Injustícia

Sento que camino per un món afectat d'injustícia. Les paraules dels més necessitats, que haurien de ser aquelles amb més poder moral, arriben a les oïdes dels més forts desposseïdes de cap potència. Passejo pel carrer i sota els cartrons d'embalatge d'una multinacional de la qual mai se sabran les fortunes amb què trafica, un estranger relegat al paper de marginat social intenta aconseguir una porció de l'escalfor que per força ha d'emanar dels que naveguen en l'abundància. Mentre aquesta ciutat d'insaciables excessos es dedica a engolir recursos, a cada instant, a cada terrible instant, individus sense nom ni cara ni veu ni vot cauran afamats sense tenir una oportunitat per, ni tan sols, sentir-se vius. Ahir mirava incrèdul com la meva mare plorava i cridava a la injustícia. Li acabava d'explicar que m'han diagnosticat un càncer. Suposo que, al final, no adonar-nos de les injustícies que ens envolten constitueix la pitjor de les injustícies.