Imagino les teves fissures...

Un relat de: Marc Freixas
---donar la mà a un infant és com protegir el món sencer amb tots els braços---

Imagino les teves fissures
en els camins voluptuosos dels palmells.
Infinit estel de cos petit i tendre
que remena la mirada innocent
damunt les promeses incompletes... engany de grans
per apaivagar innocència amb ulls nus, desprotegits,
malferits de nuesa, portadors del somriure amagat entre plors.
No vols esbiaixar la netedat i la puresa
d'aquells voluptuosos palmells
apaivagant la innocència dels ulls nus
que provoquen fissures al cos petit i tendre.
Imagino la brevetat dels instants
perquè penses en aquelles mans plenes de futur
i saps de la por irremeiable pels sentits
ara que repenses la vida i el demà dels teus descendents.
Protegeixes el destí dels nous equipatges en el viatge llarg de la complicitat.
Ens uneix la confiança dels amors adquirits pel vincle familiar,
i després refem les amistats
perquè hem estat capaços de trobar el punt de partida.
Imagino les teves fissures
i la brevetat dels instants.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.