HISTÒRIES DE TRANSARDÀNIA (IV)

Un relat de: Gabriel Boloix Torres

HISTÒRIES DE TRANSARDÀNIA (IV)
(Penes i glòries d'una visita reial)
Sonen unes trompetes. Des d'un altaveu escoltem:
Pregó veu : Ciutadans i ciutadanes de Mercadal, d'aquí uns instants podran accedir a la Seu Reial, per celebrar l'arribada de sa majestat, totes aquelles persones que han estat admeses en el questionari de bona conducta i ciutadania.
Veu de la clienta 1: Corre, corre, entrem que ens prendran el 'puesto'.
Veu de la clienta 2: Espera'm que vinc!
Veu de les venedores 1&2: Espereu-nos que nosaltres també venim!
Veu d'en Pierre: (enfadat) I nosaltres? Per què no podem entrar? Per què posem en dubte el poder reial?
Veu dels revolucionaris: (cridant fort) Volem entrar! Volem entrar! Tard o d'hora aquest palau serà nostre! Serà del poble!
Pregó veu: Guàrdies, traieu aquests exaltats immediatament!
Hi ha una tarima en diferents trons i butaques. Apareixen correns les dues clientes i les dues venedores. Es posen, en un racó, d'espectadores, mirant la tarima i d'esquena al públic.Apareixen una dama i un noble, que són els acompanyats i assessors habituals del Rei. Pujen a la tarima i revisen que els trons i les butaques estiguin ben col.locades.
Dama: (cursi,repel.lent, nerviosa) Quina emoció! Avui, l'Emperador tornarà a trepitjar de nou Mercadal, la perillosa i emblemàtica vila de Mercadal! I si no m'han informat malament també arribarà sa altesa reial Na Salomé!
Noble: (que el nom de Salomé la sobresaltat) Salomé? Salomé d'Estènia?
Dama: Sí, sí...la mateixa!
Noble: Tant debò no em tremolin les cames quan li demani per ballar en la gran Gala de la nit.
(Apareix ben mudat en Luigi)
Luigi: No us tremolaran les cames, estimats! A mi si que em tremolaran les cames. En els anys que porto a l'alcaldia, mai hi havia hagut un event tant especial.
Noble i dama: Senyor Alcalde! Quina sorpresa!
(En Luigi saluda al noble i la dama)
Luigi: M'he pres la molèstia de venir a vigilar que tot estigués a punt...però ja veig que tot està apunt.(inclinant-se davant la dama i el noble) Gràcies per la bona feina que heu fet aquests dies.
El noble i la dama somriuen. Els tres baixen de la tarima i s'esperen.El grup de les clientes i les venedores comencen a murmurejar ben fort i el grup de la dama, el noble i l'alcalde també. Apareix ràpidament el sergent Pep, nerviós, seriós, preocupat...
Sergent Pep:Silenci! Silenci, si us plau! Això no és el mercat de Mercadal!
Apareix ràpidament rere el sergent el General Totpes. Els dos grups en veure en Totpes callen de cop i es mostren més seriosos.
General Totpes:(a sergent) Qui et creus tu per imposar silenci?eh! I em pots dir que carai hi fas tu aquí, en comptes del teu oncle, el coronel?
Sergent Pep: (tallat) Senyor, senyor...he perdut el rastre del meu oncle, vull dir del coronel. Hi hagut un imprevís.
General Totpes:(indignat) Queeè? El coronel hauria d'estar aquí i tu hauries d'estar fora controlant les diferents tropes de vigilància.
Sergent Pep: Però, però ja li he dit que ha sorgit un imprevís.
General Totpes: (estranyat, indignat) De què carai em parles?
Sergent Pep: El coronel ha sentit rumors que un important revolucionari, que fa molts anys fou expulsat de l'illa, ha tornat. Tem que vulgui revenjar-se.
General Totpes: Revenjar-se? De qui? De què? Com? No pot ser!
Pensava que teniem tots aquests maleïts revolucionaris controlats! No passara res. No hi haurà cap atemptat. No hi haurà cap revolució!
Sergent Pep: (confós) I què haig de fer, general?
General Totpes: Vigila que totes les entrades a palau estiguin controlades.
Sergent Pep: Sí, senyor! (marxa)


