Cercador
Insòlit somriure
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Somriure insòlit.
Ella camina,
contenta. Es llegeix.
Encara el semàfor,
el pas de vianants.
Ell treballa,
content, ho diu
be clar
el seu moviment.
Llença el cubell
de la brossa.
El rostre és absent
reflexa el somriure
de qui el mira
a ell.
Dos rostres, dues boques
efímer instant.
Ell, segueix amb la feina,
ella segueix caminat.
Somriures, reflexen
repliquen, multipliquen
se'n van...
Rés.
Es el que passa.
Rés i tot.
En un instant.
És aquest mateix,
que mires, llegeixes o
que fas?
Estigue't!
És l'hora!
que tot és molt gran...
Comentaris
-
..,[Ofensiu]indefinida | 01-11-2009 | Valoració: 10
Tot és molt gran i tenim poc temps per veure-ho!
Bon poema.
Petons. -
Relato rodó[Ofensiu]Joan G. Pons | 28-10-2009 | Valoració: 10
M'agrada diferenciar el riure i el somriure.
M'apunto al somriure. És més permanent.
T'agraeixo aquest Relat, Epicuri. -
Moments,...[Ofensiu]rnbonet | 28-10-2009
...instants; espurnes de vida, continu caminar de fragments.
Bon poema, amic!
Salut i rebolica! -
És un bonic poema...[Ofensiu]Unicorn Gris | 25-10-2009 | Valoració: 9
M'ha agradat el que evoca aquest poema... La simpatia, la tendresa, el valor del moment... Li faria alguns retocs, però crec que està ben fet.
Realment, la protagonista del conte sembla que viu la vida sense presses, sense neguit... almenys, en el moment del relat.
Podries fer un poema sobre el neguit existencial, sobre una vida més tensa... ¿Podria ser una bona idea, no creus?
Ens veiem per aquí, Epicuri. Una abraçada, amic. -
Estem fets d'instants,[Ofensiu]Xantalam | 16-10-2009
fugasos, en canvi només recordem uns pocs, per la intensistat del moment. Potser per viure més profundament hauríem de canviar la manera de viure, abaixar el ritme, penetrant més en alló que pensem i fem... Bé, no et marejo més, que tu ja penses prou!
Una forta abraçada, Epicuri, i records a la família.
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
430304 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com