Imaginació

Un relat de: Noia Targarina


Sonava el vent,
i vaig veure els núvols,
de cop i volta vaig veure passar una pedra davant meu,
i portava enganxada una mosca i una abella,
vaig anar per sobre la muntanya,
i vaig pujar per un camí i la cama no m'aguantava,
estava cansada i vaig estirar-me al costat d’un pi,
i a l’altre costat es veia un roure molt verd,
la calor era inaguantable i sota el roure s’estava més bé,
que bé s'estava sota l’ombra de l’arbre,
a la llunyania vaig veure una alzina molt verda,
i al seu costat hi havia una llenega molt verinosa,
no la vaig agafar
més endavant hi havia el romaní molt verd,
i en vaig agafar una mica,
i a la vora hi havia el riu molt blau,
i tenia set i vaig beure,
em vaig cobrir perquè tenia fred,
i vaig mirar el paisatge, al cel brillava el sol,
xiulava i sentia la meva veu,
a la llunyania sentia el vent i les branques que rodaven costa avall,
m'agrada sentir que els sentiments pel meu cap volaven
i deixava anar la imaginació sense tenir un control d’aquell moment,
com si tot el que sentís llavors no fos real
i al cap d’un moment tornés a ser jo mateixa!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: