"HOTEL RWANDA" (La matança i els mitjans de comunicació).

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

HOTEL RWANDA és una pel·lícula ambientada en el genocidi que va tindre lloc a Ruanda en 1994, on moriren quasi un milió de persones, tutsis i hutus moderats, a mans d'una enfervorida multitud d'hutus radicals.

Enmig de tanta barbàrie, Paul Rusesabagina, el gerent de l'"Hotel Mille Collines", es veu obligat a protegir la seua dona (que és tutsi) i els seus fills, per tal que no caiguen sota els matxets dels exaltats. Poc a poc, el compromís humà davant la situació, el durà a fer-se càrrec de la vida de més de 1200 refugiats tutsis i hutus, que trobaran la salvació acollint-se en l'hotel que regenta.

Quan la població ruandesa és abandonada per bona part de les forces internacionals i pels mitjans de comunicació, Paul haurà de fer front, tot sol, a l'horror que els envolta. Les úniques armes que li quedaran són la diplomàcia i l'exquisida forma que té de tractar amb la gent.

De mica en mica, el seu esforç anirà veient-se recompensat...
_______________________________________________________________________________


COMENTARIS.

HOTEL RWANDA, pel·lícula que deixa empremta, potser en un principi no haja tingut el ressò mediàtic que es mereixeria, però el temps li farà justícia i, quan es pose de relleu el seu gran valor humà i artístic, acabarà destacant com una veritable obra mestra. Això assegurat.

Ens trobem davant d'un film de l'any 2004, que intenta rescatar de l'oblit una de les matances més sanguinàries del segle XX, perpetrada al cor de l'Àfrica justament deu anys abans. Per a tal missió, es val de la figura evocadora d'un simple gerent d'hotel que, per les circumstàncies de la vida, es veu obligat a convertir-se en un heroi, en un símbol d'acollida i d'esperança, enmig de la indescriptible espiral d'odi i violència que assola el seu país.

L'exemple cinematogràfic més proper el tindríem en "LA LLISTA DE SCHINDLER", obra dirigida per Steven Spielberg l'any 1993, que mostra la terrible situació viscuda pel jueus europeus a la Segona Guerra Mundial.

En el cas de Ruanda, l'extermini dels tutsis a mans dels hutus va durar cent dies. Posteriorment, la guerrilla tutsi de resistència va prendre el poder, i la seua revenja va conduir a una nova carnisseria, esta volta contra els hutus (cosa que no es menciona en el film). En esta ocasió també van haver-hi molt morts, però no tants com en els mesos anteriors.

Al País Valencià i a Europa molts ignorem la situació històrica dels estats africans, per això, es fa necessari comentar que a Ruanda ja duien més de trenta anys immersos en guerres civils, alternades amb relatives èpoques de pau. El de 1994 no va ser el primer enfrontament entre dues ètnies o dues formes de pensar diferents. Encara que va ser el pitjor.

En la pel·lícula se li dóna un paper clau als mitjans de comunicació. Tant per a denunciar la massacre, mitjançant el càmera-reporter de la BBC que interpreta Joaquim Phoenix, com, sobretot, per a contribuir a generar-la. Açò últim queda ben patent des del mateix començament de la cinta, amb les proclames d'incitació a l'odi difoses per la "Ràdio del Poder Hutu", autèntic instrument ideològic dels assassins.

El nom real d'esta emissora era: "Radio Télévision Libre Des Mille Collines". Com a curiositat, "Mille Collines" significa "Mil Turons", i es tracta d'un nom molt comú a Ruanda, que és un país molt muntanyós.

Potser parega una mica fort, però es podria establir un cert paral·lelisme entre la "Ràdio del Poder Hutu" i una altra que ens toca més a prop: la COPE, amb Federico Jiménez Losantos i la seua obsessió anticatalanista com a màxim exponent. Encara que resulte exagerat, quan escoltes al locutor de la pel·lícula instigant als hutus contra els tutsis, no pots reprimir un calfred, perquè la similitud entre el seu to de veu i el de Losantos és massa inquietant. Un poc massa.

Esperem que eixa ressemblança no vaja més enllà d'una simple anècdota, clar. Però, fins i tot, la coincidència de noms resulta sorprenent: "Radio Télévision LIBRE Des Mille Collines", a Rwanda, i "LIBERTAD Digital" (la publicació electrònica de Losantos), a Espanya. ¿Per què serà que els que més utilitzen la paraula "llibertat" són precisament aquells que menys la volen compartir amb els altres? (O aquells que més manipulen un altre gran concepte, el de la veritat).

HOTEL RWANDA també fa una aportació de pes, exposant cruament la doble moral dels països rics i de les grans potències. El missatge és clar: Quan a estos els convé, intervenen militarment o amb ajuda humanitària allà on hi ha conflictes. I, quan no els interessa, abandonen la gent a la seua sort, sense importar-los el més mínim.

