imatge

la teva
es una imatge
que no recorda qui soc jo...

ets tu
qui es reflecteix en mi
enmig de tanta bellesa inabastable


la cara i la perseverança
no son el rostre de l'amor pur
ni la perversio del sexe incoherent...

i la critica
destrossara les teves paraules
perque has volgut llegir tots els pensaments de la gent


saps
que en el mirall
encara hi resta una part de talent,
i saps
que la bogeria
encara recorda aquell cristall dolç...

aquell batec de gust agradable
que respira com el primer dia
en l'anima del tacte suau i net d'una caricia


si el que vols es tornar enrera
ja se del cert
que mai equivocaries el cami...

no permetries
desvirtuar cap missatge de traicio,
no voldries per res del mon
perdre la imatge perfecta de qui t'ha portat fins aqui

perque es una imatge que et recorda a tu
i continua sense recordar qui soc jo


no veus
com n'es d'important
saber qui som
i cap a on anem...

nomes
el do de la paraula
et porta la veritat en el poema,
i tens raons prou consistents
per emmirallar-te a tots els teus iguals


ara dorm la ciutat
i ell vol ser jo
i jo vull tornar a ser ell...

pero en la intimitat
som un de sol :

imatge, paisatge,
cristalls i miralls
amb la promesa de saber
que estimo la vida eternament