INCOMPRESOS

Un relat de: Teo Torriatte
Les nostres parelles no ens entenen. Avui ens tornem a ajuntar per sopar, com fem un cop l’any, per poder celebrar de nou aquella nit màgica. Sembla que els hi sap greu. No comprenen com podem sentir encara la mateixa emoció que el dia que ho vam viure per primer cop. No veuen com se’ns segueix posant la pell de gallina i com se’ns tornen a saltar les llàgrimes quan ho veiem de nou, ara gràcies a la màgia de la tecnologia. És un compromís ferm que es va crear entre nosaltres fa ja vint-i-vuit anys. És clar que hem perdut gent pel camí, ja fos per llei de vida o perquè han anat a viure a altres llocs del món. A tots ells els continuem tenint presents a cada aniversari que passa. D’altres, com el Dídac, agafen l’avió i es planten aquí cada mes de maig només per ser-hi amb tots nosaltres al nostre sopar. La seva dona n’està tipa, ens diu el Dídac. I sé que la meva també. Ho aguanta perquè és un cop l’any, i a canvi ella es fa un cap de setmana de balneari amb les amigues la setmana següent. Però és que poques coses ens fan més plaer que tornar a reviure tots junts el gol de Koeman a Wembley.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer