INCERTESA

Un relat de: Ferit de lletra
No és el futur el que m'angoixa. Que arribi a poc a poc, esglaonadament, de totes les coses que passen és de les més naturals. No m'hi puc posar de cul. Arribarà tan sí com no. I si no ho fa, serà un senyal inequívoc que almenys per mi, s'haurà acabat el bròquil. I si s'acaba per tothom, cosa que esperem que no passi, voldrà dir que aquest nostre, entranyable i incomprensible planeta, finalment estressat i vençut per mals propis o estranys, haurà fet un pet sideral i tururut viola. Fi de la història.
Diuen que si això passa, en allò que quedi, encara que siguin quatre pedrotes mal posades, el que hi haurà segur són paneroles perquè són els organismes que estan més ben preparats per subsistir. Qui ho havia de dir! Si les hem vistes sucumbir a raïmades a cops d'escombra durant dècades...
Però no. No m'angoixa que el temps passi. Perquè, ja ho veieu, el seu passar és del tot inevitable. El que m'angoixa de debò és llevar-me un matí i comprovar que, finalment, s'ha fet realitat el que sospito ja fa temps: que les certeses, de certitud, en tenen ben poca cosa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Ferit de lletra

3 Relats

2 Comentaris

627 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00