Incomprès... cicatritzem

Un relat de: Marc Freixas

Avui
he vist el temps
sortir per les escletxes dels espais
on l'ahir matiner robava el futur que arriba ara...

La força inabastable dels versos impossibles
ja té vida des de sempre

-a tot arreu, en la proximitat
i en la llunyania-


... costosos aquells que volen ser protagonistes de la vida, del somriure i la tendresa
sense donar la llibertat que pertoca a tots els mortals,
sovint enganyats entre vòmits de promeses, aires irrespirables, caixes de fal.làcies escrites per malalts de la política...


Incomprès
he vist el temps
com escapa dels espais
i el matí roba el futur,
i la nit es fa més llarga

Incomprès
trepitjo el pas dels dies
abraçat pels que m'estimen
mentre enyoro en la distància
aquell record que guarda el rostre plorós, emocionat per creure en una vida molt més justa i solidària


Respirem l'aire pur,
netegem les ferides...

cicatritzem,
catritzem,
tritzem,
zem,
m

Comentaris

  • Carai,és molt bo[Ofensiu]
    lilium | 12-02-2008 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest poema, és una passada... i la musicalitat que té quan el llegeixes, té un final divertit!!
    Enhorabona per escriure tan originalment!!

    LILIUM

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.