Inèrcia Primera

Crida la navalla del teu pit
I exhorta les virtuts inútils
Dels pensars senars dels dies blancs.
Que ja no et caldran les crosses,
Per l'húmer eixut i escàs que ranqueja.

Amb les lletjors, fes-ne mistos mullats de llàgrimes obtuses.
Destrueix els hímens de la darrera estança, aquí i enlloc.

Demana la llibreta vermella des d'on faràs el dol.
Trencant el pes de les corbes, trauràs la teva ira.
Convertint allò intacte, en real devastat.

Hi haurà vegades, o no.
Cançons esplèndides que recullen esvorancs.
I la mà d'aquell qui arriba de sobte, serà el comiat de les ànimes crues.