva jo no seia al costat de la princesa, i per això no m'era possible parlar amb ella gaire estona. Tanmateix ja hi hauria ocasió de conèixer-la en un altre moment o ocasió, perquè m'hi havien convidat tres dies. Havia de parlar de moltes coses amb els reis d'Occitània, havíem d'aprendre molt els uns dels altres: pel que feia a la manera de regnar, o pel que feia a les nostres llengües, la catalana i la occitana, etc.
Després de sopar varem seure a la vora de la llar de foc, tots cinc (no us he dit que la meva dona també havia vingut, i la veritat és que em feia més aviat nosa; ja em feia nosa al meu castell, imagina't en aquell, de castell, tenint com tenia a prop meu la noia més bonica que mai havia vist, la princesa d'Occitània). Volia apropar-me a ella però de moment no podia. Havia de tenir paciència, quedaven encara tres dies per endavant. Havia de trobar la manera d'allunyar-me dels reis i de la meva dona, per a poder estar amb la princesa a soles.
L'endemà, per fi, va ser el gran dia en què vaig poder estar amb ella una bona estona, però no pas per mèrits propis, sinó gràcies als seus pares. Ells sabien que una de les coses que jo més aviat havia sabut dominar des que era menut havia estat l'art de cavalcar, hi tenia la mà trencada, i per aquest motiu em van demanar que ensenyés a cavalcar a la princesa. Havia tingut molta sort. De manera que sortiria a cavalcar amb ella, i estaríem junts unes quantes horetes.
El que estava rumiant mentre li ensenyava a montar bé a cavall era com me les empescaria per a cercar una excusa per tornar una altra vegada, però sol, a Occitània, o també per a dur a terme l'altre opció: que vingués ella a Catalunya. I ho aconseguiria, de ben segur. Qualsevol de les dues opcions.

Vam passar tot el matí plegats, cavalcant pels camps, descansant a la riba del riu, guaitant els ocells... Deveu pensar que pàmfil que em vaig tornar. De cop i volta tot semblava meravellós. Allò que abans simplement veies i no senties res en veure-ho, l'entorn, el paisatge, coses que no li havies donat abans cap importància, ara era com si es convertís en una cosa bella. En canvi abans simplement entrava dins del meu camp de visió i prou, sense percebre res davant d'allò. En definitiva, que abans veia les coses i no les admirava com ho feia ara. L'amor que començava a sentir em canviava.
Aquell matí, sense buscar-ho, sense adonar-nos-en, ens vam enamorar.
Que maca era... Res es podia comparar amb ella. Sí, sé què pensareu, que sóc un sentimental, que estava "enconyat", com se'n diu ara. Però ella bé ho valia. Em vaig tornar boig per ella, allà ho copsava mentre cavalcàvem, mentre parlàvem, i mentre ens miràvem en silenci. De vegades féiem això, ens miràvem llargues estones, fit a fit, sense dir-nos res. No calien les paraules. Tanmateix, en aquells moments en què no parlàvem, jo ja trobava a faltar la seva veu, li volia sentir aquella veu tan bonica que tenia, era melosa. I llavors jo encetava alguna conversa expressament, potser interessant-me per aquells paisatges, o sobre els castells dels entorns, o per qualsevol cosa banal, simplement ho feia per a poder tornar a sentir la seva veu.
En algun moment no ens enteníem (recordeu que ella parlava occità i jo català), però ens en sortíem prou bé per la força semblança que hi havia entre les dues llengües. Potser alguns mots no els enteníem, o algunes expressions, i aleshores en ajudàvem amb explicacions: què volia dir tal cosa o tal altra. I tot plegat era distret. I cadascú aprenia la llengua de l'altre, ella la catalana i jo la llengua d'Oc. I començàvem a apreciar ambdues llengües, i les admiràvem com ho féiem amb els nostres països, amb les nostres tradicions, amb els castells, o en contemplar qualsevol espurna de natura i els boscos que configuraven el paisatge de l'indret on érem.
