Intento escriure't.

Escriure. LLegir. Rellegir. Reescriure. No em convenç. Llenço el paper. Paper? Sí, paper. Fa dècades que no s’utiliza. No recordo l’olor d’un llibre, el tacte de les pàgines, com es veu la lletra impresa o el so de fregament entre folis enmig del silenci.
Intento escriure’t aquesta carta vanament. Ja no es regalen llibres per Sant Jordi i les noves tradicions manquen de sentit comú. Actualment tot és un contingut inexpressiu, sense vida, per excepció d’una petita espurna, escriure. Amb mobilitat nul·la calculo com dibuixar un final a totes aquestes circumstàncies que acció rere reacció ens han portat al present.
Intento escriure’t aquesta carta utilitzant conjunt de mots contraposats que donen sentit a les vivències viscudes. Sé que les paraules teclejades en una pantalla no poden transportar-me a indrets insòlits com ho fa una bonica cal·ligrafia escrita amb bolígraf en paper. Per això estic aquí, davant d’un full impol·lut que em permet sentir la nostàlgia envers les anècdotes del passat.
Intento escriure’t aquesta carta per recordar-me que mai és tard per deixar de sobreviure i començar a viure. M'adono que tinc més vertigen del que sentia i que la vida canvia quan entens que no és el resultat sinó la intenció de les teves accions. Es produeix un trasbals quan comprens que si no veiem no creiem, però el món funciona en sentit invers i sinó creiem, no veiem. No val la pena estudiar el passat per tal de pronosticar el futur.
Intento escriure’t aquesta carta desitjant que no s’acabi, però després de cada nit surt el sol. Ja no existeix el correu postal, ara s’utilitzen noves tecnologies com els hologrames, dels quals les seves paraules buides no ressonen en el meu interior. Un escriptor escriu per explicar-se a si mateix el que no es pot explicar i un lector llegeix per sentir-se acompanyat. Tots i que tots els escriptors tenen els seus lectors aquesta carta mai arribarà al seu destinatari. Escriure. Llegir. Rellegir. Reescriure. No em convenç. Llenço el paper.