Instant

Vas i véns cada dia d'aquí cap enllà i d'allà cap aquí.Surts al carrer i cerques, ara un lloc adés un moment, ara una persona adés un objecte.Potser alguna cosa que et faci ser feliç només per un instant en aquesta vida, o simplement l'últim producte que has vist anunciat a la televisió i que no saps ben bé per a què et servirà. Al plegar de la feina creus que hi seràs a temps, que el dia és jove i que pots fer-ho tot.Però els minuts no s'allarguen i ja et veus corrent pel mig del carrer cap a la botiga, desesperat, com si allò fos una necessitat essencial i demà massa tard.
I arribes a la botiga, i et trobes amb la porta tancada.I et cau el món a sobre pensant en que hauràs d'esperar un dia més, i no et pots esperar perquè el temps passa de pressa i tu no t'esperes mai!Ni tan sols un instant.Un instant en que penses que t'has quedat amb cara d'imbècil quan en realitat t'hi has estat comportant tot el dia per aconseguir tot allò que no necessites; i no només en aquells moments en que veus frustrats els teus desitjos.
Tornant cap a casa te n'adones que en realitat no volies allò que havies anat a buscar per fardar, i que no hagués calgut córrer fins que et sortís el cor del pit per gastar-te un dineral inútilment.És en aquests instants en els que comences a ser una mica menys idiota i et preguntes si no hauries de viure d'una altra manera.