(S'apropa en Luigi aprop del General)
Luigi: Algún problema, general?
General Totpes: (dissimulant) Oh, no,no...cap, cap problema.
Luigi: He sentit que parlava de revolucionaris
Dama i Noble: Què? Un altre cop? No teníem la situació controlada?
(Apareix el Cardenal)
Cardenal: Revolucionaris? No pot ser!
Dama, noble, Luigi, General: (sorpresos de la visita del cardenal) Il.lustríssima!
Cardenal: Sí, he vingut. No volia perdre'm aquest dia històric. Com a maxim representant de l'església de l'Imperi, la meva obligació és ser aquí.
Apareix el Coronel.
General Totpes: (al Coronel) Algún problema?
Coronel: Oh,no,no...ho tenim tot controlat.
Apareix la Clementina.El seu pare la mira enfadat.
General Totpes: (a la seva filla) Com es que has trigat tant?
Clementina:(amb cara de fàstic) Ja saps pare, que a mi, aquests actes no m'han agradat mai.
General Totpes: No et preocupis filla, t'ho passaras bé.
Apareix un súbdit que anuncia la visita del Rei. Es fa un gran silenci.
Súbdit:Cardenal, General, Coronel,Alcalde, dames, cavallers i ciutadans de Mercadal...tinc l'honor d'anunciar la benvinguda de Sa Majestat el Rei Patrocini Fructuós III, emperador del nostre imperi, les Illes Martiques! (marxa)
Apareix el Rei. Tots li fan una reverència. El Rei puja al més gran i alt dels trons.La resta pugen al seu darrera a la tarima i seuen en diferents butaques.
Rei Patrocini: Benvolgudes autoritats, benvolgut poble de Mercadal, després de molts anys he tornat per demostrar que l'Imperi no s'oblida i no s'ha oblidat mai d'aquesta vila.
Tots aplaudeixen.
Apareix de nou el súbdit.
Súbdit: Majestat, autoritats presents i poble...tinc l'honor d'anunciar l'arribada de S'altesa Reial Na Salomé d'Estènia, filla del difunt Príncep Tiburci i hereua de l'Imperi de les Illes Martiques.(marxa)
Apareix Salomé. El Rei baixa de la tarima i es disposa a rebre-la.
Rei Patrocini: Estimada Salomé, et donc la benvinguda a l'acollidora vila de Mercadal.No esperava que vinguessis tant aviat!
Salomé: Ja ho veu oncle. Soc aquí. No volia perdre'm la rebuda espectacular que li han organitzat.
Rei Patrocini:Vine nebodeta que et presentaré les autoritats.
Salomé: Si us plau, oncle, no em digui nebodeta que em fara posar vermella. I a més a més tinc vint-i-cinc anys!
Rei Patrocini: Et presento el Cardenal de Transardània i Primat de tot l'Imperi (el Cardenal fa una reverència), el General Totpes (fa una reverència), el seu Coronel (fa una reverència), l'Alcalde d'aquesta vila, en Luigi Mirandel.lo(fa una exagerada reverència), els meus assessors (la dama i el noble fan una reverència) i aquesta noia que ara no sé qui és...
Salomé: (que reconeix de seguida Clementina) Jo si que ho sé...és na Clementina Totpes Benet.
Rei Patrocini: Ah, ja, la seva filla, oi, General?
General Totpes: (fent-se el simpàtic i l'orgullós) Oh, sí, sí...
Rei Patrocini: (encuriosit) I de què la coneixes?
Salomé: La conec de fa uns anys. Amb el papà veníem a passar els estius a Mercadal i érem amigues. Fins fa pocs anys hi vaig venir a Mercadal. Na Clementina m'ensenyà moltes coses d'aquesta vila, oi?
Clementina: (avergonyida, incòmode) Oh, si, si...
Salomé: (que s'adona que la Clementina ho esta passant malament, afegeix) Fins i tot,m'ensayava les fotos dels seus noviets, oi? Com aquell tal Jan o Jen, oi?
Clementina:(mes avergonyida encara) Oh, si,si...


