I just call to say I love you

Havíen estat fumant. I ho havíen fet al sofà. I davant d'aquell blancó amb cortines vermelles quasi transparents. Ell tenia una gata blanca amb una taca negra just dos dits per sobre la cua. Deia que era el botó que accionava el mecanisme de la cua. Ho havíen fet mentre la gata blanca els mirava. I també escoltant música. Van acabar i van fumar una mica més. I ell xerrava, sempre tenia alguna cosa de la que parlar. I ara al carrer plovia. Cada cop més. Ella li va dir que anèssin a sopar a fora, que el convidava. Ell diguè que amb la pluja estaria bé. Es va aixecar i va agafar el paraigues. Però aleshores s'aturà, deixar el paraigues i li digué: "Potser és massa aviat..." Ella responguè que havíen d'aprofitar la pluja. Un cop al carrer ell es va adonar que s'havia deixat el paraigues a dalt. "No passa res", féu ella, "Hem d'aprofitar la pluja". I sota la pluja li hagués dit que l'estimava. Però era aviat. Massa.