A nosaltres els catalans ens era més propera aquesta llengua, la occitana, que no pas l'aragonesa; i encara més llunyana ens quedava la castellana i la francesa (tot era qüestió de la distància, era curiós: com més lluny era un territori, més diferent era la llengua respecte la nostra).
Jo m'esmerçava en pronunciar bé la paraula en occità que no entenia, i ella se'n reia, entremaliada. Primer reia a cor que vols per la meva manca de destresa en dir el mot en qüestió, però llavors aquella rialla es convertia lentament en un somriure encisador, tendint a seriós, amb aquells llavis tan atractius que en aquell moment hagués donat el que fos per besar-los. I el meu amor per ella s'aniria incrementant encara més com més la veuria, amb el pas del temps. Com més estones passava amb ella, més trets atractius hi veia.

En la segona visita que vaig fer a Occitània, un parell de mesos més tard, ens vam trobar al castell de Foix. No recordo què hi havien d'anar a fer els reis d'Occitània, el cas és que em van citar en aquesta vila, i el simple fet de pensar que veuria la princesa ja se'm feia molt més amè el camí cap allà, hi anava conten
t, amb ànims (i tot això malgrat anar-hi amb la meva dona).
De camí cap a Foix vaig passar molt a prop de Montsegur, des de lluny albirava el castell, era majestuós, damunt d'aquella muntanya tan rodona. Els Càtars tenien creences estranyes i pensaments molt rars, però feien uns castells preciosos en indrets imponents i inaccessibles.
Amb els reis d'Occitània hi havia molt bona sintonia, ens enteníem la mar de bé, i per això els vaig convidar al meu país, però per certs motius no van poder venir fins a ben entrat l'estiu. Abans, però, que ells vinguessin a Catalunya, jo hi aniria una tercera vegada, a Occitània, i aquest cop hi aniria sol! Ja frissava perquè arribessin aquells dies! Veuria la princesa! Princesa Albia. Un nom occità ben bonic, tan bonic com la seva carona.
L'estada a Foix en aquesta segona visita va durar ben poc, tot just un parell de dies, bé caldria tenir paciència per a un nou retrobament amb la princesa, que seria ben aviat, a l'esmentada tercera visita a Occitània.
De retorn al meu castell, després de la nostra trobada a Foix, vaig pujar a la torre de l'homenatge, era cap a l'hora de dinar. Més tard, a mitja tarda, vaig voler fer un tomb pel meu castell. Com molts d'altres d'arreu de Catalunya, aquell castell l'havia fet aixecar jo, i ara el veia buit, o més aviat trist, fins i tot el país sencer m'ho semblava, de trist, sense la princesa Albia, la dona que desitjava, de qui n'estava enamorat. Sí, ja ho sé, exagero quan parlo d'ella, però quan se sent una cosa tan forta...
I amb un parell de trobades amb ella ja havien estat més que suficients per a notar la seva absència.
No tenia ganes ni de cardar, per estrany que us sembli. Tot el meu cap era per ella. Déu n'hi do, allò no ho havia sentit mai. Em notava rar. I tot el que sentia es concretava en un nom: Albia. Com podia ser que un enamorament tan fort em fes perdre les ganes de cardar? Jo, que sempre estava a punt! Si més no, era curiós.
Era la dona que volia. La dona que volia estimar dia i nit. No en volia cap altre. S'havia acabat això de follar amb totes les femelles del reialme. Que fort, dit per mi, oi? Ni jo mateix m'ho creia. Només volia fer-ho amb ella. Recórrer tot el seu cos, amb les mans, amb la boca, omplir-la de petons, tastar la seva pell... Que només fos meva, i jo només d'ella. No tenir-la a prop em produïa un malestar.