La Salomé s'asseu al costat del Rei. Tots seuen.
Rei Patrocini:(a la neboda) Bé, podríem passar dels discursos i passar ràpidament al vals de benvinguda, oi?
Salomé: Ai, ho sento, oncle. Em temo que no podrà ser.
Rei Patrocini: Per què?
Salomé: Ai, em sembla que he perdut la meva mixeta a l'aeroport.
Rei Patrocini: Vols dir la teva gateta, oi?
Noble: No es preocupi, altesa, ja aniré jo a buscar-la.
Alcalde: No, no ja hi aniré jo.
Coronel: No. N'hi pensar-ho. Ja hi aniré jo.
Noble: Però que dius...ja hi aniré jo!
Apareix el súbdit.
Súbdit: Per què no hi vaig jo?
Rei Patrocini: (es comença a enfadar) Prou! Què es aquest guirigall? No hi haurà discursos, ni ball, ni aperitius, ni res. A buscar la gateta hi anirà el general.
General Totpes: Jo? Tot un general a buscar un miserable gat?
Rei Patrocini: (enfadat) L'hi ordeno!
Cardenal: (escandalitzat) Maria Santíssima!
General Totpes: (fent una reverència a Salomé) Tot sigui per la nostre estimada i bella Salomé.
El General baixa de la tarima, fa el gest de sortir i s'atura. Veu el sergent Pep.
General Totpes: Sergent, es pot saber que passa?
Veu Sergent Pep: No li ho ha dit el meu oncle?
General Totpes: El què?
Veu Sergent Pep: Allò del revolucionari.
El Rei intervé. No entén res.
Rei Patrocini: Algún problema, general?



General Totpes: Cap problema, majestat. (al sergent) Que m'havia de dir?
Veu Sergent Pep: Aquell convicte! No l'hem pogut aturar.No sabem on és!
General Totpes: (enfadat) Busca'l!
Intervé Salomé.
Salomé: Si no he sentit malament hi ha algún problema amb seguretat, oi?
General Totpes: No, altesa, no ha sentit malament.
Salomé: Si volen, el meu guardespatlles personal els pot ajudar.
General Totpes: No seria mala idea.
Salomé: (crida el guardespatlles) Tini, Tini...vine si us plau!
General Totpes: Tini?
Salomé: Tini de Tinent. Es veu que en el seu dia fou tinent de l'exèrcit. I fou expulsat de Transardània per uns crims que no havia comès. Fins fa pocs anys encara treballava com un esclau fent treballs forçats a les presons. Jo el vaig treure d'allà, i li vaig donar la possibilitat que formés part de la meva guàrdia personal.
Rei Patrocini: (va lligant caps) Expulsat? Un tinent? A Estènia? (El General i el coronel es miren)
Coronel:No pot ser qui estic pensant que és!
General Totpes: No pot ser!
Salomé: Tini, Tini...t'estic esperant! Si hem permeteu, sortiré un moment d'aquest sala...
Coronel:Però,altesa, és perillós!
Salomé surt.
Cardenal: (al Rei) Majestat, li prego que donem per acabada la recepció oficial.
Rei Patrocini: Per què?
Noble i dama: Majestat, corre perill...
Rei Patrocini: (imposant-se) És el meu palau i no penso marxar.
Luigi: Majestat, ho sento si la recepció no ha estat del seu gust.


