IL.LUSIONS ARRAUXADES

Cinc anys esperant a decidir-nos,
però per fi arriva el dia.
Es hora d'omplir tres còrs ansiosos
i fer arrivar una nova vida.
La panxeta anava creixent,
i amb ella la nostra impaciència,
a casa desitjàvem de valent,
veure't per fi la careta.
Per fi arriva el moment
i recordo la cara del teu pare,
nervis i il.lusió, es respiren en l'ambient,
aviat, ja en serem quatre.
Ara tot just despertem,
d'un malsòn inexplicable
i sempre més ens preguntarem,
perquè no pots ser amb nosaltres.
L'únic record que ens queda
es haver-te pogut abrassar,
encara que per primera i última vegada
sempre ho podrem recordar.
Cada dia seràs amb nosaltres, quant la pluja ens mulli, el vent ens acaroni i el sol ens escalfi. T'ESTIMEM