L'exemple és més que evident: En 1994, mig segle després de la Segona Guerra Mundial, quan a Europa feia dos anys que durava la Guerra de Bosnia i en faltaven quatre per a esclatar la de Kosovo, mentre tots nosaltres rèiem amb les ocurrències de "Forrest Gump", a un xicotet país africà s'estaven matant milers i milers de persones. I ninguna força internacional no es va dignar a intervindre, per tal d'evitar-ho. Va ser una pura vergonya a nivell global.

El pitjor és que hui en dia també estan produint-se barbaritats increïbles, i quasi ningú no fa res, tampoc, per a posar-hi remei. Tots sabem que ens penedirem d'ací uns anys, quan ja serà massa tard (COM SEMPRE), però de moment no aixequem ni un sol dit.

A més, si ja es tracten poc els problemes que afecten als països pobres, el silenci sobre Àfrica és extrem. Mentre que, a Europa, durant la Segona Guerra Mundial, en sis anys, els nazis exterminaren a sis milions de jueus; a Ruanda, en cent dies, moriren prop d'un milió de tutsis. Però, així com al voltant de l'Holocaust s'han fet multitud de pel·lícules, sobre el genocidi africà solament conec HOTEL RWANDA. És com dir que, succeisca l'atrocitat que succeisca al continent negre, quasi ningú no se'n assabentarà mai. Podem seguir vivint "tranquils".

En referència a les dades tècniques de l'obra, cal indicar que el director d'HOTEL RWANDA és Terry George, l'home que, onze anys abans, havia col·laborat amb Jim Sheridan en el guió de la pel·lícula "En el Nom del Pare". I els actors principals són: Don Cheadle (Paul Rusesabagina), Sophie Okonedo (la seua dona), Nick Nolte i Joaquim Phoenix. A destacar, la gran faena en equip que suposa esta pel·lícula i el magnífic treball interpretatiu de tots els actors, sense excepció.

Finalment, pel que respecta a la posada en escena, i al tipus de plans i de muntatge, el film adopta un estil clàssic, molt sobri i sense estridències. Es posa íntegrament al servei del guió, per a què siga la història mateixa la que se'n isca de la pantalla, i captive amb tota la seua força l'ànima dels espectadors...

_______________________________________________________________________________

DADES TÈCNIQUES.

Títol Original: "HOTEL RWANDA".
Direcció: Terry George.
Països: Regne Unit, Sudàfrica, Estats Units i Itàlia.
Any: 2004.
Interpretació: Don Cheadle (Paul Rusesabagina), Sophie Okonedo (Tatiana), Nick Nolte (Coronel Oliver), Joaquim Phoenix (Jack), Desmond Dube (Dube), David O'Hara (David), Cara Seymour (Pat Archer), Fana Mokoena (General Augustin Bizimungo).
Guió: Keir Pearson i Terry George.
Muntatge: Naomi Geraghty.
Fotografia: Robert Fraisse.
Música: Andrea Guerra, Rupert Gregson-Williams i Afro Celt Sound System.
Producció: A. Kitman Ho i Terry George.
Estrena als Estats Units: 22 de desembre del 2004.
Estrena a Marènia (o Països Catalans): 25 de febrer del 2005.
_______________________________________________________________________________

WEBS D'INTERÉS.
http://www.mgm.com/ua/hotelrwanda
http://www.labutaca.net/films/30/hotelrwanda.htm
http://www.ub.es/solidaritat/observatori/esp/lagos/analisis/aproxrwanburundi.htm#1990
http://en.wikipedia.org/wiki/Radio_T%C3%A9l%C3%A9vision_Libre_de_Mille_Collines

ASSAIG DE RYSZARD KAPUSCINSKI SOBRE LA TRAGÈDIA DE RUANDA:
http://www.cepchile.cl/dms/lang_1/doc_1243.html
http://www.google.es/search?hl=es&q=monta%C3%B1oso+rwanda+mille+collines&meta=
_______________________________________________________________________________

Sueca, 26 de març del 2006.
Joanjo Aguar Matoses.

_____________________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________________


Comentaris

  • Fotos del meu viatge a Àfrica Sud 2006[Ofensiu]


    ____________________________


    Podeu veure fotos del meu viatge a Àfrica Sud, del 2006, en esta pàgina:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/72157619114685804/


    I podeu baixar-vos-les també a tamany original, si us agrada alguna per conservar-la, difondre-la o, fins i tot, emmarcar-la al corredor o al saló de casa. Per mi, seria un goig. ¡Total!

    Bon profit al visionat.


    MÉS FOTOS MEUES:


    http://www.flickr.com/photos/joanjo_aguar_matoses/sets/


    ____________________________

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225473 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).