General Totpes:(a Luigi) Aquest no és el problema...El problema és la seguretat, oi, Coronel?
Coronel: (al General) Te raó, general.
Noble i dama: (al Rei) Majestat, hem de marxar, Mercadal no és un lloc segur.
Rei
Patrocini: (enfadat) Aquí no marxarà ningú fins que jo no ho digui!
Apareix molt de sobte en Sergei Trukov, el convicte que estan buscant. Apareix amb una pistola apuntant al clatell de Salomé i amb l'altre mà porta una metralleta que només aparèixer dispara uns quants trets a l'aire. La seva aparició provoca un daltabaix. La gent al sentir els trets de la metralleta han deixat anar uns crits de l'ensurt i tots excepte el Rei, el coronel i el General s'han ajupit a terra. El Rei no entén res.
Rei Patrocini: (amb menyspreu/al General Totpes) Qui és aquest desgraciat?
General Totpes: (al Coronel) Això, Coronel, vull una explicació de qui és aquest desgraciat?
Coronel: Com li diria...és el convicte que estàvem buscant.
General Totpes: I qui és?
Coronel: És en Sergei Trukov, un revolucionari radical d'Ultranova que fa uns anys ja el vàrem expulsar del país per intentar esvalotar el personal.
Sergei: (furiós i sarcàstic) Quina poca memòria! No es recorda de mi, majestat? Fa uns anys, en aquest mateix palau vostè em va expulsar. En aquell moment encara no havia fet res. Només havia vingut a donar un cop de mà a uns amics i unes amigues que volien reempendre la tasca de recuperar l'OAT i lluitar per un país alliberat d'injustícies, militars, repressió, crims, mafiosos i moltes punyetes més que sa majestat coneix perfectament perquè sempre els hi ha donat el vist-i-blau,oi?
Rei Patrocini: Mentida!
Sergei: I vostè, General, tant recte i decent que sembla no se'n recorda d'aquell amor passional amb una jove idealista i lluitadora de Continentàlia com la Cristina Benet? No li ha explicat mai a la seva filla que la seva mamà volia enderrocar el règim? Pobre, general, no va poder fer res per treure aquelles idees roges del cap a la seva amant, oi?
General Totpes: Tanca la boca, malparit!
Rei Patrocini: Treieu-me aquest desgraciat de la meva vista!
Coronel: Ara, mateix, majestat! (i treu la pistola)
Sergei: No intentis fer res 'Forçabruta' o Salomé morirà!
Salomé: Treieu-me aquest desgraciat de sobre!
Apareix el sergent Pep.
Sergent Pep: En Trukov, en Trukov, hem d'aturar en Trukov!
Sergei:(provocatiu) Atura'm! O tu també vols que la Salomé mori? Pobre sergent! En el fons ets un pocapena, un desgraciat, un manat del teu oncle...ai, és clar! Si no s`hagués mort la neboda d'en Totpes, la Michelle, tu encara series un humil repartidor de diaris.
Sergent Pep: No te'n sortiràs d'aquesta!
Sergei: Això ja ho veurem! Que vols que expliqui més? Que el teu oncle és còmplice i culpable de la mort de molts innocents contraris al règim? Que per culpa d'un error d'en 'Forçabruta' varen morir tres dones innocents? I que en Vexamolt i els seus les varen assassinar? (al General) Vostè, general, en el fons sabia que en Vexamolt era un assassí i per això aquí i davant tothom va suggerir al Rei que el desterressin lluny i que no tornés mai mes...oi?
Apareix el Tinent Vexamolt i amb una pistola apunta en Sergei.
Tinent Vexamolt: Tens raó, Sergei, potser sóc un assassí...Aquell cop et vas escapar, ara no podràs.(i li dispara un tret. En Sergei cau estès a terra.La Salomé fuig del costat d'en Sergei amb cara de fàstic.I el General i el Coronel no s'ho acaben de creure.Just en aquest moment apareix en Pierre amb una metralleta.Apunta al Tinent i li diu)
Pierre: Llença l'arma! Llenceu les armes! (El Tinent la llença i el general, el coronel i el sergent també) Molt bé, així m'agrada. (al Tinent) Com carai et dius? Tinent no sé què? oi?
Sabia que havies tornat. Ho he sabut fa pocs dies.
La Clementina Totpes ens ho va venir a dir.
General Totpes: (al.luscinat, confós, traït) Queeè? Què dius que vas fer, filla?


