Històries des de l'absurd: la ciència

Relativitat

- Així, doncs, senyor agent -prosseguí l'Albert-, el temps és relatiu, depèn de l'observador i de la velocitat amb què aquest es mou, de manera que passa més a poc a poc a mesura que ens acostem a la de la llum.
- I ca! -digué el mosso mentres enllestia la sanció- Deu ser per això que li agrada córrer per l'autopista!


Principi d'exclusió

Entre els seus amics, en Pauli era ben conegut per les seves excentricitats. Una de les més singulars raïa en el fet que sempre portava els dos mitjons diferents. Una nit, després d'alguna copa de més -altrament no n'hagués pas parlat- un amic li havia preguntat el perquè d'aquella mania:
- No puc sofrir que en el calaix dels mitjons n'hi hagi dos d'exactament iguals!!


La certa incertesa de Heisenberg

No és possible conèixer simultàniament i amb absoluta precisió el que pensa una altra persona i si és o no veritat. L'acte mateix d'observació n'altera els resultats.


El senyor i la senyora Doppler

El senyor D no podia suportar el to de veu de la seva dona. De tant agut, l'irritava d'allò més. És per això que el dia que la senyora D va entrar cridant pel porxo i acostant-se-li, li recriminava l'estat dels comptes, va decidir demanar el divorci: no podia arriscar més els timpans.


Successió

- Miri, senyor Doctor, estic amoïnadeta pel meu fill.
- I doncs?
- A escola, els nens de la seua classe saben comptar ben bé fins a cent sense problemes, però en Leo erra molt sovint i tinc por que no siga res greu.
- A vore, noiet, vés comptant fins a cent.
- Zero, un, un, dos, tres, cinc, vuit, tretze...
- Isca tranquil.la, senyora de Fibonacci, al xiquet només li agraden els jocs.


Acció i reacció

Sota un pomer estant, l'Isaac escrivia sobre el món en el seu quadern, quan li va caure al bell mig de la clepsa un dels fruits més grossos i madurs. Emprenyat, recollí la poma i li ventà tal cop de peu que l'esberlà en dos trossos asimètrics que volaren amb trajectòries molt diferents. Havent reprès la serenitat, continuà amb la seva tasca: encetava el tercer paràgraf amb un enunciat tant contundent com la seva reacció.