Cercador
Jardí de Pau
Un relat de: alell- Compartir:
Pare, mare, no se a quin jardí esteu, he seguit tots els que soliua passejar. Com un miratge, m'apareix la vostra imatge, tu, pare, has deixat anar una paraula tendre, tu, mare, m'has mira't amb dolçor. Junts heu creat al voltant de l'arbre de les branques seques un jardí de pau.
Dia rera dia us visito i encara sento les vostres carícies, miro al meu voltant i res és passat, tot és present...
Comentaris
-
ENYORANÇA[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 08-10-2008 | Valoració: 8
D'uns essers molt estimats, que estan presents en el pensament, en anima, però que fisicament no els veiem, han marxat per sempre, però el seu record ens queda gravat al cor, els sentim, els palpem... amb el pensament. Molt bonic, un homenatge a uns pares que van deixar emprempta.