Vagarejava pel pati d'armes tot veient homes entrenant-se amb espases, i pensava en ella; recorria passadissos iluminats per les antorxes, i pensava en ella; veia la quitxalla jugant a bitlles o empaitant gats, i pensava en ella. Estava un xic moix i la gent que em veia passar ho notava; i tal cosa no m'agradava gens que es notés, perquè jo era el rei.

I com estava previst, vaig anar una tercera vegada a Occitània. I aquest cop la princesa Albia i jo vam fer l'amor per primer cop.
Ens vam besar. Era el primer petó. Inoblidable. De principi va ser un petó dolçet, i després més apasssionat; tant, que ella em ficà la llengua dins de la meva boca, i allò em va sorprendre, però em va agradar. Devia ser un costum occità... I jo, que respecto els costums dels pobles, hi vaig col.laborar fent el mateix. Així doncs, les nostres llengües es barallaven amistosament. I una cosa portà a l'altra: vam començar a despullar-nos. I jo copsava una tremolor en el meu interior molt intensa. El que sentia per aquella dona era massa...
Un cop nua davant meu, vaig mirar-li els pits. Eren turgents, ben fets, ben posats, gairebé perfectes. Rodonets rodonets. Els vaig acaronar, eren suaus com la seda. I vaig començar a recórrer tot el seu contorn amb les gemes dels dits, com si hi escrivís el seu nom. I els premia i els deixava de prémer; que tous que eren... I els vaig besar. Els hi feia petonets suaus. I llavors ja els vaig començar a llepar amb ganes. Li xuclava els mugrons, que ja els tenia ben erectes, i jo m'hi delectava. Després li vaig acariciar tot el cos amb tendresa i alhora amb passió. Només de poder-la abraçar així, tots dos nus, jo ja tremolava de felicitat. I em venien calfreds per tot arreu quan la meva pell tocava la seva. Aquella dona em feia perdre el nord...
La vaig tocar per tot arreu, suaument, i vaig anar baixant pel seu cos amb les mans i la cara... I llavors amb el nas em vaig refregar entre els pèls del seu pubis, amb els ulls tancats. Li vaig besar la vagina, i vaig començar a llepar-la amb delit. Mentre ho feia sentia la olor del seu sexe, i em va semblar el millor dels perfums. La meva llengua viatjava amunt i avall, i el més curiós és que tot allò ho feia amb amor, sentint el que no havia sentit mai abans. Li feia l'amor amb la llengua, i amb les mans... Mentre li llepava el parrús ella m'acariciava dolçament l'esquena, les espatlles, el coll... Jo nedava amb la llengua entre aquell mar de fluxes, deixant-me mullar sota la cascada dels seus líquids vaginals.
Despullat vaig seure al llit amb les cames estirades, recolzant l'esquena a la fusta del capçal del llit. Ella s'atansà a mi, alçà una cama i la passà per damunt meu obrint-se de cames, i va anar baixant el cos tot acoblant els dos sexes, agafant-me la verga i introduint-se-la dins del seu sexe que estava ben moll, i un cop va tenir tot el meu membre dins seu vam sospirar tots dos alhora del gust que vam sentir en aquell primer contacte carnal, i llavors ella ja va començar a cavalcar sobre meu, primer a poc a poc, i després més rapidet, cardant amb desig, i vaig copsar amb satisfacció que li havien anat molt bé les meves classes d'equitació (salvant les distàncies). Jo gaudia d'allò més veient i sentint com ella es movia amb energia damunt meu fent-me l'amor, i li agafava les natges acompanyant-la en els seus moviments, endavant i endarrere, endarrere i endavant... Mentre fèiem l'amor ens abraçàvem ben fort, els dos cossos s'arrambaven amb força, ben amarats de suor, i ens deixàvem anar l'un en l'altre en el coit amorós. I així, ben aferrats, ella m'abraçava per les espatlles amb passió, i m'agafava pel coll, i me'l besava, em posseïa, i jo em deixava, m'entregava plenament. Romandre amb ella tan arrapat i nus em feia viure moments de felicitat plena, que només amb ella he viscut. I volia que allò durés per sempre més. Tanmateix no podia ser, evidentment: ser rei et dóna molt de poder, però no prou com per a poder aturar el temps quan ho desitges fervorosament.
