Homes que no es dutxen (la gossa)

Van follar tota la nit. Ell no es va córrer, malgrat que l'altre ho va intentar de totes totes (massa de totes totes). Després, cap dels dos no es va dutxar, ell va trobar a faltar que l'altre no l'hi oferís, tampoc no li va dir de prendre un cafè, ni d'acompanyar-lo al metro després. Quan es va aixecar del llit, al cap de mitja hora que l'altre intentés de totes totes fer-lo córrer (massa de totes totes), va començar a vestir-se, només va deixar de posar-se la brusa Frederic Homs que no duia gairebé mai, i que havia deixat al sofà en entrar al pis de l'altre. Va treure un cigarret del paquet d'LM que hi havia a la tauleta de nit, se'n va anar al menjador, al sofà la gossa estava inquieta i tenia ganes de jugar, es va asseure en una cadira, va esperar que l'altre hi anés, l'altre hi va anar i, ho va veure molt clar, va mirar la gossa per no haver de mirar-lo a ell, va agafar la gossa per no haver d'agafar-lo a ell, va anar dient a la gossa coses que molt probablement la gossa ja havia sentit moltes vegades, mentre ell fumava i veia, quasi amb desesper, que el cigarret s'anava consumint i que cada cop li quedava menys temps per preguntar a l'altre on quedava el metro i per decidir-se a donar-li el telèfon, o, millor encara, per dir una cosa més original, una frase com ara no t'agradaria repetir? Un cop el cigarret va ser ben esclafat al cendrer, es va aixecar, es va posar la brusa Frederic Homs, va demanar a l'altre on quedava el metro, li va dir a l'altre que s'ho havia passat molt bé, l'altre va dir d'això es tractava i va obrir la porta, i ell va començar a desfilar, i l'altre, en un últim gest de comiat, li va dir per què no obres el llum?, així que ell va retrocedir dos metres, va pitjar l'interruptor del llum de l'escala i va tornar a desfilar, del tot convençut que havia fet el que l'altre esperava que fes, és a dir, no donar-li el telèfon ni dir-li una cosa més original. Tanmateix, ara que ja és a casa i que no pot deixar de pensar en l'altre, en la seva polla fantàstica, en el seu pit pelut, la seva boca i el seu coll venós, la seva panxa perfectament plana, la seva pell increïblement blanca, el seu cul, els seus mugrons que li havien fet perdre el cap mentre l'altre gemegava quan ell els hi mossegava, els hi llepava, els seus dits que s'havia ficat a la boca abans que l'altre els hi fiqués al cul, ara ell s'aferra a la idea que l'altre refà en el seu pensament els últims passos de tot plegat, i que aquests passos inclouen això: mentre baixa l'escala, l'altre obre de bat a bat la finestra que dóna al carrer, s'hi aboca, espera que ell surti i, un cop fora, l'observa mentre s'allunya camí del metro, tot al llarg del carrer, esgotat de follar tota la nit amb ell, sense dutxar, i intenta reprimir un sentiment de dolor i d'impotència, aquella impotència que, potser, havia fet que hagués intentat de totes totes fer-lo córrer (massa de totes totes), que li hagués impedit demanar-li si es volia dutxar, preparar un cafè, mirar-lo a ell i no a la gossa mentre li passava la mà per l'esquena i li deia allò que ja havia sentit mil vegades, i dir-li t'acompanyo al metro, i donar-li el telèfon i demanar-li el seu.