Incomprensible

I segueixo aquí... amb l'estranya sensació que la vida m'està prenent el pèl... i jo no faig res per evitar-ho, i no és que m'agradi veure com tot se m'escapa de les mans, simplement no com evitar-ho.

No m'acabo d'entendre, i crec que mai ho faré. Tot ho veig perdut... lluny, llàgrimes als ulls, tendresa, por de no saber demostrar a la gent que m'importa tot el que penso d'ells, records antics que em remouen per dins, necessitat de sentir que faig alguna cosa útil, necessitat de prometre'm a mi mateixa que podré tornar al lloc dels meus somnis, que tot sortirà com jo vull, que algun dia em podré entendre...