Clementina: Vaig anar a buscar en Jan Truffó.En Jan estava amb el seu germà i dues dones més.Jo em vaig limitar a dir-los que havia sentit el rumor que algú perillós havia tornat, un tal Tinent Vexamolt. Al quarter uns quants soldats joves rumorejaven de la seva tornada. Es veu que el tinent és una llegenda entre els soldats. Vaig lligar caps. I em vaig recordar que un cop tu i el coronel vareu insinuar que el tinent havia assassinat la meva mare, la meva cosina i la mare d'en Pierre i en Jan Truffó. És per això que els hi vaig anar dir. Volia que sabessin que l'assassí de les nostres mares tornaria a l'illa.
General Totpes: (sense paraules) Però...però...com has pogut , com has pogut donar informació així a l'enemic? Per què no m'ho deies a mi? Que t'han fet? Com t'has tornat? Amb qui carai vas? Ara m'adono de com ets...ets...ets com la Cristina, ets com ta mare!
Clementina: N'estic fart de tanta comèdia! Sabeu que us dic, que marxo...marxo d'aquest palau i de vosaltres! Tots sou iguals! Uns hipòcrites! En fons tots sou iguals, només sabeu actuar amb armes, amb violència...només sabeu pagar violència amb violència! Tu, pare, el coronel, el tinent, el sergent heu construit un país a base de repressió i tu, Pierre, també el construiràs per què estàs utilitzant les mateixes armes que els teus enemics. Jo vull que deixeu les armes! Vull que construïm un país en pau!
General Totpes: Clementina, Clementina...qui ets? No et conec!
No ets la meva filla! Qui t'ha posat totes aquestes idees el cap? En Jan Truffó?
Clementina: Sí, pare, en Jan m'ha fet veure que el món potser diferent! M'ho ha fet veure en Jan i el seu amic, el mossén Martí.
Cardenal: (que no aguanta més) Maleït dimoni! En Martí havia de ser!
Clementina: Sí, il.lustríssima, sí...estic impregnada de les idees d'aquests dos homes que lluiten per un món millor. Ells han de ser els mercadalesos que construiran una Transardània millor. Ja ho va profetitzar fa anys el vell profeta!
Clientes & Venedores: (clamen) El profeta! És clar el profeta!
Cardenal: Tot allò eren mentides!
Clementina: Era un vell home que no feia mal a ningú!
Cardenal: I tu què saps!
Clementina: En Martí m'ho ha explicat tot. Vostè i aquests militars en el fons el vàreu matar.
Cardenal: Blasfèmia! Mentida!
Rei Patrocini: (cansat) Treieu-me aquesta mocosa d'aquí davant! Acabeu amb aquest desgraciat!
Les venedores i les clientes estan acollonides.La dama i el noble també.El Cardenal ofès i espantat. En Luigi ja fa estona que s'ha quedat estupefacte sense saber que fer. El General esta emocionalment xocat davant la reacció de la seva filla. El coronel i el sergent no saben que fer. El tinent s'ho escolta tot amb menyspreu. En Pierre no deixa d'apuntar-lo i la Salomé mira constantment el tinent que li fa senyals conforme no faci res.
Clementina: Me'n vaig! Me'n vaig amb aquells que construiran un món millor! (marxa)
Pierre: Molt bé, s'han acabat els discursets! I passem a l'acció! Per començar aquesta gent del poble marxarà de la sala i se'n portarà el cos d'aquest gran màrtir per la nostre revolució! Va, vinga, vinga...(les quatre dones s'aixequen i s'endueen el cos d'en Sergei). Ara, vull saber on és el meu pare, en René Truffó i el meu camarada Lluís?
Sergent Pep: No ho sabràs mai.
Pierre: On són? Què els hi heu fet?
Sergent Pep: No n'has de fer res.
Pierre: El meu pare no té cap culpa del que està passant. El meu pare no ha de pagar amb les culpes.
El Rei cansat, destrossat, humiliat intervé:
Rei Patrocini: Que dius que què? Que han pres el Senyor Truffó?
Pierre: Exacte, majestat. I jo vull saber on carai el tenen.
Rei Patrocini: Això és massa! Això és massa! En René és un bon home. Els innocents estan pagant pels culpables.Què està passant? Qui carai m'amaga informació? Que està passant? Un símptome més que el meu imperi s'ensorra. No, no, no puc més! (es posa la ma al pit, respira ràpid, s'ofega. La dama i el noble s'espanten i intenten ajudar al Rei.
El Rei es desmaia. En Luigi s'espanta.)

Salomé: Pierre Truffó, mira el que has aconseguit!
Luigi:(histèric) Quin desastre! Quin desastre! Va, vinga, l'hem de treure d'aquí!
Pierre: Aquí, no marxarà ningú!
Salomé: Estàs content, oi? Mira el que has aconseguit! Tu i aquell revolucionari de merda heu aconseguit ensorrar un acte històric.Això, amic meu, ho pagaràs car, molt car.
Pierre: No hem fan por les teves amenaces, princeseta!
Tinent: Aquesta princeseta és la meva superiora i qualsevol cosa que li facis ho pagaràs car. Vinga, dispara, desgraciat, dispara i acabem d'un cop! O potser vols donar aquest privilegi al General?
Cardenal: Senyor, Déu meu, ajuda'ns!
Luigi: (histèric) Pierre Truffó! Para d'un cop!
Cardenal: Quin càstig! Quin càstig!
Dama i noble: Deixa'ns sortir! Si us plau!
Pierre: Molt bé. Deixaré sortir la dama i el cavaller que amb l'ajuda del cardenal s'enduran el Rei a la seva cambra.
La dama, el noble i el cardenal s'enduen el Rei per les espatlles mig inconscient com poden.Marxen.Desapereixen.
Pierre: I tu, Salomé d'Estènia, que no vols anar amb el teu oncle? O estas esperant que mati el teu subordinat?
Salomé: Estic pensant com fer-t'ho pagar car.
Pierre: Perfecte. Només quedem els dolents de la pel.lícula.
Venerat alcalde, faci'm un favor...reculli totes les armes i posa-les als meus peus.(en Luigi obeeix. Recull l'arma del general, del coronel i del sergent i del tinent) Gràcies, senyor alcalde. I ara, que haig de fer? Us haig de matar un per un perquè em digueu on carai amagueu el meu pare?
Sergent Pep: No t'ho diré mai, malparit.
Pierre: Vigila la boca, sergent 'pocapena'.
Luigi: Això s'ha d'acabar.
Apareix en Tutto.