I així, ben abraçats i les galtes tocant-se, em xiuxiuejava paraules dolces a cau d'orella, percebia el seu alè, i ara i adés gemegava de plaer, i sentia els seus forts gemecs arran de l'orella que gairebé em feia mal. Els seus cabells llargs i llisos em cobrien la cara i les espatlles, flocs dels seus cabells davallaven per la meva esquena.
A mi sempre m'havia agradat molt cardar (suposo com a tothom), però llavors de sobte vaig descobrir allò: que fer-ho amb amor era molt millor. Fer-ho amb una dona que estimes era un plaer diferent. Màgia.
Volia perllongar l'acte sexual, perllongar aquella cavalcamenta, però no vaig poder més i ho vaig deixar anar tot, i per primer cop a la meva vida em vaig escórrrer de l'amor que sentia. Ella hi arribà poc després, després de refregar-se el parrús pel meu pubis una bona estona.
Havia acabat de fer l'amor amb una dona com no ho havia fet mai abans amb ningú. I així va ser: "vaig fer l'amor", i no pas "cardar" o "follar" com amb les altres. És un matís important. Res de semblant amb tot lo altre. Com he dit, és molt diferent fer-ho amb amor.
Em sentia feliç. Ser rei de la teva pàtria et fa sentir feliç, però la felicitat que sentia en aquells moments era immensa.
Després de sopar, allà al meu castell, vaig pujar al pas de ronda. Si la temperatura ho permetia, ho acostumava a fer algunes nits. M'agradava de fer-ho en aquelles hores del capvespre; em venia de gust després de sopar, amb la frescor de la nit (érem a mitjans de juny), i la intenció de fer això era romandre en silenci, un silenci que jo cercava per a poder pensar, potser en ella... Recordar el que havia viscut amb ella. Volia recordar cada instant, i que s'impregnés a la meva ment per sempre.
Quan vaig ser al pas de ronda, vaig seure entre dos merlets. Em vaig posar a contemplar el cel negre estrellat. Tot era pau, silenci, i als meus pensaments la princesa Albia. Recordava cada moment viscut amb ella en les nostres trobades; les converses, les mirades, els somriures, i quan féiem l'amor amb aquella passió que només tenen els que de debò estan enamorats. No sabia quan la tornaria a veure... M'imaginava que totes les estrelles que veia allà dalt eren ella, les volia agafar com ho faria amb ella. Alçava la mà cap al cel i em fixava en una estrella i la volia agafar, i també aquella, o aquella altra..., tot imaginant-me això: que cada estrella era ella. Mirava enlaire al cel negre, i tot guaitant aquells estels que em feien pensar en ella, que qualsevol podien ser ella, se'm va acudir afegir un estel a la nostra bandera per a deixar-hi alguna cosa relacionada amb ella, de relacionat amb la princesa Albia, i l'estel l'ubicaria damunt les quatre barres, i la faria anomenar "l'estelada". Seria la nova bandera de Catalunya. Potser era una falta de respecte cap al meu avantpassat Guifré el Pilós, que com sabeu va ser qui creà la bandera de Catalunya. Tot i això, també pensava que si ell veiés que això era fet per un acte d'amor, no ho trobaria pas tan malament. De manera que els meus remordiments respecte a en Guifré s'esvaïren. Ell havia estat l'artífex del naixement de Catalunya, i jo no en canviaria pas ni un pam del seu territori, de territori català, però la qüestió de la bandera era diferent. A partir d'aleshores, la bandera catalana, la meva bandera, seria aquesta: les quatre barres amb l'estel, "l'estelada", la bandera de la llibertat... i de l'amor.

FI