Ho escupo

Per circumstàncies diferents, paral·leles
i oposades, puc adonar-me, altre cop,
d'una obvietat mentre provo de petonejar la lluna.

Empresonat als meus pensaments sovint,
incoherents, a faules inconscients que sento latents.
Uns sentiments que són pura contradicció,
que són ràbia, impotència, esperança i decisió.

La imaginació interior no em deixa renéixer entre sentiments compartits, entre els dits i els teus pits.
La il·lusió ja no és ni un esbós d'aquella sensació que fora un delit.

Dec estar sent l'etern amant d'una nit i l'etern amic de l'al·lucinació onírica.
L'estrella que tinc sobre el cap menten, i l'estàtua amb forma de cos buit em desafia a seguir punyent.

L'endemà m'he despertat,
entre pensaments inherents a mi,
sensacions estranyes
que em venen des de les entranyes.

Entre el coixí i el llençol,
ric perquè des de la finestra veig el sol.
M'endinsaré ben al fons d'aquest raig de llum
que entra entre els barrots i provaré de mirar-hi
a través i posant-me del revés,
veuré que en el fons és el que haig de fer.