INTENSAMENT VIUS

Quan t’he vist savia que seria una tarda frenètica.
No hem tarvessat ni el menjador que no he pogut esperar per agafar-te ben fort i no deixar-te ni un sol segon. Et vull tot per mi...
Els meus ulls se m’han desorbitat, no podien quedar fixats; a cada segon guanyaven i perdien bellesa.
Han fet quatre flaixos ràpids per recrear-te...

M’he hagut de llençar i tu m’has près amb força i te m’has fet teva.
Hem jugat al joc que només tu i jo coneixem..
Sí, ha sigut grotesc... entre rialles com animals ens hem besats. Uns petons desbocats...
Mentre inevitablement no he pogut deixar d’olorar-te, t’he estirat els cabells per fer-ho millor, era tant intensa que volia el teu cos dins el meu, per tenir-te sempre.

Tenia el nervi de les ganes de l’abstenció, el pols de deu mil cavalls corrent junts, amb el desig que se’m desfà allà on jo prevec la delícia que em vindrà...

Amb les teves mans m’has untat de pesigolles, i amb el cos m’has anat prenent l’escència mentre deixaves tu la teva en mi, com si fos un ritual de papallones deixant el pòlen a les seves flros...

M’has tancat dins la crisàlide que amb la teva seda has creat, i has fet amb mi d’un desig realitat...
Ha sigut ràpit, viu i llure;...


Encara em queden ganes de tu.