Cercador
Interior a l'aire lliure
Un relat de: barbollaireEndormiscat a la fresca,
el regust del cafè al paladar.
Amb totes les boniors bressolant els instants.
El dring de la cullera a la tassa
trenca l'olor penetrant i tèbia
del pom.
Entreobres els ulls i la veus.
I malgrat el pes d'aquesta tarda xafogosa,
t'imagines la cascada atzabeja desplomant-se
per sobre la seva pell blanca.
I de com resseguir el camí dels seus rinxols:
Ara el coll. Ara l'orella.
Un xic més tard la sina, fent florir el mugró.
Continuar camí,
entretenint-te a la sofraja del braç,
o de la cama.
I escalar des de els panxells,
amb parsimònia,
- com quan us feu veure pel Passeig de Gràcia-
fins el seu pubis.
I ser.
Ambdós.
I no poder reprimir
-terrabastall de la font entre rocalles-
la necessitat d'una abraçada folla,
cridant en un murmuri:
T'estimo.
l´Autor
10 Relats
8 Comentaris
8210 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
De vegades xerro acompanyat de música i acotxat d'imatges a:http://barbollaire.blogspot.com