Pierre: Tutto! Que fas aquí? Has vingut a buscar el teu benefactor?
Tutto: No, Pierre,no...no he vingut a buscar el papa Luigi. He vingut a dir-te que uns soldats han segrestat aquella noia que t'agrada, la Maria.
Pierre: (furiós) Què? Com? Qui ha sigut el fill de puta que ha ideat el pla?
Sergent Pep: El meu oncle m'ho va suggerir. Gràcies, Tutto, per arribar en el moment oportú. Com et deia, el coronel em va suggerir que segrestés la teva amigueta. Així, ens salvaríem que no fessis cap bestiesa. La bestiesa l'has feta igual, però just en el moment que t'estàs jugant la vida aquí dins, els meus homes han executat a temps el pla. Més oportú i
mpossible!
Pierre: Quina gràcia! Ara, entenc que no tinguis por.Saps una cosa, Pep, en el fons em fas fàstic! T'has convertit com el teu oncle i com el tinent, en Vexamolt.
Coronel: I ara què penses fer? Matar-nos a tots? Si ho fas, ella morirà!
Pierre: Merda! Sou uns cabrons!
El Coronel, el sergent i el Tinent riuen descaradament:
Salomé: (s'acosta a en Pierre i li diu) Has perdut. Deixa anar l'arma!
Pierre: No seré tant imbècil com perquè m'agafeu! Tutto ets un bocamoll! Un llepaculs! No et fa vergonya que tota aquesta colla decideixin per tu?
Tutto: No, no ho sé.
Pierre: Sempre t'estan utilitzant! Oi, que no tens pebrots t'apuntar-los amb una pistola?
Tutto:(ofès) Sí, que tinc pebrots!
Pierre: Doncs té. (li dona la pistola a en Tutto.Aquest apunta als militars i a la princesa.
En Pierre aprofita per marxar)
Luigi: Vinga desgraciat, deixa anar la pistola!


En Tutto deixa anar la pistola. En Luigi s'apropa a en Tutto i marxen junts tot dient:
Luigi: Avui és el final. És el final de la meva carrera. Demà dimitiré com alcalde. Anem Tutto. (i marxen)
Salomé: (al Tinent) Vinga, Tini, marxem d'aquí.
Tinent: (al General/amb ironia) Ha sigut un plaer, tornar-te a veure, general! (i marxen junts)
Coronel: Et felicito, Pep, ens has salvat!
Sergent Pep: Només faig la meva feina.
I marxen.
General Totpes: Què estic fent? No sóc res. No he sabut protegir el rei, no vaig saber protegir la meva dona, i ara he perdut la meva filla. Què estic fent?



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Gabriel Boloix Torres

Gabriel Boloix Torres

84 Relats

8 Comentaris

77758 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Agraïr a Relats en català que en seu dia publiqués tots aquests textos que vaig escriure ja fa molt de temps.

Agrair-te a tu lector-a que els estiguis llegint.
****
Vaig entrar per casualitat en aquest portal i vaig decidir la primera vegada, com si fos un joc penjar-hi algún text, ho vaig fer sota l'àlies de SRBOTO08.
****
En Gabriel ha publicat una dotzena de relats i poemes en llibres col·lectius, ha format part d'entitats literàries, ha guanyat algún que altre premi i també ha publicat alguna obra a nivell individual. També ha publicat sèries de poemes al portal literari www.Joescric.com

Vet aquí algunes de les meves pàgines:
http://naufragiobrer.blogspot.com
http://escritsdelfum.blogspot.com
http://illadelfum.blogspot.com
www.facebook.com/lilladgboloix

Salut i lletres!!!